Aqu\u00ed s’agrupen les aproximacions etnogr\u00e0fiques que s’encarreguen d’estudiar les comunitats, els grups, les organitzacions, etc., i que utilitzen especialment els antrop\u00f2legs i soci\u00f2legs. Quan es tracta d’analitzar l’experi\u00e8ncia individual, parlem d’aproximacions fenomenol\u00f2giques. Entre els g\u00e8neres majors tamb\u00e9 hi ha l’aproximaci\u00f3 socioling\u00fc\u00edstica, l’hermen\u00e8utica i la teoria fonamentada. Ens detindrem breument en aquesta \u00faltima, at\u00e8s que \u00e9s una de les m\u00e9s utilitzades pels soci\u00f2legs.<\/p>\n
La teoria fonamentada<\/strong><\/p>\n La teoria fonamentada (Grounded Theory<\/em>) \u00e9s una aproximaci\u00f3 desenvolupada per Barney Glasser i Anselm Strauss des de finals dels anys seixanta del segle XX<\/span>. Els autors es van basar, entre d’altres, en les teories de Blumer i en l’interaccionisme simb\u00f2lic. Aquesta teoria pret\u00e9n construir la teoria a partir de les dades qualitatives.<\/p>\n \u00ab[La teoria fonamentada es refereix a] una teoria derivada de dades recopilades de manera sistem\u00e0tica i analitzades per mitj\u00e0 d’un proc\u00e9s de recerca (\u2026). La recol\u00b7lecci\u00f3 de dades, l’an\u00e0lisi i la teoria que sorgir\u00e0 d’aquestes dades estan estretament relacionades entre si.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n