{"id":328,"date":"2018-03-07T18:30:42","date_gmt":"2018-03-07T16:30:42","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=328"},"modified":"2020-12-15T18:09:28","modified_gmt":"2020-12-15T16:09:28","slug":"4-2-4-observacio-etnografica","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-2-4-observacio-etnografica\/","title":{"rendered":"4.2.4. Observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica"},"content":{"rendered":"

L’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica<\/strong> \u00e9s un conjunt de processos de recollida i interpretaci\u00f3 de dades en els quals la relaci\u00f3 adoptada per la persona investigadora respecte al context social que estudia determina el grau d’implicaci\u00f3 (comprom\u00eds) i participaci\u00f3 de l’exercici anal\u00edtic.<\/p>\n<\/div>\n

Es tracta d’una de les t\u00e8cniques m\u00e9s importants de recollida de dades qualitatives, ja que permet descobrir les interaccions de l’entorn social. L’observaci\u00f3 ens proporciona informaci\u00f3 que, per exemple, no analitzem en una entrevista: el to de la veu, els gestos, la mirada, etc. Aquests aspectes s\u00f3n importants i complementen les paraules, per\u00f2 no hem d’obsessionar-nos per utilitzar aquesta t\u00e8cnica i, com amb altres eines que tenim disponibles, hem de saber en quin moment cal utilitzar-les i per a qu\u00e8.<\/p>\n

L’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica ja va ser utilitzada als anys trenta del segle XX<\/span> pels soci\u00f2legs de l’Escola de Chicago, principalment per estudiar les relacions dels diferents grups urbans a la ciutat de Chicago.<\/p>\n

L’observaci\u00f3 pot ser participant o no participant. En el primer model (observaci\u00f3 participant<\/strong>), la persona que investiga no nom\u00e9s ha de fer expl\u00edcita la seva condici\u00f3 d’investigador, sin\u00f3 que ha d’involucrar-se en el context seleccionat per transformar la seva situaci\u00f3 en la direcci\u00f3 establerta pels objectius de recerca i d’acci\u00f3. En canvi, el segon model (observaci\u00f3 no participant<\/strong>) pret\u00e9n garantir que la incid\u00e8ncia de la persona investigadora sigui al m\u00e9s redu\u00efda possible, i que la seva funci\u00f3 sigui similar a la d’un observador neutral que, sense intervenir en la realitat social que observa, pugui completar una an\u00e0lisi precisa sobre les seves l\u00f2giques visibles i invisibles. La dist\u00e0ncia entre la descripci\u00f3 i la intervenci\u00f3 \u00e9s evident i, sense arribar necess\u00e0riament a cap dels dos extrems, l’equip de recerca haur\u00e0 de decidir quina posici\u00f3 adopta respecte a la situaci\u00f3 analitzada.<\/p>\n

La perspectiva no participant ha rebut diverses cr\u00edtiques \u2013no nom\u00e9s de les ci\u00e8ncies socials, sin\u00f3 tamb\u00e9 del conjunt de la recerca cient\u00edfica (principi d’incertesa de Heisenberg)\u2013 pel fet que la simple pres\u00e8ncia de l’investigador en el camp analitzat modifica la realitat social observada. En cas d’optar per aquest enfocament, caldr\u00e0 que la persona que est\u00e0 al capdavant de la recerca estableixi tots els filtres necessaris per minimitzar aquest efecte.<\/p>\n

El qualificatiu etnogr\u00e0fic<\/strong> remet a disciplines de les ci\u00e8ncies socials, com ara l’antropologia, que busquen la comprensi\u00f3 dels comportaments socials i individuals per mitj\u00e0 de les pautes i les normes culturals que donen forma a les estructures socials que s’analitzen. Aix\u00ed, l’objectiu de les persones que investiguen ser\u00e0 desxifrar les regles que els membres d’una societat donen per descomptades (en angl\u00e8s, taken for granted<\/em>). En aquest sentit, la filosofia que es hi ha darrere d’aquesta t\u00e8cnica de recol\u00b7lecci\u00f3 i an\u00e0lisi de dades \u00e9s similar a la que descriurem quan parlem de l’an\u00e0lisi del discurs.<\/p>\n

Des d’un punt de vista pr\u00e0ctic, l’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica requereix completar una s\u00e8rie de fases que, d’una banda, permetin que l’investigador faci la seva feina i, d’altra banda, garanteixin l’obtenci\u00f3 d’uns resultats que, sense ser necess\u00e0riament generalitzables a altres situacions i processos, serveixin per descriure amb precisi\u00f3 el context social sotm\u00e8s a estudi.<\/p>\n

Clifford Geertz (2006) completa una estructura de fases que permet comprendre el proc\u00e9s intel\u00b7lectual que haur\u00e0 de completar qualsevol persona que opti per l’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica com a via d’acc\u00e9s al coneixement social. Despr\u00e9s de resumir considerablement la seva proposta, les principals fases s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n

