{"id":340,"date":"2018-03-07T18:48:34","date_gmt":"2018-03-07T16:48:34","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=340"},"modified":"2020-12-14T13:41:57","modified_gmt":"2020-12-14T11:41:57","slug":"4-3-4-analisi-del-discurs","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-3-4-analisi-del-discurs\/","title":{"rendered":"4.3.4. An\u00e0lisi del discurs"},"content":{"rendered":"

L’an\u00e0lisi<\/strong> del discurs<\/strong> \u00e9s un camp d’estudi d’una amplitud extraordin\u00e0ria en el qual convergeixen tradicions acad\u00e8miques molt diverses. Aquest fet provoca que sigui extremadament complicat oferir una definici\u00f3 un\u00edvoca d’un proc\u00e9s d’an\u00e0lisi tan poc uniforme com aquest. Mentre que en les t\u00e8cniques anteriors el component de registre d’informaci\u00f3 ocupava una posici\u00f3 central, en aquest cas ens trobem amb una t\u00e8cnica que es limita al camp de l’an\u00e0lisi de les dades produ\u00efdes arran de l’aplicaci\u00f3 de t\u00e8cniques diverses, des de les entrevistes fins a l’estudi documental.<\/p>\n

El seu origen remet al camp de la ling\u00fc\u00edstica, que planteja les primeres nocions del discurs com a concepte central per a l’estudi dels textos literaris. No obstant aix\u00f2, totes les disciplines cient\u00edfiques al llarg del segle xx situen el llenguatge, tant en l’expressi\u00f3 oral com en l’escrita, en el punt de mira, en considerar-lo el punt de partida de qualsevol relaci\u00f3 social. El gir ling\u00fc\u00edstic en les ci\u00e8ncies socials (Ib\u00e1\u00f1ez, 2006, p\u00e0g. 23-45) parteix de la premissa que el llenguatge crea realitat, i per tant va molt m\u00e9s all\u00e0 de les explicacions descriptives, que defensaven priorit\u00e0riament la funci\u00f3 representativa del llenguatge.<\/p>\n

A l’hora de parlar, els \u00e9ssers humans no solament tractem de reproduir la realitat, d’explicar-la i replicar-la amb la major precisi\u00f3 possible, tamb\u00e9 creem realitats amb moltes de les nostres paraules.<\/p>\n

Per exemple, un concurs d’idees per establir el nou nom d’un campus universitari \u00e9s un proc\u00e9s que t\u00e9 com a resultat final una nova realitat, que no \u00e9s una altra que la denominaci\u00f3 triada. L’edifici existia amb anterioritat a la proclamaci\u00f3 del nom oficial, per\u00f2 una vegada s’anuncia oficialment, les persones passaran a integrar-lo en el seu dia a dia amb el terme encunyat recentment. Passa una cosa similar amb els noms de les persones, ja que un acte de car\u00e0cter administratiu com \u00e9s la inscripci\u00f3 en el corresponent registre civil, t\u00e9 com a conseq\u00fc\u00e8ncia la constataci\u00f3 oficial que un nou \u00e9sser hum\u00e0 ha comen\u00e7at la seva vida.<\/p>\n<\/div>\n

En les ci\u00e8ncies socials, l’an\u00e0lisi del discurs s’erigeix sobre la idea que el component manifest del text (les paraules, els signes de puntuaci\u00f3, l’expressi\u00f3 oral\u2026) amaga informaci\u00f3 valuosa sobre l’estructura latent que es manifesta en els textos orals o escrits. \u00c9s una t\u00e8cnica de tipus qualitatiu que s’assenta sobre la sospita que hi ha motius que expliquen el que es diu a cada moment, i aquests motius no sempre han de ser els que es declaren obertament en els actes de parla. Es tracta, per tant, d’una t\u00e8cnica d’an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3 que \u00e9s als ant\u00edpodes dels plantejaments que defensa l’an\u00e0lisi de contingut quantitativa, per\u00f2 que, aix\u00ed i tot, pot oferir certes alternatives per a la triangulaci\u00f3 dels dos usos de recerca (Vicente, 2010).<\/p>\n

