{"id":281,"date":"2018-03-07T13:54:17","date_gmt":"2018-03-07T11:54:17","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=281"},"modified":"2020-12-15T10:45:07","modified_gmt":"2020-12-15T08:45:07","slug":"1-2-3-lanalisi-de-lactivitat-de-recerca","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/1-2-3-lanalisi-de-lactivitat-de-recerca\/","title":{"rendered":"1.2.3. L’an\u00e0lisi de l’activitat de recerca"},"content":{"rendered":"

La producci\u00f3 i la productivitat de recerca han estat i s\u00f3n elements clau per avaluar (qualitativament i quantitativa) l’estat de salut de la recerca en qualsevol disciplina.<\/p>\n<\/div>\n

A partir de l’an\u00e0lisi de contingut de les publicacions cient\u00edfiques (b\u00e0sicament revistes) es pot obtenir coneixement sobre les pr\u00e0ctiques i les tend\u00e8ncies de les recerques. Tamb\u00e9 es pot analitzar l’evoluci\u00f3 dels equips de recerca, aix\u00ed com de les institucions p\u00fabliques o privades que es dediquen a la producci\u00f3 de coneixement en el camp de la comunicaci\u00f3.<\/p>\n

A Catalunya s’han fet nombrosos estudis peri\u00f2dics sobre l’estat de la recerca sobre comunicaci\u00f3. El primer treball que es va fer en aquest sentit va ser un enc\u00e0rrec de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tractava de l’elaboraci\u00f3 dels Reports de la recerca a Catalunya<\/em>, publicats per primera vegada l’any 1997. No obstant aix\u00f2, en aquella ocasi\u00f3, els estudis de comunicaci\u00f3 no gaudien d’entitat pr\u00f2pia, ja que es van incloure dins del volum general sobre ci\u00e8ncies socials coordinat per Salvador Giner (Giner, 1997). La recerca en comunicaci\u00f3 no es va recollir en un volum monogr\u00e0fic espec\u00edfic fins a la segona edici\u00f3 dels Reports<\/em>, l’any 2005. Aquesta tasca la va coordinar Josep Mar\u00eda Casas\u00fas (Casas\u00fas, 2005).<\/p>\n

A partir de l’any 2000, l’Institut de la Comunicaci\u00f3 (Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona) tamb\u00e9 ha donat compte de la recerca en aquest \u00e0mbit arran de la publicaci\u00f3 peri\u00f2dica bianual de l’Informe de la comunicaci\u00f3 a Catalunya<\/em><\/a>.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cal destacar la tasca desenvolupada per alguns investigadors universitaris en el marc de les seves recerques personals. En aquest sentit, resulten de gran inter\u00e8s els treballs descriptius desenvolupats durant els anys vuitanta i noranta per Daniel I. Jones (1991, 1995, 1998, 2000). Jordi Berrio va dedicar un estudi cr\u00edtic al tema (Berrio, 1997), el resum del qual es va publicar a la revista An\u00e0lisi <\/em>(Berrio, 1998). Entre els estudis m\u00e9s recents hi trobem l’aproximaci\u00f3 bibliom\u00e8trica que David Fern\u00e1ndez Maixella fa sobre la recerca catalana en comunicaci\u00f3 durant el per\u00edode 2007-2009 (Fern\u00e1ndez Maixella, 2011), o l’estat de la q\u00fcesti\u00f3 desenvolupat per Marta Civil per a l’Informe<\/em> de la comunicaci\u00f3 a Catalunya 2009-2010 <\/em>(Civil, 2011), sense oblidar el resum que fa Miquel de Moragas en el llibre esmentat anteriorment (Moragas, 2011).<\/p>\n

L’an\u00e0lisi de tots aquests treballs ens ofereix una panor\u00e0mica del desenvolupament del camp durant els m\u00e9s de trenta anys que van des del moment de la seva institucionalitzaci\u00f3 acad\u00e8mica fins a l’actualitat.<\/p>\n

La idea de partida d’aquest rep\u00e0s \u00e9s que la recerca en comunicaci\u00f3 no es pot deslligar del context social.<\/p>\n<\/div>\n

Aix\u00f2, a Catalunya, passa per recon\u00e8ixer una important empenta inicial dels estudis (relacionada amb l’eclosi\u00f3 de l’\u00abambient intel\u00b7lectual\u00bb del que parla Jordi Berrio) i una derivaci\u00f3 cap a l’atomitzaci\u00f3 dels investigadors i de les entitats impulsores de la recerca (relacionada amb la diversificaci\u00f3 dels interessos i amb la pressi\u00f3 creixent del sistema de qualificaci\u00f3 universitari a l’hora de supeditar la producci\u00f3 de coneixement i la productivitat dels investigadors a les exig\u00e8ncies curriculars i a les restriccions de finan\u00e7ament). A partit de tot aix\u00f2 s’obt\u00e9 la imatge d’una massa cr\u00edtica m\u00e9s gran i extensa (menys concentrada i menys limitada a les endog\u00e0mies tradicionals dels departaments universitaris), per\u00f2 tamb\u00e9 m\u00e9s individualista i m\u00e9s regida per les lleis de la competitivitat curricular que pel sentit de participaci\u00f3 d’un \u00abambient intel\u00b7lectual\u00bb.<\/p>\n

Fern\u00e1ndez Quijada descriu la recerca en comunicaci\u00f3 a Catalu\u00f1a com:<\/p>\n

\u00ab[\u2026] una recerca poc sistematitzada, realitzada per enc\u00e0rrecs concrets o iniciatives personals dels investigadors. [L’autor destaca com a problem\u00e0tiques] la manca de projecci\u00f3 i una certa tend\u00e8ncia a l’empirisme, [aix\u00ed com] l’abandonament progressiu de la recerca m\u00e9s te\u00f2rica\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n

Fern\u00e1ndez Quijada (2011).<\/p>\n<\/div>\n

Quant a les l\u00ednies de recerca, gaireb\u00e9 mai no es pot parlar de consolidaci\u00f3 de temes en la recerca catalana sobre comunicaci\u00f3. En els casos concrets en que s\u00ed que es pot, la capacitat de lideratge de la figura de l’investigador principal ha estat sempre un element clau. El paper d’aquest investigador no es construeix \u00fanicament sobre el fet de tractar un tema de forma pionera, sin\u00f3 tamb\u00e9 (i sobretot) sobre la seva capacitat de desenvolupar aquest tema en sintonia amb les necessitats de coneixement d’una societat canviant. Aquesta sintonitzaci\u00f3 suposa la possessi\u00f3 d’un alt grau de vinculaci\u00f3 amb la realitat pol\u00edtica i social (a part d’una implicaci\u00f3 total en la gesti\u00f3 acad\u00e8mica).<\/p>\n

Les principals l\u00ednies de recerca que s’han mantingut al llarg del temps i que han obtingut un cert grau d’institucionalitzaci\u00f3 en l’\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 a Catalunya s\u00f3n:<\/p>\n