{"id":1138,"date":"2020-10-29T14:57:09","date_gmt":"2020-10-29T12:57:09","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/7-3-la-muestra\/"},"modified":"2020-12-15T11:24:42","modified_gmt":"2020-12-15T09:24:42","slug":"7-3-la-mostra","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/7-3-la-mostra\/","title":{"rendered":"7.3. La mostra"},"content":{"rendered":"<p>\u00c9s un dels subconjunts que hem triat per al nostre estudi i pertany a la poblaci\u00f3, que al seu torn pertany a l&#8217;univers. \u00c9s el grup d&#8217;objectes o subjectes que estudiarem per a la nostra recerca. Per exemple, els alumnes de prim\u00e0ria, ESO, batxillerat i formaci\u00f3 professional de grau mitj\u00e0, triats aleat\u00f2riament dins de la prov\u00edncia de Barcelona.<\/p>\n<p>En els exemples que veurem <em>a posteriori<\/em>, les dades que aporten els alumnes seleccionats s\u00f3n relatives al seu sexe, la titularitat del centre on estudien, si l&#8217;entorn del centre \u00e9s urb\u00e0 o rural (h\u00e0bitat), el seu nivell d&#8217;estudis, el nivell d&#8217;estudis del pare i de la mare, la qualificaci\u00f3 mitjana en els estudis, la import\u00e0ncia que donen als diners, la setmanada en euros que reben, el nombre de germans, l&#8217;edat i, finalment, els mitjans en qu\u00e8 veuen publicitat. A m\u00e9s, es fa un altre estudi amb una altra mostra diferent en el qual se li pregunten les mateixes dades, excepte l&#8217;\u00faltima: en lloc dels mitjans en qu\u00e8 veuen publicitat, se&#8217;ls pregunta per la xarxa social que usen m\u00e9s.<\/p>\n<p>La mostra \u00e9s un dels aspectes que genera m\u00e9s dubtes quan fem una recerca: saber si \u00e9s l&#8217;adequada o \u00e9s molt limitada, si donar\u00e0 validesa al nostre estudi, si podrem manejar-la, etc., s\u00f3n alguns dubtes que ens plantegem a l&#8217;hora de triar-la. Per aix\u00f2, \u00e9s important tenir clar qu\u00e8 volem esbrinar del nostre objecte d&#8217;estudi. Al subapartat 5.3.2 veurem exemples de com seleccionar la nostra mostra.<\/p>\n<p>De moment tinguem en compte les recomanacions que fa Hern\u00e1ndez Sampieri (2006, p\u00e0g. 235) per seleccionar una mostra apropiada:<\/p>\n<ul>\n<li>Definir els casos sobre els quals seleccionarem la mostra.<\/li>\n<li>Delimitar la poblaci\u00f3.<\/li>\n<li>Triar el m\u00e8tode d&#8217;elecci\u00f3 de la mostra (aleatori o no aleatori).<\/li>\n<li>Precisar la grand\u00e0ria de la mostra.<\/li>\n<li>Aplicar el m\u00e8tode d&#8217;elecci\u00f3.<\/li>\n<li>Obtenir-la.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Recordem que a partir de la mostra hem de deduir tota la informaci\u00f3 possible que ser\u00e0 extrapolable a la poblaci\u00f3 (Gil, s. d., p\u00e0g. 5) i que les mostres s&#8217;utilitzen per la falta de recursos i de temps, ja que \u00e9s pr\u00e0cticament impossible obtenir informaci\u00f3 de tots i cadascun dels objectes o subjectes. Aix\u00f2 es fa quan s\u2019elaboren censos, per\u00f2, d&#8217;altra banda, l&#8217;elecci\u00f3 d&#8217;una mostra sol ser la millor manera d&#8217;abordar un objecte d&#8217;estudi.<\/p>\n<p>Quan no tenim recursos per analitzar grans mostres, podem prendre una mostra petita, la qual cosa ens servir\u00e0 per aprofundir m\u00e9s en all\u00f2 que volem analitzar de l&#8217;individu estudiat.<\/p>\n<p>Vinuesa (2005, p\u00e0g. 180 i seg.) assenyala dues fases del disseny de la mostra:<\/p>\n<ul>\n<li>Decidir la grand\u00e0ria de la mostra.<\/li>\n<li>Triar els procediments per triar cadascun dels elements a estudiar.