No hi ha, per tant, una guia estricta que es pugui seguir per dur a la pr\u00e0ctica una an\u00e0lisi del discurs, ja que les escoles te\u00f2riques presenten models i concepcions excessivament discrepants. Lupicinio \u00cd\u00f1iguez (2006, p\u00e0g. 89-128) identifica cinc grans tradicions anal\u00edtiques, procedents de traject\u00f2ries hist\u00f2riques i amb situacions acad\u00e8miques en l’actualitat de signe divers, que ens ajudaran a comprendre la diversitat d’enfocaments que conviuen en aquest camp d’estudis cient\u00edfics creixent. Aquestes tradicions anal\u00edtiques s\u00f3n:<\/p>\n

    \n
  1. Socioling\u00fc\u00edstica interaccional<\/strong>. Lluita per situar el llenguatge en situacions quotidianes, en contextos habituals del dia a dia. Seguint soci\u00f2legs com Goffman o Gumperz, atorguen una gran import\u00e0ncia al context en qu\u00e8 es produeixen els missatges, com a clau explicativa de primera import\u00e0ncia del sentit que, finalment, s’atribueix a les paraules.<\/li>\n
  2. Etnografia de la comunicaci\u00f3<\/strong>. Els seus or\u00edgens remeten a la trobada de les aportacions procedents de la ling\u00fc\u00edstica i l’antropologia que situen la compet\u00e8ncia comunicativa dels \u00e9ssers humans al centre del seu enfocament anal\u00edtic. Aquest enfocament obre les portes a l’an\u00e0lisi dels processos de representaci\u00f3 pol\u00edtica, del proc\u00e9s pel qual el poder es legitima mitjan\u00e7ant pr\u00e0ctiques ling\u00fc\u00edstiques i de la construcci\u00f3 social dels subjectes i dels col\u00b7lectius socials.<\/li>\n
  3. An\u00e0lisi de la conversa<\/strong>. L’etnometodologia de Garfinkel prioritza l’an\u00e0lisi de les situacions i els contextos en qu\u00e8 es produeixen els intercanvis ling\u00fc\u00edstics, amb el prop\u00f2sit de descobrir les normes socials que es donen per suposades i que, en tractar-se de convencions socials, no requereixen cap norma o sanci\u00f3 expl\u00edcita per mantenir la seva vig\u00e8ncia. L’an\u00e0lisi microsc\u00f2pica de les converses que completen els \u00e9ssers humans es converteix en un objecte d’estudi molt interessant per con\u00e8ixer les regles que regeixen el nostre dia a dia.<\/li>\n
  4. An\u00e0lisi cr\u00edtica del discurs<\/strong>. Els discursos s’analitzen a partir de la seva condici\u00f3 de pr\u00e0ctiques socials que produeixen efectes reals sobre la situaci\u00f3 de les persones, en lloc de posar el focus sobre la seva capacitat d’oferir una representaci\u00f3 fidel de la realitat social. Aix\u00ed, els processos d’exclusi\u00f3 o de discriminaci\u00f3 es converteixen en objectes d’estudi privilegiats en aquesta perspectiva (Dijk, 2009) i els mitjans de comunicaci\u00f3 es presenten com un nutrient b\u00e0sic per a l’aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica del seu m\u00e8tode anal\u00edtic.<\/li>\n
  5. Psicologia discursiva<\/strong>. At\u00e8s que la construcci\u00f3 del llenguatge \u00e9s un proc\u00e9s de di\u00e0leg col\u00b7lectiu en el qual les persones produeixen els seus missatges en un context concret on interactuen amb altres individus, aquest enfocament intenta centrar-se en l’explicaci\u00f3 d’aquest proc\u00e9s. Conseq\u00fcentment, prestar\u00e0 una atenci\u00f3 especial a la manera com les persones que participen en una situaci\u00f3 compartida construeixen el sentit de la interacci\u00f3 que protagonitzen.<\/li>\n<\/ol>\n

