Amb el pas dels anys la recerca en comunicaci\u00f3 i, per descomptat, en l’\u00e0mbit de la publicitat i dels mitjans socials ha anat evolucionant, i aquest desenvolupament s’evidencia en el perfeccionament dels m\u00e8todes de recerca i el creixement dels estudis multidisciplinaris.<\/p>\n
Tot i que la dicotomia de t\u00e8cniques quantitatives-qualitatives encara es fa servir, cada vegada m\u00e9s s’evidencia la necessitat que tenen els investigadors a l’hora de combinar diferents m\u00e8todes en el seu treball pr\u00e0ctic. Com recorden Garc\u00eda Calera i Berganza:<\/p>\n
\u00abTot i que alguns han volgut veure difer\u00e8ncies irreconciliables entre l’\u00fas de t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives, en realitat classificar t\u00e8cniques de recerca constitueix una tasca \u00e0rdua i complicada, ja que no hi ha compartiments estancs ni recerques que admetin un \u00fanic enfocament\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n
Garc\u00eda Calera i Berganza (2005, p\u00e0g. 31).<\/p>\n<\/div>\n
Ens trobem davant la necessitat d’aprendre a combinar diferents perspectives i diferents t\u00e8cniques amb la finalitat de trobar respostes s\u00f2lides a problemes de recerca complexos. Els comportaments individuals i les conductes socials es construeixen seguint esquemes complicats en els quals intervenen nombrosos factors. Si acceptem aquesta premissa, quin sentit t\u00e9 reduir la nostra recerca a l’\u00fas d’una sola t\u00e8cnica de recerca?<\/p>\n
\u00c9s molt probable que si limitem el nostre esfor\u00e7, per exemple, a fer una enquesta sobre els h\u00e0bits de lectura de la joventut espanyola, no siguem capa\u00e7os de trobar les seves motivacions profundes ni el sentit que atribueix la poblaci\u00f3 jove a la seva decisi\u00f3 puntual de llegir o no llegir. Aix\u00ed, \u00e9s recomanable combinar diverses t\u00e8cniques per con\u00e8ixer, d’una banda, l’extensi\u00f3 del problema i, d’una altra, no menys rellevant, els motius que exposen els joves per justificar el seu comportament.<\/p>\n<\/div>\n
Cada vegada hi ha m\u00e9s equips de recerca en ci\u00e8ncies socials que s\u00f3n conscients de la import\u00e0ncia de combinar enfocaments quantitatius i qualitatius a l’hora de dissenyar els seus projectes. Aquesta triangulaci\u00f3 (o aproximaci\u00f3 metodol\u00f2gica m\u00faltiple) no ha de limitar-se a l’\u00e0mbit de les t\u00e8cniques, ja que \u00e9s perfectament acceptable la combinaci\u00f3 de diferents perspectives te\u00f2riques, la configuraci\u00f3 d’equips procedents d’escoles o disciplines diferents, etc. Es tracta, en resum, de dotar a la recerca del major rigor possible i aconseguir el m\u00e0xim grau de certitud sobre la validesa dels resultats aconseguits.<\/p>\n
A continuaci\u00f3 presentem un disseny metodol\u00f2gic que integra t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives, aplicades tant a individus com a documents textuals, amb la finalitat d’avaluar un programa d’intervenci\u00f3 social promogut per una associaci\u00f3 que defensa els drets de les persones amb discapacitat intel\u00b7lectual.<\/p>\n
Exemple de disseny metodol\u00f2gic<\/strong><\/p>\n
\n
- Debat p\u00fablic sobre l’informe<\/li>\n
- Reformulaci\u00f3 del programa<\/li>\n
- Revisi\u00f3 documental i tractament estad\u00edstic dels materials generats durant el desenvolupament del programa<\/li>\n
- Esborrany d’informe d’avaluaci\u00f3<\/li>\n
- Grups de discussi\u00f3 amb p\u00fablics informants<\/li>\n
- Entrevistes a fons amb informants clau<\/li>\n
- Enquesta explorat\u00f2ria sobre percepcions
