{"id":1152,"date":"2020-10-29T15:00:40","date_gmt":"2020-10-29T13:00:40","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/7-4-3-las-variables-cualitativas\/"},"modified":"2020-12-14T13:46:51","modified_gmt":"2020-12-14T11:46:51","slug":"7-4-3-les-variables-qualitatives","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/7-4-3-les-variables-qualitatives\/","title":{"rendered":"7.4.3. Les variables qualitatives"},"content":{"rendered":"

Expressen una propietat no mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra: per exemple<\/strong>, el sexe, l\u2019estat civil de les persones de l’estudi estad\u00edstic, etc.<\/p>\n

Les variables qualitatives poden ser nominals o ordinals.<\/p>\n

La variable qualitativa nominal<\/strong><\/p>\n

\u00c9s aquella variable la propietat estudiada de la qual nom\u00e9s es pot agrupar en categories l\u00f2gicament exhaustives (que inclogui totes les unitats d’an\u00e0lisi o individus que s’investiguin, en les quals \u00abuns altres\u00bb \u00e9s bastant \u00fatil, i m\u00fatuament excloents (que no puguin estar en una altra categoria ni ser ambig\u00fces; per exemple, si preguntem per l’edat, no podem escriure dos intervals, de 15 a 20 i de 20 a25, perqu\u00e8, on classificar\u00edem la persona de vint anys?) (Igartua, 2006, p\u00e0g. 247; Berganza Conde, 2005 (1), p\u00e0g. 118).<\/p>\n

Poden ser noms o nombres. El fet d’assignar un nombre vol dir que les categories s\u00f3n diferents, per\u00f2 no que una sigui superior a l’altra. Hi ha qui les consideren escales nominals i no variables perqu\u00e8 no es pot fer operacions aritm\u00e8tiques amb elles: sumes, restes, multiplicacions i divisions.<\/p>\n

\u00c9s una variable qualitativa en qu\u00e8 no hi ha un ordre intr\u00ednsec: per exemple<\/strong>, sexe de les persones de l’estudi estad\u00edstic.<\/p>\n

Amb aquest tipus de variables nom\u00e9s podem construir la seva taula de freq\u00fc\u00e8ncies, moda i gr\u00e0fic de rectangles o de sectors. \u00c9s molt feixuc obtenir aquests resultats \u00a0\u00a0a m\u00e0, per la qual cosa se sol fer \u00fas d’algun programari estad\u00edstic, com per exemple l’SPSS, el PSPP (versi\u00f3 gratu\u00efta de l\u2019SPSS), Excel, etc.<\/p>\n

La seq\u00fc\u00e8ncia de men\u00fas de l\u2019SPSS \u00e9s:<\/strong><\/p>\n

Analitzar \u2192 Estad\u00edstics descriptius \u2192\u00a0Freq\u00fc\u00e8ncies… \u2192 Variables: ___________;
\nMostrar taules de freq\u00fc\u00e8ncies; Estad\u00edstics \u2192 Tend\u00e8ncia central: moda; gr\u00e0fics \u2192 Barres o circulars.<\/p>\n

L<\/strong>a variable qualitativa ordinal<\/strong><\/p>\n

S\u2019anomena tamb\u00e9 \u00abgaireb\u00e9 quantitativa\u00bb. Es poden ordenar de major a menor. Per exemple, si estudiem l’opini\u00f3 sobre un tema, les respostes es poden ordenar amb una escala de Likert de la manera seg\u00fcent:<\/p>\n

    \n
  1. Molt d’acord \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 3. Poc d’acord<\/li>\n
  2. Bastant d’acord\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 4. Gens d’acord<\/li>\n<\/ol>\n

    O si demanem \u00abqualifiqui el nivell d’interacci\u00f3 a la xarxa social Twitter\u00bb:<\/p>\n

      \n
    1. Molt bo \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 3. Regular\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a05. Molt dolent<\/li>\n
    2. Bo \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a04. Dolent<\/li>\n<\/ol>\n

      \u00c9s una variable qualitativa en qu\u00e8 hi ha un ordre intr\u00ednsec: per exemple<\/strong>, els llocs jer\u00e0rquics d’una empresa.<\/p>\n

      Podem mostrar-ne la taula de freq\u00fc\u00e8ncies. Dels estad\u00edstics s\u00f3n moda, mediana, m\u00e0xim, m\u00ednim i quantils, i els gr\u00e0fics s\u00f3n els mateixos que en el cas anterior.<\/p>\n

      La seq\u00fc\u00e8ncia de men\u00fas de l\u2019SPSS \u00e9s:<\/strong><\/p>\n

      Analitzar \u2192\u00a0Estad\u00edstics descriptius \u2192\u00a0Freq\u00fc\u00e8ncies… \u2192 Variables: ________; mostrar taules de freq\u00fc\u00e8ncies; estad\u00edstics \u2192 Valors percentils: quartils; dispersi\u00f3: m\u00ednim, m\u00e0xim, rang; tend\u00e8ncia central: mediana, moda; gr\u00e0fics \u2192 Barres o circulars.<\/p>\n

