{"id":312,"date":"2018-03-07T14:26:50","date_gmt":"2018-03-07T12:26:50","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=312"},"modified":"2020-12-14T13:39:46","modified_gmt":"2020-12-14T11:39:46","slug":"2-3-diferencies-entre-recerca-quantitativa-i-recerca-qualitativa","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/2-3-diferencies-entre-recerca-quantitativa-i-recerca-qualitativa\/","title":{"rendered":"2.3 Difer\u00e8ncies entre recerca quantitativa i recerca qualitativa"},"content":{"rendered":"

La distinci\u00f3 entre recerca qualitativa i quantitativa \u00e9s antiga en el camp de les ci\u00e8ncies socials. De fet, aquesta diferenciaci\u00f3 ens remet als or\u00edgens de la sociologia contempor\u00e0nia i al debat obert entre Durkheim i Weber sobre l’aproximaci\u00f3 metodol\u00f2gica als fen\u00f2mens socials.<\/p>\n

\u00c9mile Durkheim (1858-1917) va utilitzar el concepte de fet<\/strong> social<\/strong> per descriure les formes amb les que els \u00e9ssers humans actuem, pensem i sentim; amb la peculiaritat que existeixen i, per tant, poden ser observades fora de la consci\u00e8ncia de cada individu (exterioritat). A m\u00e9s, aquestes formes acaben obligant i condicionant els comportaments individuals (coerci\u00f3), fins al punt de ser compartides per gran part d’una poblaci\u00f3 (generalitat).<\/p>\n

La sociologia de Durkheim parteix del seg\u00fcent principi: estudiar els fets com si fossin coses. De fet, aquest plantejament (hereu del positivisme de Comte) s’ha convertit en hegem\u00f2nic en el desenvolupament posterior de les ci\u00e8ncies socials. No obstant aix\u00f2, Durkheim reconeixia que els fets socials eren fruit d’un context hist\u00f2ric i cultural determinat. L’autor es va interessar particularment per la significaci\u00f3 sociomoral del fet social. Aix\u00ed, Durkheim defensava que, metodol\u00f2gicament, els fets poden ser estudiats amb el mateix rigor que els objectes o els fen\u00f2mens de la naturalesa, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que aquests fets no tinguin una forta c\u00e0rrega de subjectivitat. El relativisme moral que caracteritza l’obra de Durkheim vol dir precisament aix\u00f2: el fet social \u00e9s relatiu a la societat que el genera i el reprodueix, i no pot ser ent\u00e8s independentment d’aquesta societat.<\/p>\n

\u00abQuan duc a terme la meva tasca de germ\u00e0, d’esp\u00f2s o de ciutad\u00e0, o quan responc als compromisos que he contret, compleixo amb deures que estan definits, fora de mi i dels meus actes, en el dret i en els costums. Fins i tot en els casos en qu\u00e8 els meus deures estan d’acord amb els meus propis sentiments, en realitat aquests no deixen de ser objectius; ja que no s\u00f3c jo qui els ha fet, sin\u00f3 que els he rebut per mitj\u00e0 de l’educaci\u00f3 (\u2026). De la mateixa manera, el fidel s’ha trobat en n\u00e9ixer les creences i les pr\u00e0ctiques de la seva vida religiosa; si aquestes existien abans d’ell, \u00e9s que existeixen fora d’ell.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Durkheim (2002, p\u00e0g. 56-57).<\/p>\n<\/div>\n

Durkheim entenia que els fets socials poden ser observats al marge dels pensaments individuals. Per tant, creia que era possible dur a terme mesuraments per con\u00e8ixer millor el teixit social i establir relacions causals entre fen\u00f2mens socials. Aix\u00ed, el soci\u00f2leg franc\u00e8s apostava per la possibilitat que la sociologia es convert\u00eds en una ci\u00e8ncia objectiva, a imatge de les ci\u00e8ncies pures (f\u00edsica, qu\u00edmica, biologia, etc.), capa\u00e7 de complir amb criteris de rigor i de sistematitzaci\u00f3 similars. En aquest sentit, els processaments estad\u00edstics serien una eina b\u00e0sica que fixa com a fita l’obtenci\u00f3 d’un mesurament exacte i fiable de la realitat social.<\/p>\n