\n<\/div><\/li>\n<\/ol>\nEn el disseny metodol\u00f2gic que resumeix l’exemple es presenten diverses etapes de la recerca. En la primera fase, l’an\u00e0lisi estad\u00edstica (quantitativa) i la revisi\u00f3 documental (qualitativa) s’apliquen a materials previs del programa. L’obtenci\u00f3 de les dades, per tant, no obliga a aplicar cap t\u00e8cnica de recerca, sin\u00f3 que l’equip s’ha de limitar a realitzar an\u00e0lisis de diversos tipus sobre els documents que facilita l’associaci\u00f3. Aquesta fase serveix com a punt de partida; com un moment de recopilaci\u00f3 d’informaci\u00f3 i contextualitzaci\u00f3 per a l’equip que, a continuaci\u00f3, ha de plantejar la generaci\u00f3 de dades pr\u00f2pies que completin la informaci\u00f3 disponible.<\/p>\n
La segona fase consisteix a obtenir dades aplicant t\u00e8cniques de recerca quantitatives (enquesta explorat\u00f2ria a persones implicades al programa) i qualitatives (entrevistes obertes i grups de discussi\u00f3 entre persones amb participaci\u00f3 al programa). Les dades obtingudes s\u00f3n objecte, al seu torn, de t\u00e8cniques de recerca per a l’an\u00e0lisi, que poden ser de tipus estad\u00edstic o qualitatiu. Aix\u00ed, l’encreuament de les dades obtingudes en aquesta segona fase amb la informaci\u00f3 analitzada durant el primer per\u00edode s\u00f3n els elements amb els quals l’equip de recerca ha de completar el seu diagn\u00f2stic sobre el funcionament del programa.<\/p>\n
Finalment, en una tercera fase, les conclusions a les quals s’ha arribat durant la fase d’an\u00e0lisi s\u00f3n exposades i debatudes amb el col\u00b7lectiu implicat al programa, amb la finalitat que les decisions que s’adoptin siguin compartides i assumides per la majoria de la comunitat.<\/p>\n
Al llarg de l’\u00faltima d\u00e8cada, la utilitzaci\u00f3 de diferents t\u00e8cniques de recerca ha passat de ser un element ins\u00f2lit en els projectes a convertir-se en un requisit dif\u00edcil d’esbiaixar per a qualsevol equip de treball. En la mesura que aquesta integraci\u00f3 metodol\u00f2gica es continu\u00ef generalitzant, les fronteres entre el qualitatiu i el quantitatiu continuaran el seu proc\u00e9s de descomposici\u00f3.<\/p>\n
Aix\u00f2 ha perm\u00e8s que els estudiosos de l’\u00e0rea abordin els objectes d’estudi d’una manera \u00e0mplia i completa, la qual cosa implica la necessitat d’utilitzar t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives, tend\u00e8ncia creixent en les ci\u00e8ncies socials en general.<\/p>\n
Com s’ha dit anteriorment, una d’aquestes tend\u00e8ncies \u00e9s l’\u00fas del m\u00e8tode mixt, que \u00e9s la manera d’abordar un objecte d’estudi amb diferents m\u00e8todes, usualment el quantitatiu i el qualitatiu, amb el qual s’obtenen dues perspectives diferents per\u00f2 complement\u00e0ries sobre un mateix problema. No s’utilitza per combinar solament els m\u00e8todes quantitatius i qualitatius, sin\u00f3 tamb\u00e9 els qualitatius entre ells.<\/p>\n
Els dos m\u00e8todes enriqueixen les recerques. Aquesta postura busca deixar enrere el desacord entre l’\u00fas d’un o l\u2019altre en les ci\u00e8ncies socials. Per Guba i Lincoln (1994), la discrep\u00e0ncia entre el m\u00e8tode quantitatiu i qualitatiu, o la pretesa superioritat del primer sobre el segon, ve del fet que la matem\u00e0tica ha estat considerada la \u00abreina de les ci\u00e8ncies\u00bb igual que la f\u00edsica, la qu\u00edmica i les anomenades \u00abci\u00e8ncies dures\u00bb. D’altra banda, hi ha les ci\u00e8ncies socials i altres considerades \u00abtoves\u00bb de manera pejorativa. Aquests autors es mostren contraris a la tend\u00e8ncia a creure que nom\u00e9s \u00e9s ci\u00e8ncia all\u00f2 que es pot expressar num\u00e8ricament.<\/p>\n
Amb certa freq\u00fc\u00e8ncia, els m\u00e8todes qualitatius s\u00f3n q\u00fcestionats per la seva dificultat d’an\u00e0lisi. No obstant aix\u00f2, Berg diu:<\/p>\n
