{"id":310,"date":"2018-03-07T14:21:43","date_gmt":"2018-03-07T12:21:43","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=310"},"modified":"2020-12-14T13:40:35","modified_gmt":"2020-12-14T11:40:35","slug":"3-3-la-proposta-de-la-dansa-de-janesick","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/3-3-la-proposta-de-la-dansa-de-janesick\/","title":{"rendered":"3.3. La proposta de la dansa de Janesick"},"content":{"rendered":"

Valerie Janesick (1994) inicia la seva proposta de disseny de recerca a trav\u00e9s d’una pregunta que considera clau: Qu\u00e8 vull saber fent l’estudi?<\/strong> Aquesta pregunta pot semblar \u00f2bvia, per\u00f2 sovint resulta dif\u00edcil de contestar o, almenys, de respondre amb claredat i concreci\u00f3.<\/p>\n

La proposta de Janesick (1994) indica que un investigador ha de resoldre certes preguntes abans de dissenyar el seu projecte: qu\u00e8 s’ha estudiat sobre l’objecte d’estudi? En quines circumst\u00e0ncies? Durant quant temps? Amb qui? Aix\u00f2, Janesick ho anomena el per\u00edode d’escalfament<\/strong> o de presa de decisions abans de comen\u00e7ar l’estudi:<\/p>\n

    \n
  1. Preguntes que guien la recerca (preguntes de recerca)<\/li>\n
  2. Selecci\u00f3 del lloc i dels participants<\/li>\n
  3. Acc\u00e9s al lloc triat, posada en com\u00fa amb els participants i acord amb els participants<\/li>\n
  4. Calendari de l’estudi<\/li>\n
  5. Selecci\u00f3 de l’aproximaci\u00f3 te\u00f2rica<\/li>\n
  6. Identificaci\u00f3 de les tend\u00e8ncies i de la ideologia de l’investigador<\/li>\n
  7. Aspectes \u00e8tics de la recerca<\/li>\n<\/ol>\n

    Quant als dos \u00faltims punts, la proposta incideix en el fet que els investigadors qualitatius accepten que l’estudi t\u00e9 una orientaci\u00f3 ideol\u00f2gica que prov\u00e9 de la seva experi\u00e8ncia, de la seva formaci\u00f3, de la seva hist\u00f2ria personal i professional, i d’altres factors que influeixen en el punt de vista d’una persona. No obstant aix\u00f2, abans que comenci l’estudi \u00e9s necessari que les q\u00fcestions i els dilemes \u00e8tics se solucionin.<\/p>\n

    Igual que Maxwell, Janesick considera imprescindible tenir en compte les situacions que es presenten durant<\/em> el desenvolupament de la recerca. El fet d’utilitzar determinades t\u00e8cniques no \u00e9s suficient per a la recerca qualitativa. \u00c9s important la interpretaci\u00f3 que es faci de les creences i dels comportaments dels participants. Les troballes de l’investigador han de buscar les perspectives dels participants i els punts de tensi\u00f3 i de conflicte que es presenten.<\/p>\n

    Un altre aspecte interessant de la proposta de Janesick \u00e9s que s’ha de saber quan s’acaba el treball de camp i quan es comen\u00e7a l’an\u00e0lisi de dades. Est \u00e9s un punt molt important, perqu\u00e8 generalment som reticents a acabar la recol\u00b7lecci\u00f3 d’informaci\u00f3 i comen\u00e7ar a analitzar-la; pensem que no hi ha suficient informaci\u00f3.<\/p>\n

    L’autora utilitza la met\u00e0fora de la dansa per parlar del disseny de recerca. Diu que, igual que un core\u00f2graf, l’investigador ha de trobar la manera m\u00e9s efectiva d’explicar la hist\u00f2ria; assegura que la millor manera d’aconseguir-ho \u00e9s ser fidel a les dades i a les troballes que han resultat de la recerca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Valerie Janesick (1994) inicia la seva proposta de disseny de recerca a trav\u00e9s d’una pregunta que considera clau: Qu\u00e8 vull saber fent l’estudi? Aquesta pregunta pot semblar \u00f2bvia, per\u00f2 sovint resulta dif\u00edcil de contestar o, almenys, de respondre amb claredat i concreci\u00f3. La proposta de Janesick (1994) indica que un investigador ha de resoldre certes […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=310"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1075,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/310\/revisions\/1075"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=310"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}