A l’hora de comen\u00e7ar la cerca bibliogr\u00e0fica que ens permetr\u00e0 fonamentar la nostra recerca, hem de distingir entre dos tipus d’informaci\u00f3:<\/p>\n
Les fonts tamb\u00e9 poden classificar-se segons la seva proced\u00e8ncia (si s\u00f3n institucionals, privades, individuals, etc.) i segons la manera en qu\u00e8 hi accedim (si s\u00f3n de transmissi\u00f3 oral o s\u00f3n documents).<\/p>\n
Quan utilitzem aquest tipus de fonts cal que diferenciem l’\u00fas que hem de fer-ne. \u00c9s a dir, si seguim amb l’exemple de Garc\u00eda M\u00e1rquez, si utilitzo l’an\u00e0lisi de contingut per arribar a con\u00e8ixer el concepte de llibertat en la seva obra, no n’analitzar\u00e9 les fonts secund\u00e0ries, sin\u00f3 els llibres; les fonts prim\u00e0ries.<\/p>\n
Les fonts documentals que provenen del m\u00f3n acad\u00e8mic o t\u00e8cnic i que no estan en el circuit comercial es coneixen com a literatura grisa<\/strong>. \u00c9s el cas, per exemple, de les actes de congressos o les tesis doctorals.<\/p>\n \u00a0Exemple de recollida de dades documentals<\/strong><\/p>\n Vegem un exemple de recollida de dades documentals. L’estudi en q\u00fcesti\u00f3 s’endinsa en l’aparici\u00f3 d’una nova figura de narrador en l’entorn digital: el consumidor proactiu (prosumer<\/em>) medi\u00e0tic (prosumer<\/em>: acr\u00f2nim format a partir dels termes proactive<\/em> i consumer<\/em>). En paraules de l’investigador, el prop\u00f2sit del treball \u00e9s \u00abplantejar una nova l\u00ednia de recerca quant a les narratives de mitjans socials entenent-les com una din\u00e0mica comunicacional en qu\u00e8 es creen discursos per als mitjans socials, especialment de les xarxes socials\u00bb. Qu\u00e8 s\u00f3n les narratives de mitjans socials? Quina import\u00e0ncia t\u00e9 el consumidor proactiu medi\u00e0tic en aquest context discursiu? Quines din\u00e0miques comunicacionals convergeixen en les xarxes socials i permeten que tant usuaris com mitjans massius generin relats que es creen d’acord amb les possibilitats discursives que cada xarxa ofereix? Quina \u00e9s la progressi\u00f3 dels relats d’acord amb les seves intencions i amb l’evoluci\u00f3 de les tecnologies que els han fet possible?<\/p>\n Per respondre a aquestes preguntes, es consulta bibliografia referida a eixos tem\u00e0tics com narrativa, narrativa transm\u00e8dia, xarxes socials, mitjans massius i converg\u00e8ncia digital.<\/p>\n Narrativa<\/strong><\/p>\n Xarxes socials<\/strong><\/p>\n Mitjans massius<\/strong><\/p>\n Converg\u00e8ncia digital<\/strong><\/p>\n Consumidor proactiu medi\u00e0tic<\/strong><\/p>\n Vegeu l’article complet a:<\/p>\n Karbaum, G.<\/strong> (2018). \u00abNarrativas social media<\/em> y el prosumidor medi\u00e1tico\u00bb. Correspondencias & An\u00e1lisis<\/em> (vol. 8, gener-desembre, p\u00e0g. 219-238). <\/p>\n<\/div>\n Recursos<\/strong><\/p>\n Rose, G.<\/strong> (2016). Visual Methodologies. An Introduction to Researching with Visual Materials<\/em> (4.\u00aa ed.). Los Angeles: Sage.<\/p>\n Blanco, M.<\/strong> (2011). \u00abInvestigaci\u00f3n narrativa: una forma de generaci\u00f3n de conocimientos\u00bb. Argumentos<\/em> (n\u00fam. 24 (67), p\u00e0g. 135-156). Ciutat de M\u00e8xic: Universidad Aut\u00f3noma Metropolitana Unidad Xochimilco. Accesible a: http:\/\/www.redalyc.org\/articulo.oa?id=59521370007<\/a>.<\/p>\n Guallar, J.<\/strong> (2003). \u00abM\u00e8todes i t\u00e8cniques de recerca en els articles de documentaci\u00f3 period\u00edstica a Espanya (1997-2002) \/ Methods and techniques of research articles journalistic information science in Spain (1997-2002)\u00bb. Accesible a: http:\/\/eprints.rclis.org\/8581\/<\/a>.<\/p>\n La investigaci\u00f3n en redes sociales. El enfoque cualitativo<\/em>. [enregistrament de v\u00eddeo sobre l’experiment \u00abDesconectados\u00bb, en el que dues persones estan desconnectades de les xarxes socials durant dues setmanes]. Medialab-Prado. Accesible a: http:\/\/medialab-prado.es\/article\/lainvestigacionenredessociales<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A l’hora de comen\u00e7ar la cerca bibliogr\u00e0fica que ens permetr\u00e0 fonamentar la nostra recerca, hem de distingir entre dos tipus d’informaci\u00f3: Font prim\u00e0ria: \u00e9s la que representa el nostre objecte d’estudi. Per exemple, si fem un estudi sobre el concepte de llibertat en l’obra de Garc\u00eda M\u00e1rquez, la font prim\u00e0ria s\u00f3n els seus llibres. Font […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=332"}],"version-history":[{"count":4,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1089,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/332\/revisions\/1089"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=332"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
\n
\n
\n
\n