\u00abEncara que la virtut de la recerca qualitativa es q\u00fcestiona rares vegades en abstracte, la seva pr\u00e0ctica \u00e9s criticada de vegades per no ser cient\u00edfica i, per tant, per ser inv\u00e0lida. No obstant aix\u00f2, aquests cr\u00edtics van tendir a perdre de vista el factor de probabilitat inherent a les pr\u00e0ctiques quantitatives i el van reempla\u00e7ar amb un sup\u00f2sit de certesa.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n
Berg (2007, p\u00e0g. 3).<\/p>\n<\/div>\n
Malgrat aix\u00f2, ning\u00fa no nega el fet que, per a l’investigador social, la metodologia qualitativa \u00e9s imprescindible per la gran quantitat d’informaci\u00f3 que proporciona, la qualitat de la informaci\u00f3 i la manera d’abordar-la. En la gran majoria de vegades es requereix que l’investigador estigui prou entrenat per poder donar el plus de qualitat que necessita la quantitat d’informaci\u00f3 recollida a l\u2019hora d\u2019analitzar-la.<\/p>\n
Berg \u00e9s clar en defensar la utilitat dels m\u00e8todes qualitatius perqu\u00e8 considera que les dades i la informaci\u00f3 merament quantitativa no capten la totalitat d’un problema social. I recorda que la recerca qualitativa pot captar tot all\u00f2 que no es plasma a les dades, com una mirada, una olor i moltes altres coses que queden a la percepci\u00f3 d’un investigador social.<\/p>\n
Utilitzar el m\u00e8tode mixt tamb\u00e9 requereix que l’investigador sigui conscient i conegui clarament les difer\u00e8ncies entre els m\u00e8todes quantitatiu i qualitatiu.<\/p>\n
Per\u00f2 la combinaci\u00f3 de m\u00e8todes so solament s’utilitza en la recol\u00b7lecci\u00f3 d’informaci\u00f3, sin\u00f3 que tamb\u00e9 es necessita quan s’analitzen les dades. Aix\u00f2 s\u2019anomena \u00abtriangulaci\u00f3\u00bb. Com hem dit, la triangulaci\u00f3 \u00e9s l’elecci\u00f3 de t\u00e8cniques quantitatives i qualitatives per analitzar un objecte d’estudi amb la implicaci\u00f3 no solament de diferents t\u00e8cniques sin\u00f3 tamb\u00e9 de diferents investigadors per a les diferents bateries de dades (Jensen, 2012, p\u00e0g. 272).<\/p>\n
Berg (2007) explica que en la triangulaci\u00f3 es creuen els m\u00e8todes, per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha una intersecci\u00f3 te\u00f2rica de l’objecte d’estudi. Aquest \u00e9s un concepte desenvolupat per Norman Denzin en la d\u00e8cada dels setanta. Aquest autor distingeix quatre tipus de triangulaci\u00f3:<\/p>\n
\n
- Triangulaci\u00f3 de dades<\/strong>. T\u00e9 a veure amb les diferents fonts a l’hora d’obtenir dades. En aquest punt Denzin diferencia entre el temps, l’espai i les persones en l\u2019obtenci\u00f3 d’informaci\u00f3 i suggereix estudiar l’objecte amb diferents subjectes en diferents llocs i dates.<\/li>\n
- Triangulaci\u00f3 de l’investigador<\/strong>. Denzin remarca que, m\u00e9s enll\u00e0 d’un simple repartiment de tasques en l’equip investigador, s’ha d’utilitzar diferents observadors i\/o entrevistadors a fi d’evitar influ\u00e8ncies sobre les persones que participen de l’estudi.<\/li>\n
- Triangulaci\u00f3 de la teoria<\/strong>. Per Denzin, el fet de creuar diferents teories \u00e9s una oportunitat per estendre i ampliar el coneixement.<\/li>\n
- Triangulaci\u00f3 metodol\u00f2gica<\/strong>. Es distingeixen dues triangulacions. La primera es fa en el m\u00e8tode: per exemple, l’\u00fas de diferents escales per mesurar un \u00edtem en un q\u00fcestionari. La segona es fa entre diferents m\u00e8todes i implica combinar estrat\u00e8gies: per exemple, combinar una enquesta amb una entrevista semiestructurada. Aquesta triangulaci\u00f3 \u00e9s la m\u00e9s usual en l’\u00e0mbit de la comunicaci\u00f3 i la que es fomentar\u00e0 en aquest curs.<\/li>\n<\/ol>\n
