{"id":336,"date":"2018-03-07T18:44:26","date_gmt":"2018-03-07T16:44:26","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=336"},"modified":"2020-12-14T13:41:43","modified_gmt":"2020-12-14T11:41:43","slug":"4-3-2-analisi-de-contingut","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-3-2-analisi-de-contingut\/","title":{"rendered":"4.3.2. An\u00e0lisi de contingut"},"content":{"rendered":"

L’\u00fas de l’an\u00e0lisi<\/strong> de contingut<\/strong> (AC) ha estat especialment vinculat a l’an\u00e0lisi de la premsa i de la publicitat. Es tracta d’una t\u00e8cnica molt utilitzada als Estats Units, sobretot durant la segona d\u00e8cada del segle xx. Harold Lasswell va ser un dels seus precursors i la va utilitzar principalment per analitzar la propaganda pol\u00edtica. Amb el pas del temps, l’AC s’ha anat estenent a tot tipus de ci\u00e8ncies socials i tamb\u00e9 ha estat molt utilitzada en el camp de la psicologia.<\/p>\n

L’AC \u00e9s una de les maneres m\u00e9s usuals d’analitzar informaci\u00f3 qualitativa (Berg, 2007). Encara que s’ha usat especialment com a t\u00e8cnica quantitativa, hi ha tend\u00e8ncia a fer-la servir com a t\u00e8cnica qualitativa. L’an\u00e0lisi de contingut ens ajuda a sistematitzar el text que analitzem. Ens permet \u00abesmicolar\u00bb el nostre objecte d’estudi, que pot estar format per fragments de llibres, entrevistes, correus electr\u00f2nics, posts<\/em>, piulades, discursos pol\u00edtics o qualsevol altre text que requereixi una aproximaci\u00f3 qualitativa.<\/p>\n

Com hem dit, l’an\u00e0lisi de contingut, en qualsevol de les seves variants, ens permet apropar-nos a un text (escrit, visual o sonor) d’una manera objectiva gr\u00e0cies a l’elecci\u00f3 d’unes unitats d’an\u00e0lisi i a la categoritzaci\u00f3 d’aquestes. En les ci\u00e8ncies socials en general, l’an\u00e0lisi de contingut quantitatiu ha estat una de les t\u00e8cniques m\u00e9s usuals. Per Berelson, en aquesta t\u00e8cnica \u00e9s central comptar el nombre de vegades que determinades paraules en concret que apareixen en el text analitzat.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, i segons com s’abordi la recerca, comptar pot ser insuficient. Per aix\u00f2, la perspectiva qualitativa fa un pas m\u00e9s. No es queda \u00fanicament en la quantificaci\u00f3 de la pres\u00e8ncia de, per exemple, els adjectius o substantius en l’an\u00e0lisi de premsa. Alguns dels cr\u00edtics de l’AC qualitativa creuen que es limita a oferir un panorama descriptiu; argument que certament t\u00e9 una mica de ra\u00f3, per\u00f2 en el qual el paper de l’investigador \u00e9s fonamental per triar quines categories cal analitzar i trobar, aix\u00ed, el significat que s’amaga darrere de cada text. No nom\u00e9s es tracta de descriure sin\u00f3 tamb\u00e9 d’interpretar. Especialment pel que fa a l’an\u00e0lisi de la realitat a trav\u00e9s de la mirada de l’\u00e9sser hum\u00e0, \u00e9s necessari anar m\u00e9s enll\u00e0 d’un recompte de variables. L’elecci\u00f3 entre AC quantitativa o qualitativa dep\u00e8n dels objectius tra\u00e7ats en l’estudi. L’investigador triar\u00e0, doncs, quina de les dues t\u00e8cniques li ha de permetre obtenir els millors resultats per aconseguir els seus objectius i comprovar o refutar la seva hip\u00f2tesi.<\/p>\n

L’AC qualitativa segueix sent sistem\u00e0tica, i en les ci\u00e8ncies socials \u00e9s una eina \u00fatil per establir el contingut manifest i latent d’un text. Que una t\u00e8cnica sigui qualitativa no vol dir que no sigui sistem\u00e0tica. Per aix\u00f2, l’AC qualitativa proporciona la mateixa garantia de rigor que la quantitativa. El proc\u00e9s de l’AC requereix que l’investigador faci un treball previ per poder concretar com dur\u00e0 a terme l’an\u00e0lisi. Aix\u00f2 comporta realitzar diverses lectures del text i tenir clars els objectius de la recerca. D’aquesta manera, es determina la manera de codificar i quines categories s’analitzen. Val la pena efectuar una petita prova pilot per verificar que el sistema creat funciona i que permetr\u00e0 realitzar les infer\u00e8ncies necess\u00e0ries que contribueixin a plantejar unes conclusions s\u00f2lides.<\/p>\n

L’investigador ha de ser conscient que ha de rellegir els textos que s’analitzaran. Aix\u00f2 li permet tenir claredat sobre les categories que es plantegen. El coneixement profund dels textos l’ajudar\u00e0 en el proc\u00e9s de sistematitzaci\u00f3 i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, podr\u00e0 obtenir resultats millors. No aprofundirem en com construir una fitxa d’an\u00e0lisi de contingut, per\u00f2 s\u00ed que n’esmentarem alguns dels elements m\u00e9s importants:<\/p>\n