        \n
      • Les escales<\/li>\n<\/ul>\n

        En aquest punt prendrem la classificaci\u00f3 de les escales de Berganza i Conde (2005 (1), p\u00e0g. 118 i seg.). Les escales mesuren principalment actituds, opinions, prefer\u00e8ncies, intencions i avaluacions. Aquesta classificaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil especialment en l’estudi de mercats i en l’an\u00e0lisi de mitjans. Les escales m\u00e9s utilitzades s\u00f3n:<\/p>\n

        – Detallades: el subjecte ha de triar entre una s\u00e8rie de nivells sobre una categoria. Un exemple \u00e9s: \u00abValori de 0 a 10 segons que estigui d’acord o en desacord, on 0 \u00e9s desacord i 10 acord m\u00e0xim, l\u2019afirmaci\u00f3 seg\u00fcent: \u201cLa publicitat \u00e9s un \u00e0mbit en el qual la persuasi\u00f3 \u00e9s necess\u00e0ria\u201d\u00bb.<\/p>\n

        – Jerarquitzades: s’ordenen d’acord amb les prefer\u00e8ncies del subjecte. Un exemple \u00e9s: \u00abOrdeni de m\u00e9s a menys utilitzades les xarxes socials Twitter, Facebook, TikTok, Instagram\u00bb.<\/p>\n

        – Jerarquitzades per parells: s’ofereixen dos objectes i es demana que s’ordenin segons les prefer\u00e8ncies del subjecte. Un exemple \u00e9s: \u00abEn el cas de les xarxes socials seg\u00fcents assenyali quina prefereix en primer lloc, quina en segon lloc i aix\u00ed successivament\u00bb.<\/p>\n

        – De suma constant: se sol\u00b7licita repartir una quantitat (generalment 100) entre les diferents categories, segons les seves prefer\u00e8ncies. Un exemple \u00e9s: \u00abSi hagu\u00e9s de gastar 100 euros per pagar plataformes audiovisuals per internet, quant dedicaria a cadascuna de les que s\u2019anomenen aqu\u00ed?\u00bb.<\/p>\n

        – De Likert: generalitza les de categories detallades i es valoren segons l\u2019acord o desacord, com en l\u2019exemple seg\u00fcent.<\/p>\n

        \u00abEls anuncis de neteja de la llar tenen un biaix de g\u00e8nere que no afavoreix la dona.\u00bb<\/p>\n

          \n
        1. Molt d’acord.<\/li>\n
        2. D’acord.<\/li>\n
        3. De vegades s\u00ed, de vegades no.<\/li>\n
        4. En desacord.<\/li>\n
        5. Molt en desacord.<\/li>\n<\/ol>\n

          A cada resposta s\u2019assigna un valor num\u00e8ric i totes les respostes de l’entrevistat se sumen per donar lloc a una puntuaci\u00f3 final de cada individu.<\/p>\n

          – Diferencials sem\u00e0ntiques (o de classificaci\u00f3 bipolar): se serveixen d’adjectius oposats per expressar les qualitats d’un objecte i situar-lo en algun dels trams que es presenten, com en l\u2019exemple seg\u00fcent.<\/p>\n

          Netflix<\/p>\n

          Avorrit\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \/1\/2\/3\/4\/5\/6\/7\/\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0 Divertit<\/p>\n

          Assequible\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \/1\/2\/3\/4\/5\/6\/7\/\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Car<\/p>\n

          Benefici\u00f3s\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \/1\/2\/3\/4\/5\/6\/7\/\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 Perjudicial<\/p>\n

          – D\u2019associaci\u00f3: s’associen caracter\u00edstiques a objectes per verificar si el subjecte entrevistat creu que l’objecte t\u00e9 aquestes qualitats, com en l\u2019exemple seg\u00fcent.<\/p>\n

          \u00abAssenyali les caracter\u00edstiques de la informaci\u00f3 que donen els influenciadors a YouTube.\u00bb<\/p>\n

            \n
          • Neutralitat<\/li>\n
          • Profunditat en el tractament dels temes<\/li>\n
          • Coneixement del producte<\/li>\n
          • Veracitat de les informacions<\/li>\n<\/ul>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

            Expressen una propietat no mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra: per exemple, el sexe, l\u2019estat civil de les persones de l’estudi estad\u00edstic, etc. Les variables qualitatives poden ser nominals o ordinals. La variable qualitativa nominal \u00c9s aquella variable la propietat estudiada de la qual nom\u00e9s es pot agrupar en categories […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1152"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1152"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1152\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1154,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1152\/revisions\/1154"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1152"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}