El concepte de \u00abtriangulaci\u00f3\u00bb ha estat desenvolupat posteriorment per diferents autors; un d’ells, Flic (2007), suggereix tenir en compte les preguntes seg\u00fcents abans de decidir quin cam\u00ed prendre:<\/p>\n
\n
- El meu objecte d’estudi necessita diferents aproximacions metodol\u00f2giques?<\/li>\n
- La meva pregunta de recerca abra\u00e7a diferents \u00e0mbits de l’objecte d’estudi?<\/li>\n
- L’objecte d’estudi en q\u00fcesti\u00f3 necessita diferents perspectives te\u00f2riques?<\/li>\n
- Necessito tenir diferents nivells d’informaci\u00f3 per comprendre el meu objecte d’estudi?<\/li>\n
- El meu calendari i recursos permeten la triangulaci\u00f3?<\/li>\n
- Els subjectes en la meva recerca estan d’acord a participar en diferents m\u00e8todes (una enquesta, una entrevista, una observaci\u00f3, etc.)?<\/li>\n<\/ul>\n
Els seguidors de la proposta de Denzin (Berg, Goetz i Lecompte, Borman i Frankfort-Nachmias, entre altres) insisteixen en la necessitat d’utilitzar dos o m\u00e9s m\u00e8todes de recol\u00b7lecci\u00f3 de dades per contrastar les hip\u00f2tesis. El temps i costos que implica fer una recerca d’aquest tipus mereixen que en el seu disseny es tingui en compte la triangulaci\u00f3. \u00c9s millor preveure-la abans d’iniciar el treball que fer-ho sobre la marxa.<\/p>\n
La triangulaci\u00f3 \u00e9s considerada directament per molts estudiosos com un m\u00e8tode mixt: l’abordatge de l’objecte d’estudi amb les t\u00e8cniques qualitatives i quantitatives.<\/p>\n
Recordem les difer\u00e8ncies b\u00e0siques entre la metodologia quantitativa, la qualitativa i el m\u00e8tode mixt, descrites per Tiddlie i Tashakkori (2008, p\u00e0g. 22) mitjan\u00e7ant la identificaci\u00f3 de diverses dimensions:<\/p>\n
Difer\u00e8ncies entre la metodologia qualitativa i la quantitativa<\/p>\n<\/div>\n
\n\n
\n Dimensi\u00f3 de contrast<\/strong><\/td>\n Posici\u00f3 qualitativa<\/strong><\/td>\n M\u00e8tode mixt<\/strong><\/td>\n Posici\u00f3 quantitativa<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n \n M\u00e8tode<\/td>\n M\u00e8tode Qualitatiu<\/td>\n Mixt<\/td>\n M\u00e8tode Qualitatiu<\/td>\n<\/tr>\n \n Investigadors<\/td>\n Qualitatius<\/td>\n Mixtos<\/td>\n Quantitatius<\/td>\n<\/tr>\n \n Paradigma<\/td>\n Constructivisme (i variants)<\/td>\n Pragmatisme<\/td>\n Postpositivisme
\nPositivisme<\/td>\n<\/tr>\n\n Preguntes de recerca<\/td>\n Qualitatives<\/td>\n Mixtes<\/td>\n Quantitatives
\nHip\u00f2tesis de treball<\/td>\n<\/tr>\n\n Forma de la dada<\/td>\n Narrativa<\/td>\n Narrativa i num\u00e8rica<\/td>\n Num\u00e8rica<\/td>\n<\/tr>\n \n Prop\u00f2sit de la recerca<\/td>\n Amb freq\u00fc\u00e8ncia
\nexploratori m\u00e9s confirmatori<\/td>\nConfirmatori o exploratori<\/td>\n Amb freq\u00fc\u00e8ncia
\nconfirmatori m\u00e9s exploratori<\/td>\n<\/tr>\n\n Rol de la teoria, l\u00f2gica<\/td>\n Teoria fonamentada
\nL\u00f2gica inductiva<\/td>\nInductiu i deductiu<\/td>\n Marc conceptual
\nModel hipot\u00e8tic-deductiu<\/td>\n<\/tr>\n\n Dissenys o estudis t\u00edpics<\/td>\n Etnogr\u00e0fics i altres<\/td>\n Mixtos (paral\u00b7lel, seq\u00fcencial\u2026)<\/td>\n Correlacional
\nEnquesta
\nExperimental<\/td>\n<\/tr>\n\n Mostreig<\/td>\n Propositiu<\/td>\n Propositiu
\nProbabil\u00edstic
\nMixt<\/td>\nProbabil\u00edstic<\/td>\n<\/tr>\n \n An\u00e0lisi de dades<\/td>\n Estrat\u00e8gies tem\u00e0tiques:
\ncateg\u00f2riques i contextualitzadores<\/td>\nIntegraci\u00f3 tem\u00e0tica i estad\u00edstica<\/td>\n An\u00e0lisis estad\u00edstiques i inferencials<\/td>\n<\/tr>\n \n Validesa<\/td>\n Fiabilitat: credibilitat,
\ntransmissibilitat<\/td>\nInfer\u00e8ncia
\nTransmissibilitat<\/td>\nInterna i externa<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n Font: Tiddlie i Tashakkori (2008, p\u00e0g. 22).<\/p>\n<\/div>\n