D’aquesta manera, la prioritat per als enfocaments qualitatius s’orientar\u00e0 cap a un millor coneixement de les viv\u00e8ncies subjectives de les persones que s\u00f3n objecte d’estudi. Per tant, es posar\u00e0 especial \u00e8mfasi en el relat profund sobre el significat que aquestes persones atribueixen als seus comportaments en societat. En aquest sentit, la prioritat no \u00e9s l’an\u00e0lisi de fets externs a l’individu, sin\u00f3 que el nucli de la recerca remet a l’experi\u00e8ncia del subjecte investigat.<\/p>\n

La dist\u00e0ncia que separava a aquests dos pares de la sociologia a principis del segle XX s’ha ampliat amb el pas dels anys, fins arribar, de vegades, molt m\u00e9s all\u00e0 de les posicions formulades pels propis investigadors. Aix\u00ed, la distinci\u00f3 entre la recerca quantitativa i la qualitativa es va ser estenent en la pr\u00e0ctica investigadora.<\/p>\n

En la seva an\u00e0lisi sobre els m\u00e8todes de recerca en comunicaci\u00f3, Humanes i Igartua (2004) estableixen quatre grans aspectes en els que es poden contraposar l’enfocament qualitatiu i el quantitatiu:<\/p>\n

    \n
  1. Els objectius de la recerca quantitativa s\u00f3n el mesurament objectiu de la realitat, la demostraci\u00f3 de la relaci\u00f3 de causalitat entre dues variables i, en \u00faltima inst\u00e0ncia, la generalitzaci\u00f3 dels resultats a una poblaci\u00f3 de grans dimensions. Per la seva banda, la recerca qualitativa persegueix la descripci\u00f3 de l’acci\u00f3 humana per aconseguir, posteriorment, la seva comprensi\u00f3 i interpretaci\u00f3 profunda per part dels individus.<\/li>\n
  2. La recollida de la informaci\u00f3 mitjan\u00e7ant t\u00e8cniques quantitatives obeeix a un proc\u00e9s sistem\u00e0tic i estructurat en el qual no es poden introduir modificacions despr\u00e9s que l’aplicaci\u00f3 de l’instrument d’an\u00e0lisi (q\u00fcestionari, protocol d’an\u00e0lisi\u2026) hagi comen\u00e7at. Per contra, les t\u00e8cniques qualitatives operen amb patrons molt m\u00e9s flexibles, degut en part a la necess\u00e0ria interacci\u00f3 de l’investigador amb l’investigat.<\/li>\n
  3. L’an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 obtinguda en l’enfocament quantitatiu \u00e9s de tipus estad\u00edstic, mentre que la perspectiva qualitativa condueix cap a una an\u00e0lisi interpretativa.<\/li>\n
  4. Els estudis quantitatius tenen com a horitz\u00f3 la formulaci\u00f3 de lleis generals sobre el comportament dels \u00e9ssers humans, mentre que les recerques qualitatives produeixen coneixement sobre els significats de l’acci\u00f3 humana. L’objectiu dels estudis qualitatius \u00e9s con\u00e8ixer l’objecte d’estudi en profunditat, m\u00e9s que no pas produir generalitzacions sobre aquest tema.<\/li>\n<\/ol>\n

    Resum de les caracter\u00edstiques de la recerca quantitativa i la recerca qualitativa<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n
    <\/td>\nEstudis quantitatius<\/td>\nEstudis qualitatius<\/td>\n<\/tr>\n
    Objectius<\/strong><\/td>\n\n
      \n
    • Mesurament objectiu de la realitat<\/li>\n
    • Demostraci\u00f3 de la relaci\u00f3 causal entre variables<\/li>\n
    • Generalitzaci\u00f3 dels resultats<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		Descripci\u00f3 de l’acci\u00f3 humana per aconseguir, posteriorment, la seva comprensi\u00f3 i interpretaci\u00f3 profunda per part dels individus<\/td>\n<\/tr>\n
    T\u00e8cniques aplicades per a la recollida de dades<\/strong><\/td>\nT\u00e8cniques emprades que segueixen un proc\u00e9s sistem\u00e0tic i estructurat, sense modificacions al llarg de la recollida<\/td>\nT\u00e8cniques que segueixen patrons molt m\u00e9s flexibles degut, en part, a la interacci\u00f3 necess\u00e0ria de la persona que investiga amb el subjecte investigat<\/td>\n<\/tr>\n
    An\u00e0lisi de les dades<\/strong><\/td>\nEstad\u00edstica<\/td>\nInterpretaci\u00f3<\/td>\n<\/tr>\n
    Finalitat<\/strong><\/td>\nFormulaci\u00f3 de lleis generals sobre el comportament dels \u00e9ssers humans<\/td>\nCon\u00e8ixer l’objecte d’estudi en profunditat<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    Flick (2002) recull i amplia les propostes de Silverman, Marshall i Rossman per classificar les perspectives te\u00f2riques de la recerca qualitativa segons tres elements: aproximaci\u00f3 a punts de vista subjectius, descripci\u00f3 de les situacions socials i an\u00e0lisi hermen\u00e8utica de les estructures.<\/p>\n