    Des d’un punt de vista pr\u00e0ctic, si renunciem d’inici a facilitar una definici\u00f3 un\u00edvoca del concepte central de la t\u00e8cnica de recerca i som conscients de les singularitats de cada disciplina, en el procediment anal\u00edtic s’esdevenen uns passos que s\u00f3n seguits de manera majorit\u00e0ria per la comunitat cient\u00edfica que recorre a aquestes eines per con\u00e8ixer millor l’estructura latent dels textos.<\/p>\n

    En primer lloc, cal completar una mostra que, sense ser estad\u00edsticament representativa, garanteixi la validesa del corpus te\u00f2ric per aconseguir els objectius marcats en el cap\u00edtol metodol\u00f2gic de la recerca. Es tracta, principalment, de definir un patr\u00f3 que permeti seleccionar els textos o materials sobre els quals s’aplicar\u00e0 el dispositiu anal\u00edtic.<\/p>\n

    Quan ja s’ha decidit la mostra te\u00f2rica de partida, l’equip de recerca ha de realitzar diverses lectures atentes dels materials recopilats, de la transcripci\u00f3 d’entrevistes i\/o grups de discussi\u00f3, de not\u00edcies period\u00edstiques, de sent\u00e8ncies jur\u00eddiques, de peces audiovisuals, de fotografies, etc. La versatilitat de la t\u00e8cnica de recerca queda palesa en ser capa\u00e7 de combinar diverses fonts de dades obtingudes mitjan\u00e7ant m\u00faltiples t\u00e8cniques de recollida d’informaci\u00f3 amb un sistema anal\u00edtic molt semblant, a vegades fins i tot id\u00e8ntic, per a cada unitat d’an\u00e0lisi. De fet, es tracta d’un proc\u00e9s obert, i el sistema de categories s’amplia a mesura que avan\u00e7a la recerca i es descobreixen noves categories anal\u00edtiques o noves relacions entre categories.<\/p>\n

    A continuaci\u00f3 caldr\u00e0 trobar fragments del text analitzat que tinguin un significat per a qui el llegeixi. Aquests segments s\u00f3n unitats amb sentit i significat propi en la recerca i, normalment, s’associen a una categoria anal\u00edtica concreta que l’equip de recerca haur\u00e0 definit en el seu moment. Els codis s\u00f3n s\u00edntesis de la informaci\u00f3 textual que permeten l’acc\u00e9s al nivell conceptual en el qual s’estableixen relacions entre conceptes.<\/p>\n

    Despr\u00e9s de la identificaci\u00f3 de totes les categories amb significat i rellev\u00e0ncia per al conjunt del text, \u00e9s possible comen\u00e7ar a establir connexions d’una major profunditat (nivell conceptual). Es tracta, per tant, d’un proc\u00e9s de car\u00e0cter inductiu en el qual el rigor cient\u00edfic s’aconsegueix per mitj\u00e0 d’una fase inicial d’obertura anal\u00edtica que provoca una multiplicaci\u00f3 significativa de codis i categories i, posteriorment, evoluciona cap a un tancament per visualitzar i verbalitzar les categories i les relacions entre les de m\u00e9s rellev\u00e0ncia.<\/p>\n

    La identificaci\u00f3 de les categories centrals i de les connexions que s’estableixen entre elles servir\u00e0 per comprovar el grau de compliment dels objectius marcats, mentre que l’elaboraci\u00f3 i difusi\u00f3 de l’informe final es converteix en una \u00faltima etapa en la qual la reflexi\u00f3 sobre l’experi\u00e8ncia completada se situa com a prioritat b\u00e0sica. Per a la consecuci\u00f3 d’aquest \u00faltim objectiu els equips de recerca poden usar eines anal\u00edtiques de gran potencial explicatiu, com les xarxes sem\u00e0ntiques o els diagrames explicatius, que serveixen per visualitzar amb claredat les conclusions d’una an\u00e0lisi profunda i de grans dimensions.<\/p>\n