Quan es tria un objecte d’estudi i es comencen a plantejar els m\u00e8todes i t\u00e8cniques d’estudi, \u00e9s convenient pensar en el m\u00e8tode mixt per tenir un acostament m\u00e9s complet al tema que es vol estudiar.<\/p>\n
<\/p>\nExemple d’aproximaci\u00f3 metodol\u00f2gica m\u00faltiple<\/strong><\/p>\n
Per veure de prop el model de triangulaci\u00f3, prendrem com a exemple un estudi dedicat a analitzar la relaci\u00f3 existent entre el PSC-PSOE, els ciberactivistes afins al partit i la societat civil a partir dels missatges publicats a Twitter pel partit i els seus l\u00edders en les campanyes electorals transcorregudes entre el 2010 i el 2012 a Catalunya: al Parlament de Catalunya el 2010, a l’Ajuntament de Barcelona, al Congr\u00e9s dels Diputats de Madrid i, finalment, al Parlament de Catalunya el 2012. El per\u00edode d’observaci\u00f3 inclou els quinze dies de cada campanya electoral transcorreguts entre el 2010 i el 2012 a Catalunya, excloent de l’observaci\u00f3 el dia de reflexi\u00f3 i el mateix de les eleccions.<\/p>\n
En aquesta recerca s’utilitza una triangulaci\u00f3 metodol\u00f2gica entre: 1) la revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica, 2) l’an\u00e0lisi de continguts d’aquests missatges a Twitter, i 3) les entrevistes en profunditat i semiestructurades.<\/p>\n
\n
- Cerca documental i an\u00e0lisi textual<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
En primer lloc, la recerca s’endinsa en l’evoluci\u00f3 del ciutad\u00e0, que passa de lector a creador de discurs p\u00fablic. Per a aix\u00f2, s\u2019utilitzen fonts de la sociologia, com les idees de Zygmunt Bauman (Vida l\u00edquida, <\/em>2010) entorn de la societat l\u00edquida i la participaci\u00f3 ciutadana en l’entorn digital segons els treballs de Xavier Peytibi (\u00abLas relaciones pol\u00edticas online<\/em> y el ruido en campa\u00f1a\u00bb,\u00a0 a L. Cotino (ed.), Libertades de expresi\u00f3n e informaci\u00f3n en Internet y las redes sociales<\/em>, 2010) i Mar\u00e7al Sintes (Periodistes contra pol\u00edtics, <\/em>2011). En segon lloc, hi ha una cerca i an\u00e0lisi documental sobre estudis de comunicaci\u00f3 pol\u00edtica, entre ells els de Roc Fages (\u00abActitud 2.0: la pol\u00edtica m\u00e1s all\u00e1 de los blogs\u00bb, IDP. Revista de Internet, Derecho y Pol\u00edtica<\/em>, 2012) i Carlos Scolari (\u00abWeb 2.0. Caos conceptual y nuevos mitos en el discurso cibercultural\u00bb, a IX Congreso. El espacio iberoamericano de comunicaci\u00f3n en la era digital<\/em>, 2006) entorn del concepte d\u2019\u00abintel\u00b7lig\u00e8ncia col\u00b7lectiva\u00bb i el concepte de \u00abciberdemocr\u00e0cia\u00bb de Toni Aira (La comunicaci\u00f3n pol\u00edtica, <\/em>2010). En aquest context, la recerca destaca tamb\u00e9 el terme grassroots<\/em>, impulsat per Gregory Payne en la campanya de Barack Obama i, com sost\u00e9 el treball d’Enric Ordeix i Xavier Ginesta \u00abBeyond he votes: a European perspective on the use of public relations to legitimize authority in Obama\u2019s campaign\u00bb (a Acta de la conferencia E-week<\/em>, 2011), la confian\u00e7a en les TIC que va tenir el candidat a la presid\u00e8ncia dels Estats Units per crear complicitats amb els votants indecisos i altres parts interessades. En aquest context, tamb\u00e9 s’analitza el treball que Gabriel Colom\u00e9 va elaborar sobre l’estructura, el funcionament i l’electorat del PSC-PSOE: El partit dels Socialistes de Catalunya: estructura, funcionament i electorat (1978-1984)<\/em> (1989).<\/p>\n
\n
- An\u00e0lisi del contingut de Twitter<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
