L’enquesta \u00e9s la t\u00e8cnica quantitativa per excel\u00b7l\u00e8ncia. \u00c9s una de les m\u00e9s utilitzades en tot tipus de recerques. A pesar que alguns te\u00f2rics la inclouen en els q\u00fcestionaris com a part de les t\u00e8cniques d’autoinforme, situarem els q\u00fcestionaris en una altra categoria seguint la classificaci\u00f3 d’Igartua (2006). Aix\u00ed i tot, tindrem en compte que l’enquesta parteix d’un q\u00fcestionari.<\/p>\n
L’enquesta s’utilitza en una diversitat de temes en totes les \u00e0rees del coneixement. En l’\u00e0rea de la comunicaci\u00f3 \u00e9s \u00fatil per abordar qualsevol tipus d’objectes d’estudi i ens ajuda a con\u00e8ixer el perfil sociodemogr\u00e0fic, l’opini\u00f3 sobre un tema, les percepcions, les actituds, l’impacte emocional, etc.<\/p>\n
Un dels camps que l’enquesta ha utilitzat m\u00e9s \u00e9s l’estudi de mercats. D’acord amb Vinuesa (2005, p\u00e0g. 179), les enquestes es van comen\u00e7ar a utilitzar per analitzar la intenci\u00f3 de vot el 1936, i van marcar l’inici de l’\u00fas dels estudis de mercat en els sondejos d’opini\u00f3. Des de llavors els estudis sobre aquest tema van comen\u00e7ar a formar part de la recerca en ci\u00e8ncies socials i es van anar publicant en la revista cient\u00edfica The Public Opinion Quaterly<\/em>. A Europa els primers pa\u00efsos a utilitzar aquest m\u00e8tode van ser Anglaterra, el 1938, i Fran\u00e7a, el 1941.<\/p>\n L’enquesta tamb\u00e9 es coneix com a \u00abentrevista estandarditzada\u00bb o estructurada perqu\u00e8 les preguntes s\u00f3n tancades.<\/p>\n Hi ha diferents criteris de classificaci\u00f3 d’enquestes. Depenent del criteri considerat, la classificaci\u00f3 \u00e9s diferent.<\/p>\n Enquestes exhaustives i parcials<\/strong>. Una enquesta \u00e9s exhaustiva quan es pregunta a totes les unitats estad\u00edstiques que formen part del conjunt estudiat. El problema d’aquest tipus d’enquestes \u00e9s quin m\u00e8tode usar per assegurar-se de preguntar a totes les unitats que componen el conjunt que cal estudiar.<\/p>\n Una enquesta es denomina parcial quan no \u00e9s exhaustiva. Per tant, en les enquestes parcials es pregunta a les unitats estad\u00edstiques que formen part de la mostra triada del conjunt total que s\u2019estudiar\u00e0. Aquesta mostra triada hauria de satisfer les condicions d’aleatorietat i representativitat que es comentaran m\u00e9s endavant.<\/p>\n Enquestes directes i indirectes<\/strong>. Una enquesta \u00e9s directa quan es dissenya per a l’estudi estad\u00edstic en qu\u00e8 treballem, i cadascuna de les unitats estad\u00edstiques que formen part del q\u00fcestionari respon a aquesta enquesta espec\u00edfica, que s’ha elaborat per a l’estudi concret considerat. En canvi, una enquesta \u00e9s indirecta quan la seva elaboraci\u00f3 correspon a un altre estudi o recerca anterior diferent de l’actual, i arriba a tenir fins i tot diferents objectius.<\/p>\n Enquestes sobre fets i enquestes d’opini\u00f3<\/strong>. Les enquestes d’opini\u00f3 tenen com a objectiu recollir l’opini\u00f3 de les unitats estad\u00edstiques sobre un tema o sobre com actuarien en una situaci\u00f3 concreta que no s’ha produ\u00eft: per exemple, per a estudis de mercat, temes pol\u00edtics, etc.<\/p>\n En canvi, les enquestes sobre fets es pregunten sobre l’opini\u00f3 d’un succ\u00e9s o una situaci\u00f3 que ha passat abans.<\/p>\n Com que l’univers, la poblaci\u00f3 o el conjunt a estudiar pot ser de molt gran, es recorre a les t\u00e8cniques de mostreig per triar una mostra i aconseguir aix\u00ed un estalvi econ\u00f2mic i en temps de recollida de dades, i finalment es fa \u00a0una extrapolaci\u00f3 a tot el conjunt d’estudi recorrent a les t\u00e8cniques de l’estad\u00edstica inferencial.<\/p>\n Les enquestes d’opini\u00f3 tenen els inconvenients seg\u00fcents:<\/p>\n Es diferencien les modalitats d’enquestes seg\u00fcents:<\/p>\n Tota enquesta necessita un q\u00fcestionari o llista de preguntes confeccionades pr\u00e8viament amb l’objectiu que ens proporcioni la informaci\u00f3 desitjada.<\/p>\n La difer\u00e8ncia entre els diferents tipus d’enquesta est\u00e0 en la major o menor pres\u00e8ncia de l’entrevistador.<\/p>\n Avantatges i inconvenients dels diferents tipus d’enquestes<\/p>\n<\/div>\n \u00c9s m\u00e9s barat.<\/td>\n No pot ser orientat.<\/td>\n<\/tr>\n L’enquesta \u00e9s la t\u00e8cnica quantitativa per excel\u00b7l\u00e8ncia. \u00c9s una de les m\u00e9s utilitzades en tot tipus de recerques. A pesar que alguns te\u00f2rics la inclouen en els q\u00fcestionaris com a part de les t\u00e8cniques d’autoinforme, situarem els q\u00fcestionaris en una altra categoria seguint la classificaci\u00f3 d’Igartua (2006). Aix\u00ed i tot, tindrem en compte que l’enquesta […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1178"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1178"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1178\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1180,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1178\/revisions\/1180"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1178"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n
\n\n
\n Tipus d’enquestes<\/strong><\/td>\n Avantatges<\/strong><\/td>\n Inconvenients<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n \n Entrevista personal<\/td>\n L’entrevistador pot orientar, informar, etc.<\/td>\n L’entrevistador pot influir en les respostes.<\/td>\n<\/tr>\n \n Q\u00fcestionari per emplenar<\/td>\n No hi ha influ\u00e8ncies de l’entrevistador.<\/p>\n Una part important de les respostes pot ser que no remeti al q\u00fcestionari.<\/p>\n \n Entrevista telef\u00f2nica<\/td>\n \u00c9s r\u00e0pida.<\/td>\n Ha de ser breus.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"