    \n
  1. Estranyament<\/strong>. Suposa un proc\u00e9s de q\u00fcestionament de les idees dominants a l’hora d’explicar i entendre el m\u00f3n social. Requereix que persona que investiga adopti una actitud cr\u00edtica i tingui una gran capacitat per fer-se preguntes que transcendeixin el nivell de les conductes exposades. L’objectiu \u00e9s comprendre que les conductes socials s\u00f3n fruit de convencions, d’acords entre \u00e9ssers humans que s’han anat normalitzant amb el temps, per\u00f2 que no s\u00f3n el resultat d’un proc\u00e9s natural, sin\u00f3 purament social.<\/li>\n
  2. Intersubjectivitat<\/strong>. \u00c9s un exercici \u00fatil per comprovar que la construcci\u00f3 de sentits \u00e9s el resultat d’un proc\u00e9s de negociaci\u00f3 entre subjectes, per la qual cosa la capacitat de recrear i entrella\u00e7ar diverses perspectives ser\u00e0 el que permeti aproximar-se a un coneixement m\u00e9s profund i s\u00f2lid de la realitat social.<\/li>\n
  3. Descripci\u00f3 densa<\/strong>. Es tracta d’una s\u00e8rie d’operacions que permeten accedir al significat profund dels comportaments humans en societat per intentar aconseguir la diversitat de significats i de situacions en les que es donen. Per aconseguir-ho, s’empren diverses estrat\u00e8gies que ajuden els equips de recerca.<\/li>\n
  4. Explicaci\u00f3<\/strong>. Al final, l’equip de recerca haur\u00e0 de ser capa\u00e7 d’explicar les normes que regeixen el comportament dels individus en societat, aprofundint en les implicacions que aix\u00f2 comporta en els diversos nivells que componen la realitat social.<\/li>\n<\/ol>\n

    Si b\u00e9 en l’\u00e0mbit de les ci\u00e8ncies socials l’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica s’usa amb bastanta freq\u00fc\u00e8ncia, la situaci\u00f3 no \u00e9s la mateixa en les ci\u00e8ncies de la informaci\u00f3 i la documentaci\u00f3. La veritat \u00e9s que hi ha contextos en els quals el seu desenvolupament podria resultar profit\u00f3s. L’estudi de les pr\u00e0ctiques i de les relacions socials que es produeixen i es reprodueixen als centres de treball d’aquesta especialitat professional es pot completar des d’un punt de vista etnogr\u00e0fic, aprofundint en els aspectes culturals que s’amaguen darrere dels comportaments dels diversos grups que comparteixen espai, conviuen i interactuen sota un mateix sostre.<\/p>\n

    De la mateixa manera, durant l’\u00faltima d\u00e8cada s’ha desenvolupat la migraci\u00f3 d’aquesta t\u00e8cnica de recerca des del context material cap al context virtual. La netnografia<\/strong> (Dicks et al.<\/em>, 2005; Kozinets, 2010) consisteix en l’an\u00e0lisi dels comportaments socials que es produeixen a la xarxa. Els f\u00f2rums, les xarxes socials i la formaci\u00f3 en l\u00ednia s\u00f3n nom\u00e9s alguns dels primers camps d’estudi virtual per a les persones que treballen en l’etnografia digital.<\/p>\n

    Myers, M.<\/strong> (1999). \u00abInvestigating Information Systems with Ethnographic Research\u00bb. Communications of Association for Information Systems<\/em> (vol. 2, art. 23).<\/p>\n

    \u00c9s un tutorial sobre recerca etnogr\u00e0fica en la informaci\u00f3 dels sistemes. Intenta definir els temes m\u00e9s importants que cal considerar abans d’utilitzar l’etnografia per estudiar els sistemes d’informaci\u00f3 dels fen\u00f2mens. Tamb\u00e9 ofereix alguns consells pr\u00e0ctics.<\/p>\n

    Etnographic Research in Academic Libraries<\/em><\/a>.<\/p>\n

    Aquesta guia t\u00e9 la intenci\u00f3 d’ajudar al bibliotecari que treballa en una biblioteca acad\u00e8mica a comen\u00e7ar a desenvolupar el seu propi projecte de recerca etnogr\u00e0fica.<\/p>\n<\/div>\n

     <\/p>\n

    \u00a0Exemple d’observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica<\/strong><\/p>\n

    Vegem l’exemple d’una recerca que estudia la percepci\u00f3 sobre la influ\u00e8ncia de les tribus urbanes en les noves tend\u00e8ncies de la publicitat prenent com a cas d’estudi la marca Adidas Originals a la ciutat de Bogot\u00e0. Despr\u00e9s d’una an\u00e0lisi de les peces publicit\u00e0ries de la marca, i pr\u00e8viament a la creaci\u00f3 de discussions de grup, s\u2019elabora un treball d’etnografia en universitats privades i p\u00fabliques de la ciutat de Bogot\u00e0 amb la finalitat d’identificar les marques i les tend\u00e8ncies en el tipus de cal\u00e7at entre els joves universitaris.<\/p>\n