    L’\u00e8xit d’aquesta escola anal\u00edtica ha quedat palesa, durant les \u00faltimes d\u00e8cades, amb institucions acad\u00e8miques d’abast internacional, amb revistes cient\u00edfiques dedicades \u00edntegrament a la seva aplicaci\u00f3 pr\u00e0ctica i al seu desenvolupament te\u00f2ric i metodol\u00f2gic (Discourse & Society<\/em>, Discourse Studies<\/em>, Discourse Analysis<\/em>, entre moltes altres) i amb una not\u00f2ria evoluci\u00f3 inform\u00e0tica dels programes que faciliten la seva posada en pr\u00e0ctica (NVivo, Atlas.ti, MAXQDA, HyperRESEARCH, entre molts d’altres).<\/p>\n

    Exemple on s’aplica aquesta t\u00e8cnica<\/strong><\/p>\n

    Ferran, N.; P\u00e9rez-Montoro, M.<\/strong> (2009). \u00abGesti\u00f3n de la informaci\u00f3n personal en usuarios avanzados en TIC\u00bb. El profesional de la informaci\u00f3n<\/em> (vol. 18, n\u00fam. 4, p\u00e0g. 365-373).<\/p>\n<\/div>\n

    Recursos<\/strong><\/p>\n

    Colle, R.<\/strong> (ed.) (2011). \u00abEl an\u00e1lisis de contenido de las comunicaciones. 3. Ejemplos de Aplicaciones\u00bb. Colecci\u00f3n Cuadernos Artesanos de Latina<\/em> (n\u00fam. 13). La Laguna: Universidad de La Laguna. Accesible a: http:\/\/www.revistalatinacs.org\/067\/cuadernos\/13_Colle_interior.pdf<\/a>.<\/p>\n

    L\u00f3pez Yepes, J.<\/strong> (2003). \u00abEl an\u00e1lisis cualitativo de citas como instrumento para el estudio de la creaci\u00f3n y transmisi\u00f3n de las ideas cient\u00edficas\u00bb. Documentaci\u00f3n de las Ciencias de la Informaci\u00f3n<\/em> (n\u00fam. 26, p\u00e0g. 41-70). Accesible a: http:\/\/revistas.ucm.es\/index.php\/DCIN\/article\/view\/20236<\/a>.<\/p>\n

    Recih, J. A.<\/strong> (2015). \u00abOld methods and new technologies: Social media and shifts in power in qualitative research\u00bb. Ethnography<\/em> (vol. 16, n\u00fam. 4, p\u00e0g. 394\u2013415).<\/p>\n<\/div>\n

     <\/p>\n

    <\/p>\n

    Exemple d’an\u00e0lisi del discurs<\/strong><\/p>\n

    El 2019 l’estudiant i activista Greta Thunberg va iniciar una s\u00e8rie de vagues pel clima difoses per Twitter amb l\u2019etiqueta #FridaysForFuture<\/em> i va convertir la xarxa en un espai d’acci\u00f3 pol\u00edtica. La recerca que prenem com a exemple analitza la configuraci\u00f3 del fenomen #FridaysForFuture<\/em> com a proc\u00e9s d’opini\u00f3 p\u00fablica digital a Espanya. Per a aix\u00f2, s’utilitza una estrat\u00e8gia de recerca d’estudi de casos, aplicats sobre tuits d’inter\u00e8s per al desenvolupament d’aquest moviment.<\/p>\n

    Tenim tres casos de missatges pioners, difosos pel moviment #FridaysForFuture <\/em>a Espanya. Els tres presenten caracter\u00edstiques discursives que han estat observades en uns altres tuits entorn d’aquest fenomen.<\/p>\n

    1. El primer va ser publicat per Juventud por el Clima el 20 d’abril de 2019: https:\/\/twitter.com\/juventudxclima\/status\/1119740291207110657?s=20<\/a><\/p>\n