{"id":1146,"date":"2020-10-29T14:59:41","date_gmt":"2020-10-29T12:59:41","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/7-4-2-las-variables-cuantitativas\/"},"modified":"2020-12-14T13:46:41","modified_gmt":"2020-12-14T11:46:41","slug":"7-4-2-les-variables-quantitatives","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/7-4-2-les-variables-quantitatives\/","title":{"rendered":"7.4.2. Les variables quantitatives"},"content":{"rendered":"

Les variables quantitatives s\u00f3n aquelles els valors de les quals s\u00f3n mesurables i es presenten en unitats de mesurament: anys, graus, hores, minuts, etc.<\/p>\n

Indiquen una propietat mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra. Exemples d\u2019aquestes variables s\u00f3n al\u00e7ada, pes, edat de les persones de l’estudi estad\u00edstic, etc.<\/p>\n

Atenent al nombre de car\u00e0cters quantitatius que observem en cada individu, les variables poden ser unidimensionals, bidimensionals, tridimensionals, etc., segons que s’estudi\u00efn un, dos o tres car\u00e0cters respectivament en cada individu de la poblaci\u00f3 o mostra.<\/p>\n

No en mostrem la taula de freq\u00fc\u00e8ncies, ja que hi ha molts valors diferents i no ens portaria a veure res clar. Mostrem tots els valors dels estad\u00edstics, els gr\u00e0fics d’histograma (variable cont\u00ednua) i les barres d’estil bigoti (variable discreta). Escollim els percentils m\u00e9s comuns. Els quartils 1 i 3 coincideixen amb els percentils 25 i 75 respectivament, i el 50 amb la mediana o quartil 2.<\/p>\n

La seq\u00fc\u00e8ncia de men\u00fas de l\u2019SPSS \u00e9s:<\/p>\n

Analitzar \u2192 Estad\u00edstics descriptius \u2192 Freq\u00fc\u00e8ncies… \u2192 Variables: ________; Estad\u00edstics \u2192 Valors percentils: quartils; percentils; dispersi\u00f3: desviaci\u00f3 t\u00edpica, vari\u00e0ncia, rang, m\u00ednim, m\u00e0xim, mitjana d’error est\u00e0ndard; tend\u00e8ncia central: mitjana, mediana, moda, suma; distribuci\u00f3: asimetria, curtosi; Gr\u00e0fics \u2192 Histogrames; mostrar corba normal en l’histograma (si \u00e9s cont\u00ednua), barres estil bigoti (si \u00e9s discreta).<\/p>\n

La variable quantitativa discreta<\/strong><\/p>\n

Com assenyala Berganza (2005 (1)), les variables discretes no admeten valors intermedis. Generalment, s’hi inclouen el grau d’acord o desacord, el nivell de satisfacci\u00f3, la valoraci\u00f3 d’algun aspecte, etc.: per exemple, el grau de satisfacci\u00f3 amb la programaci\u00f3 d’una emissora (pot anar de baix a alt), el nombre de vegades que es compra el diari en la setmana (0, 1, 2, 3\u2026).<\/p>\n

Parlant m\u00e9s t\u00e8cnicament, \u00e9s una variable quantitativa que pren valors en un conjunt discret de punts, \u00e9s a dir, sense punts d’acumulaci\u00f3.<\/p>\n

Sigui A un conjunt, un element \u00aba\u00bb \u00e9s un punt d’acumulaci\u00f3 de A. Si\u00a0\"\",\u00a0\"\".\u00a0Sent \"\"\u00a0la bola redu\u00efda de centre \u00aba\u00bb i radi \u03b5,
\n\"\".
\nDit de manera m\u00e9s col\u00b7loquial, \u00e9s una variable quantitativa, la qual, entre dos valors propers, pot prendre com a m\u00e0xim un nombre finit de valors: per exemple<\/strong>, el nombre d’empleats d’una empresa que es dedica a la publicitat o les xarxes socials objecte de l’estudi estad\u00edstic.<\/p>\n

La variable cont\u00ednua<\/strong><\/p>\n

Aquesta variable pot tenir valors intermedis: per exemple, el temps que una persona passa xatejant amb WhatsApp (es mesura en hores i minuts), l’edat (es pot mesurar en anys i mesos), el nivell d’ingressos (mesurat en euros i c\u00e8ntims), l’al\u00e7ada d’una persona, l’edat sense agrupar per intervals, el nombre d’hores de consum del m\u00f2bil, els ingressos etc.<\/p>\n

B\u00e0sicament, \u00e9s una variable quantitativa, que no \u00e9s discreta: per exemple, el pes, l’al\u00e7ada de les persones de l’estudi estad\u00edstic, etc.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Les variables quantitatives s\u00f3n aquelles els valors de les quals s\u00f3n mesurables i es presenten en unitats de mesurament: anys, graus, hores, minuts, etc. Indiquen una propietat mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra. Exemples d\u2019aquestes variables s\u00f3n al\u00e7ada, pes, edat de les persones de l’estudi estad\u00edstic, etc. Atenent al nombre […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1146"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1146"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1146\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1148,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1146\/revisions\/1148"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1146"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}