El processament de la informaci\u00f3 recopilada es converteix en una tasca d’import\u00e0ncia crucial per a la recerca perqu\u00e8 \u00e9s la fase en qu\u00e8 s’extreuen les conclusions del nostre acc\u00e9s a la realitat social. Es tracta d\u2019un proc\u00e9s racional en qu\u00e8 s’apliquen diverses t\u00e8cniques que varien sempre segons el tipus de recerca que duguem a terme. Aix\u00ed, un informe sobre la conducta mediambiental a la nostra ciutat fet per grups de discussi\u00f3 aposta per un acostament qualitatiu en qu\u00e8 s’identifiquen els principals nuclis tem\u00e0tics i les argumentacions l\u00f2giques dels discursos que han sorgit en els grups.<\/p>\n
Segons la postura epistemol\u00f2gica que adopti l’investigador, el disseny d’un estudi o d’una recerca pot ser de dos tipus. L’anomenat disseny tradicional<\/strong> s’utilitza sobretot en recerques de car\u00e0cter quantitatiu, i consisteix a planificar la recerca de manera precisa i tancada. El segon tipus de disseny, l’anomenat disseny emergent<\/strong>, s’utilitza preferentment en recerques qualitatives. Es diferencia de l’anterior pel fet que la planificaci\u00f3 de la recerca no s’arriba a tancar a l’inici de la recerca, sin\u00f3 que es completa sobre la marxa (el disseny \u00abemergeix\u00bb durant el transcurs de la recerca). Es tracta, per tant, d’un disseny flexible que s’anir\u00e0 adaptant a les necessitats de la recerca a mesura que aquesta avanci. Seguint la idea que la recerca \u00e9s un proc\u00e9s que requereix un m\u00e8tode qualitatiu, en aquests materials s’opta per centrar l’atenci\u00f3 en el disseny emergent.<\/p>\n El disseny emergent consisteix a \u00abplanificar el fet de ser flexible\u00bb. Erlandson et al.<\/em> (1993, citat a Valles, 1997, p\u00e0g. 76).<\/p>\n<\/div>\n Per tant, una recerca concebuda segons un disseny emergent tindr\u00e0 una estructura oberta, amb parts que s’influenciaran entre si.<\/p>\n La planificaci\u00f3 d’una recerca ha d’afavorir l’aparici\u00f3 de preguntes al llarg del proc\u00e9s de recerca. El disseny consistir\u00e0 a organitzar l’estrat\u00e8gia per obtenir respostes.<\/p>\n<\/div>\n Cal subratllar que el fet que la recerca qualitativa aposti per la flexibilitat no vol dir que el proc\u00e9s de recerca no tingui pautes. \u00c9s m\u00e9s, un bon estudi ha de comen\u00e7ar per una bona planificaci\u00f3 del treball. Com veurem, ser reflexius i cr\u00edtics no ens ha d’allunyar de la voluntat de ser rigorosos i, fins i tot, sistem\u00e0tics. \u00c9s com la vida mateixa: necessitem un cert nivell d’organitzaci\u00f3 i, fins i tot, rutines. El pensament sense horitz\u00f3 ni planificaci\u00f3 \u00e9s com una estrat\u00e8gia sense t\u00e0ctica: t\u00e9 moltes m\u00e9s possibilitats de veure’s abocat al frac\u00e0s!<\/p>\n Siguem met\u00f2dics sense ser ortodoxos.<\/p>\n<\/div>\n No \u00e9s exagerat dir que, en gran part, la qualitat d’una recerca es mesura per la idone\u00eftat del seu disseny. L’abast i la rellev\u00e0ncia dels resultats d’un estudi s\u00f3n certament l’indicador que s’usa per retre compte del seu impacte en la societat. No obstant aix\u00f2, per arribar a obtenir uns bons resultats s’ha d’haver dissenyat pr\u00e8viament la recerca, preveient els seus potencials i les seves limitacions. Es pot dir que la planificaci\u00f3 anterior a la posada en pr\u00e0ctica d’un estudi \u00e9s una presa de decisions importants (des de l’elecci\u00f3 del tema a investigar fins a la selecci\u00f3 de les t\u00e8cniques de recerca).<\/p>\n Com s’ha esmentat en l’apartat \u00abEl proc\u00e9s de recerca\u00bb, el m\u00e8tode qualitatiu permet que el disseny que guia la recerca es pugui anar adaptant a les necessitats de cada moment del proc\u00e9s. Per\u00f2 cal insistir tamb\u00e9 en qu\u00e8, d’entrada, un bon disseny estalvia molt treball de revisi\u00f3 posterior. De fet, a l’hora de valorar un projecte de recerca (amb vista a concedir o no el finan\u00e7ament, per exemple) els avaluadors consideren la qualitat del disseny com un mirall d’all\u00f2 que pot ser la recerca una vegada executada.<\/p>\n Hi ha aspectes essencials del disseny que s’han de tenir especialment presents, com ara la formulaci\u00f3 del problema (en forma d’hip\u00f2tesi o de preguntes de recerca), l’elecci\u00f3 del cas a analitzar, la selecci\u00f3 de la mostra, el posicionament respecte al m\u00e8tode, la concreci\u00f3 de les t\u00e8cniques de recollida de dades, l’elecci\u00f3 de t\u00e8cniques d’an\u00e0lisi, les decisions sobre la manera de presentar els resultats, etc.<\/p>\n L’element clau en la tasca del disseny \u00e9s la presa de decisions. El disseny d’un estudi o d’una recerca compr\u00e8n una s\u00e8rie d’aspectes b\u00e0sics que s’han de tenir en compte per endavant i sobre els que cal prendre les decisions m\u00e9s importants.<\/p>\n<\/div>\n Decisions de disseny en la recerca qualitativa<\/p>\n<\/div>\n\n\n
\n A l’inici de l’estudi<\/td>\n Durant l’estudi<\/td>\n Al final de l’estudi<\/td>\n<\/tr>\n \n \n \n
\n \n
\n \n