{"id":326,"date":"2018-03-07T18:28:13","date_gmt":"2018-03-07T16:28:13","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=326"},"modified":"2020-12-15T11:06:45","modified_gmt":"2020-12-15T09:06:45","slug":"4-2-3-grup-de-discussio","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-2-3-grup-de-discussio\/","title":{"rendered":"4.2.3. Grup de discussi\u00f3"},"content":{"rendered":"

El grup de discussi\u00f3 (focus group<\/em>)<\/strong> \u00e9s una t\u00e8cnica de recerca iniciada pel soci\u00f2leg nord-americ\u00e0 Robert Merton i que s’utilitza per valorar l’opini\u00f3 d’un grup sobre un determinat tema.<\/p>\n<\/div>\n

En el grup de discussi\u00f3 es reuneix un grup de persones (de set a dotze, segons els manuals) perqu\u00e8 conversin sobre els temes que ha fixat la persona que modera la reuni\u00f3. Com hem esmentat, l’objectiu d’aquesta t\u00e8cnica \u00e9s con\u00e8ixer els arguments que empren les persones participants per justificar les seves posicions, amb l’objectiu que, cap al final de la reuni\u00f3, el grup arribi a un cert grau de consens.<\/p>\n

Es tracta d’una t\u00e8cnica de recerca que sol emprar-se en els estudis de mercat, aix\u00ed com en l’an\u00e0lisi de les percepcions i les actituds de la ciutadania. No obstant aix\u00f2, actualment \u00e9s bastant freq\u00fcent en tot tipus de recerques, especialment en aquelles que analitzen objectes d’estudi que afecten un grup de la poblaci\u00f3. Per exemple, si es realitza una recerca sobre l’acc\u00e9s als equipaments culturals d’una ciutat.<\/p>\n

Estructura de la mostra te\u00f2rica<\/strong><\/p>\n

Una vegada decidida la composici\u00f3 dels grups de discussi\u00f3 que hem d’aplicar en la nostra recerca, hem d’elaborar un gui\u00f3 que la persona que exerceixi de moderador usar\u00e0 per controlar la posada en escena de la t\u00e8cnica.<\/p>\n

<\/p>\n

Exemple de grup de discussi\u00f3<\/strong><\/p>\n

En aquest cas veurem com a exemple una recerca que t\u00e9 per objectiu analitzar les xarxes socials digitals com a espais de sociabilitat dels adolescents estudiant el cas del col\u00b7legi Escuelas P\u00edas d’Aluche (Madrid). El treball marca els objectius seg\u00fcents: indagar sobre la sociabilitat dels adolescents en els entorns en l\u00ednia i fora de l\u00ednia; comprendre el que significa per als adolescents formar part d’una xarxa social virtual; explorar com entenen i gestionen la seva identitat a les xarxes socials; rastrejar qui integren la xarxa personal i les relacions que mantenen, i esbrinar quins s\u00f3n les principals pr\u00e0ctiques de sociabilitat que duen a terme a l’entorn de les xarxes socials. Per tant, la recerca s’ocupa d’explorar com s’apropien els adolescents de les xarxes socials per a la seva sociabilitat i com evolucionen les seves pr\u00e0ctiques des de la seva iniciaci\u00f3 fins que aconsegueixen sentir-s\u2019hi experts.<\/p>\n

Per a aix\u00f2, es van fer quatre grups de discussi\u00f3 (GD) amb adolescents d’onze a divuit anys. Els investigadors defensen que s’escull aquesta t\u00e8cnica perqu\u00e8 permet configurar marcs de discussi\u00f3 amplis i estructurats dial\u00e8cticament. Enfront de la t\u00e8cnica de la discussi\u00f3 de grup (focus group<\/em>), m\u00e9s enfocada a la comprensi\u00f3 de la identitat individual en un context d’influ\u00e8ncia, el GD permet comprendre la identitat dels adolescents com a grup social. Al llarg de la seva realitzaci\u00f3 no es van fer preguntes directes, sin\u00f3 q\u00fcestions a tractar estructurades en tres blocs tem\u00e0tics:<\/p>\n