    Perspectives de recerca en recerca qualitativa<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n\n\n\n\n
    <\/td>\nAproximaci\u00f3 a punts de vista subjectius<\/td>\nDescripci\u00f3 de la manera de construir les relacions socials<\/td>\nAn\u00e0lisi hermen\u00e8utica de les estructures subjacents<\/td>\n<\/tr>\n
    Posici\u00f3 te\u00f2rica<\/strong><\/td>\n\n
      \n
    • Interaccionisme simb\u00f2lic<\/li>\n
    • Fenomenologia<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Etnometodologia<\/li>\n
    • Constructivisme<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Psicoan\u00e0lisi<\/li>\n
    • Estructuralisme<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    M\u00e8tode de recollida de dades<\/strong><\/td>\n\n
      \n
    • Entrevistes semiestructurades<\/li>\n
    • Entrevistes narratives<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Grups focals<\/li>\n
    • Etnografia<\/li>\n
    • Observaci\u00f3 del participant<\/li>\n
    • Enregistrament d’interaccions<\/li>\n
    • Recollida de documents<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Enregistrament d’interaccions<\/li>\n
    • Fotografia<\/li>\n
    • Cinema<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    M\u00e8tode \u00a0d’interpretaci\u00f3<\/strong><\/td>\n\n
      \n
    • Codis te\u00f2rics<\/li>\n
    • An\u00e0lisi de contingut<\/li>\n
    • An\u00e0lisi narrativa<\/li>\n
    • M\u00e8todes hermen\u00e8utics<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • An\u00e0lisi de converses<\/li>\n
    • An\u00e0lisi del discurs<\/li>\n
    • An\u00e0lisi de g\u00e8nere<\/li>\n
    • An\u00e0lisi documental<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Hermen\u00e8utica objectiva<\/li>\n
    • Hermen\u00e8utica profunda<\/li>\n
    • Sociologia del coneixement<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n
    Camps d’aplicaci\u00f3<\/strong><\/td>\n\n
      \n
    • Investigaci\u00f3 biogr\u00e0fica<\/li>\n
    • An\u00e0lisi del coneixement quotidi\u00e0<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • An\u00e0lisi del m\u00f3n de la vida i de les organitzacions<\/li>\n
    • Avaluaci\u00f3<\/li>\n
    • Estudis culturals<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n
    		\n
      \n
    • Investigaci\u00f3 familiar<\/li>\n
    • Investigaci\u00f3 biogr\u00e0fica<\/li>\n
    • Investigaci\u00f3 generacional<\/li>\n<\/ul>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      Font: Flick, Kardoff i Steinke (2000, p\u00e0g. 19), a Flick (2002).<\/p>\n<\/div>\n

      Hem de tenir sempre en ment la classificaci\u00f3 de Flick, at\u00e8s que ens ajudar\u00e0 a aclarir el cam\u00ed que emprendrem: l’elecci\u00f3 no nom\u00e9s del disseny, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les t\u00e8cniques de recollida i an\u00e0lisi de dades.<\/p>\n<\/div>\n

       <\/p>\n

       <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      La distinci\u00f3 entre recerca qualitativa i quantitativa \u00e9s antiga en el camp de les ci\u00e8ncies socials. De fet, aquesta diferenciaci\u00f3 ens remet als or\u00edgens de la sociologia contempor\u00e0nia i al debat obert entre Durkheim i Weber sobre l’aproximaci\u00f3 metodol\u00f2gica als fen\u00f2mens socials. \u00c9mile Durkheim (1858-1917) va utilitzar el concepte de fet social per descriure les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/312"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=312"}],"version-history":[{"count":3,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/312\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1068,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/312\/revisions\/1068"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=312"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}