Els perfils oficials del PSC-PSOE a Twitter que s’analitzen en les diferents campanyes electorals entre el 2010 i el 2012 s\u00f3n: @fetsandtwitts (compte del candidat Jos\u00e9 Montilla) i @socialistes_cat, en les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010; @Hereu2011 i @socialistes_cat, en les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona; @CarmeChacon2011 i @socialistes_cat, en les del Congr\u00e9s dels Diputats, i finalment @pere_navarr\u00e8s i @socialistes_cat, en les auton\u00f2miques de 2012. Per tant, representen, d\u2019una banda, el perfil del candidat i, de l\u2019altra, el perfil del partit.<\/p>\n
Per obtenir la informaci\u00f3, durant el per\u00edode electoral s’observen quants tuits hi ha en cada perfil, a quantes persones segueix el propietari del perfil i quants seguidors t\u00e9 el compte. Des del punt de vista qualitatiu, cada missatge dels diferents perfils oficials del PSC-PSOE s’analitza segons la tipologia (nous, de resposta o retuits) o qui \u00e9s l’emissor del missatge (propietari, equip de campanya, relacionat o no relacionat amb el partit).<\/p>\n
\n
- Entrevistes semiestructurades<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n
La recerca inclou entrevistes semiestructurades a Jordina Freixanet, Enric Casas, Raquel Quero i Aroa Arauzo, tots ells responsables de la campanya 2.0 del PSC-PSOE en les diferents eleccions analitzades. L’objectiu d’aquestes entrevistes \u00e9s contrastar les accions i decisions preses per aquests responsables sobre la comunicaci\u00f3 pol\u00edtica 2.0 del PSC-PSOE i comparar-les entre elles i amb el que va succeir. En aquest article tamb\u00e9 es poden trobar quatre entrevistes en profunditat a Toni Aira, Jos\u00e9 Antonio Donaire, Guillem L\u00f3pez-Bonafont i Joaquim Nadal. L’objectiu d’aquest treball \u00e9s analitzar, amb aquestes entrevistes, les din\u00e0miques amb qu\u00e8 es treballa des del PSC-PSOE en aquest tipus de comunicaci\u00f3 a l’\u00e8poca en qu\u00e8 transcorre la recerca. I no solament aix\u00f2, sin\u00f3 comparar aquesta manera de treballar amb la d’altres partits a escala internacional i pol\u00edtics de refer\u00e8ncia, com Barack Obama i el seu Partit Dem\u00f2crata als Estats Units. En aquesta recerca es fa una observaci\u00f3 no participativa amb l’objectiu de recollir dades sobre el funcionament i la retransmissi\u00f3 de la informaci\u00f3 emesa des d’un m\u00edting a les xarxes socials. En aquesta situaci\u00f3 tan particular es pot observar l’estructura de l’equip de comunicaci\u00f3 2.0 i el seu funcionament. Tamb\u00e9 es pot observar quants cibercol\u00b7laboradors hi ha i com estan distribu\u00efts, si hi ha ordres del partit o llibertat plena per comentar i si hi ha jerarquitzaci\u00f3 entre els components dels ciberactivistes.<\/p>\n
Vegeu l’estudi complet a:<\/p>\n
Franco, D. <\/strong>(2014). \u00abDe lectores a creadores de discurso pol\u00edtico. Participaci\u00f3n ciudadana en Twitter en las campa\u00f1as electorales del PSC-PSOE (2010-2012)\u00bb. \u00c1mbitos. Revista Internacional de Comunicaci\u00f3n<\/em> (n\u00fam. 26, tercer trimestre, tardor, p\u00e0g. 1-12).<\/p>\n
\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Amb el pas dels anys la recerca en comunicaci\u00f3 i, per descomptat, en l’\u00e0mbit de la publicitat i dels mitjans socials ha anat evolucionant, i aquest desenvolupament s’evidencia en el perfeccionament dels m\u00e8todes de recerca i el creixement dels estudis multidisciplinaris. Tot i que la dicotomia de t\u00e8cniques quantitatives-qualitatives encara es fa servir, cada vegada […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=345"}],"version-history":[{"count":9,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1366,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/345\/revisions\/1366"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=345"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}