\u00c9s el document en qu\u00e8 incloem les preguntes de la recerca, sia per a una enquesta o per a una entrevista. En tant que sigui possible, s’ha de fer una prova pilot per garantir el funcionament de les preguntes. Aix\u00f2 vol dir passar el q\u00fcestionari a diverses persones a l’atzar per veure si comprenen les preguntes.<\/p>\n
En el disseny del q\u00fcestionari s\u00f3n importants els aspectes seg\u00fcents:<\/p>\n
Aix\u00f2 implica un exercici de reflexi\u00f3 sobre la import\u00e0ncia de cadascuna de les preguntes.<\/p>\n
Els q\u00fcestionaris poden ser autoadministrats (quan els emplena l’enquestat), telef\u00f2nics, semiautoadministrats (amb l’ajuda d’un enquestador), per correu electr\u00f2nic, o amb formularis en l\u00ednia.<\/p>\n
Igartua (2006, p\u00e0g. 236 i seg.) planteja els objectius dels q\u00fcestionaris de tres formes que s’expliquen a continuaci\u00f3. Aix\u00f2 no vol dir que hi hagi preguntes especials per a cada q\u00fcestionari, sin\u00f3 que l’orientaci\u00f3 de cadascun se circumscriu a un camp determinat.<\/p>\n
El q\u00fcestionari experimental<\/strong><\/p>\n \u00c9s un q\u00fcestionari, conegut tamb\u00e9 com a split ballot<\/em>, que t\u00e9 diferents versions en les quals un mateix element es presenta de manera diferent: una pregunta en un lloc diferent, una manera de preguntar diferent, etc. Aix\u00f2 es fa per veure si la manipulaci\u00f3 d’aquest element influeix d’alguna manera en les respostes. \u00c9s usual quan es pregunta l’opini\u00f3 sobre un determinat tema. El subjecte entrevistat no sap que hi ha altres versions del q\u00fcestionari, perqu\u00e8 \u00e9s una informaci\u00f3 que no t\u00e9 rellev\u00e0ncia per a ell.<\/p>\n El q\u00fcestionari d’avaluaci\u00f3 de programes i intervencions medi\u00e0tiques<\/strong><\/p>\n D’acord amb Igartua (op. cit<\/em>.), aquest tipus de q\u00fcestionaris \u00e9s \u00fatil quan s’analitza, per exemple, l’impacte de les campanyes de salut. Si s’estudien els efectes de les campanyes publicit\u00e0ries contra el tabaquisme, s’analitza l’exposici\u00f3 del subjecte a un determinat nombre d’anuncis, el coneixement de les conseq\u00fc\u00e8ncies de fumar, etc. \u00c9s una classe de q\u00fcestionari que s’usa molt en la comunicaci\u00f3 per a la salut.<\/p>\n El q\u00fcestionari com a instrument d’avaluaci\u00f3 de processos i efectes de recepci\u00f3 medi\u00e0tica<\/strong><\/p>\n \u00c9s un q\u00fcestionari que s’usa per estudiar els efectes del consum, l’\u00fas i els efectes medi\u00e0tics (incloses les xarxes socials). En psicologia de la comunicaci\u00f3 i la publicitat s’utilitza aquest tipus de q\u00fcestionaris per con\u00e8ixer, per exemple, l’impacte i l’opini\u00f3 dels usuaris, el consum de productes culturals despr\u00e9s d’una determinada campanya publicit\u00e0ria, l’opini\u00f3 sobre una pel\u00b7l\u00edcula, etc.<\/p>\n El biaix<\/strong><\/p>\n En cas que la mostra sigui poc representativa de la poblaci\u00f3 global, direm que la mostra \u00e9s esbiaixada (o que t\u00e9 biaix). Aquest biaix se sol donar quan alguns sectors de la poblaci\u00f3 estan m\u00e9s representats en la mostra que uns altres (Gil, s. d., p\u00e0g. 6 i seg.).<\/p>\n El biaix es pot originar, per exemple, perqu\u00e8 s’intenta preveure les respostes dels enquestats i l’investigador ja t\u00e9 una presumpci\u00f3 dels resultats que cal obtenir. Tamb\u00e9 pot ser una falta de claredat en la definici\u00f3 de l’objecte d’estudi.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" \u00c9s el document en qu\u00e8 incloem les preguntes de la recerca, sia per a una enquesta o per a una entrevista. En tant que sigui possible, s’ha de fer una prova pilot per garantir el funcionament de les preguntes. Aix\u00f2 vol dir passar el q\u00fcestionari a diverses persones a l’atzar per veure si comprenen les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1182"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1182"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1182\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1184,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/1182\/revisions\/1184"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1182"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}