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Vinuesa recomana aplicar dues f\u00f3rmules matem\u00e0tiques:<img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-715 aligncenter\" src=\"\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Eqn001-1.png\" alt=\"\" width=\"75\" height=\"56\" \/><\/p>\n<p>En aquesta f\u00f3rmula no fa falta con\u00e8ixer el volum exacte de la poblaci\u00f3. S&#8217;utilitza especialment quan es treballa amb poblaci\u00f3 infinita, \u00e9s a dir, m\u00e9s de 100.000 unitats.<img loading=\"lazy\" class=\"wp-image-716 aligncenter\" src=\"\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Eqn002-1.png\" alt=\"\" width=\"160\" height=\"59\" srcset=\"\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Eqn002-1.png 380w, \/wp-content\/uploads\/2020\/11\/Eqn002-1-300x110.png 300w\" sizes=\"(max-width: 160px) 100vw, 160px\" \/><\/p>\n<p>En aquesta f\u00f3rmula es requereix saber la poblaci\u00f3, quan \u00e9s finita. \u00c9s a dir, 100.000 o menys de 100.000 unitats.<\/p>\n<p>Els valors a tenir en compte s\u00f3n:<\/p>\n<p><em>n<\/em>: \u00e9s la mostra que obtindrem (nombre total de possibles enquestats).<\/p>\n<p><em>N<\/em>: \u00e9s la grand\u00e0ria de l&#8217;univers.<\/p>\n<p><em>z<\/em>: \u00e9s una constant (nivell de confian\u00e7a o coeficient de probabilitat) Es refereix a les possibilitats d&#8217;encertar, \u00e9s a dir, d&#8217;acostar-nos a la realitat. En algunes f\u00f3rmules la trobem com a <em>t<\/em>. El nivell de confian\u00e7a indica la probabilitat que els resultats de la nostra recerca siguin certs: el 95,5 % de confian\u00e7a \u00e9s el mateix que dir que ens podem equivocar amb una probabilitat del 4,5 %. El 90 % i el 95 % s\u00f3n els m\u00e9s usats.<\/p>\n<p>Els valors <em>z<\/em>\u00a0m\u00e9s utilitzats i els seus nivells de confian\u00e7a s\u00f3n:<\/p>\n<table style=\"height: 115px;\" width=\"502\">\n<tbody>\n<tr>\n<td><em>Z<\/em><\/td>\n<td>1,15<\/td>\n<td>1,28<\/td>\n<td>1,44<\/td>\n<td><strong>1,65<\/strong><\/td>\n<td><strong>1,96<\/strong><\/td>\n<td>2<\/td>\n<td>2,58<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td>Nivell de confian\u00e7a<\/td>\n<td>75 %<\/td>\n<td>80 %<\/td>\n<td>85 %<\/td>\n<td><strong>90 %<\/strong><\/td>\n<td><strong>95 %<\/strong><\/td>\n<td>95,5 %<\/td>\n<td>99 %<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><em>e<\/em>: \u00e9s l&#8217;error mostral desitjat o la precisi\u00f3 que volem. L&#8217;error mostral \u00e9s la difer\u00e8ncia que pot haver-hi entre el resultat que obtenim preguntant a una mostra de la poblaci\u00f3 i el que obtindr\u00edem si pregunt\u00e9ssim al total de la mostra.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>\u00c9s un dels subconjunts que hem triat per al nostre estudi i pertany a la poblaci\u00f3, que al seu torn pertany a l&#8217;univers. \u00c9s el grup d&#8217;objectes o subjectes que estudiarem per a la nostra recerca. Per exemple, els alumnes de prim\u00e0ria, ESO, batxillerat i formaci\u00f3 professional de grau mitj\u00e0, triats aleat\u00f2riament dins de la [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1138"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1138"}],"version-history":[{"count":7,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1138\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1362,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1138\/revisions\/1362"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1138"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}