{"id":349,"date":"2018-03-07T18:55:14","date_gmt":"2018-03-07T16:55:14","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=349"},"modified":"2020-12-18T11:06:11","modified_gmt":"2020-12-18T09:06:11","slug":"4-4-2-etnografia-virtual","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-4-2-etnografia-virtual\/","title":{"rendered":"4.4.2. Etnografia virtual"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;etnografia virtual, netnograf\u00eda o etnografia per internet es basa en els principis de l&#8217;etnografia tradicional. Internet es veu no nom\u00e9s com a eina sin\u00f3 tamb\u00e9 com a mitj\u00e0, com el lloc ideal per fer recerca qualitativa (Markham, 2004). Aix\u00f2 permet als investigadors estudiar els canvis que es produeixen en l&#8217;\u00e0mbit social i que s&#8217;evidencien a la xarxa.<\/p>\n<p>Per a Marshall i Rossman (2016, p\u00e0g. 30), aquestes dues visions d&#8217;internet t\u00e9 diferents connotacions.<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Internet com a eina<\/strong>. Internet permet als investigadors un espai en el qual distribuir enquestes, entrevistes i grups de discussi\u00f3 per mitj\u00e0 del correu electr\u00f2nic, Skype, el xat, videoconfer\u00e8ncia, Facebook o altres possibilitats. Pot fer-se de manera s\u00edncrona (si es fa una entrevista per Skype, per exemple), o as\u00edncrona (en el cas de les entrevistes per correu electr\u00f2nic). Els cr\u00edtics de l&#8217;\u00fas d&#8217;internet com a eina argumenten que realitzar recerca qualitativa d&#8217;aquesta manera t\u00e9 l&#8217;inconvenient que l&#8217;investigador deixa de costat alguns aspectes que donen context social a un estudi, com per exemple, la ra\u00e7a, el g\u00e8nere o l&#8217;edat, que contribueixen a enriquir l&#8217;an\u00e0lisi. Malgrat aix\u00f2, un dels avantatges que assenyalen les autores \u00e9s que internet permet als investigadors no solament accedir a llocs remots, sin\u00f3 tamb\u00e9 contactar persones en llocs als quals no poden anar per q\u00fcestions econ\u00f2miques, d&#8217;agenda o, simplement, per dist\u00e0ncia.<\/li>\n<li><strong>Internet com a mitj\u00e0<\/strong>. Sens dubte, l&#8217;aparici\u00f3, el creixement espectacular i la difusi\u00f3 d&#8217;internet la converteixen en una de les caracter\u00edstiques de la societat del nostre temps. Aix\u00f2 permet que s&#8217;estudi\u00ef, per exemple, el significat i usos que els \u00e9ssers humans donem a la xarxa, les construccions socials que fem mitjan\u00e7ant l&#8217;\u00fas d&#8217;aquesta. La xarxa permet que la persona tingui una sensaci\u00f3 de llibertat, li permet reconfigurar la seva identitat i, fins i tot pot ser que contesti de manera m\u00e9s lliure que si ho fes en una entrevista presencial. Tamb\u00e9 dona pas a l&#8217;anonimat i a altres aspectes que un investigador ha de manejar amb cura, per exemple, el fet que algunes persones tinguin una identitat a la xarxa i una altra al m\u00f3n presencial. Un altre aspecte que ha de cuidar-se \u00e9s el fet que un investigador pugui accedir a diferents perfils, a continguts que publiquin els usuaris, i aix\u00ed seleccionar pr\u00e8viament els participants del seu estudi, sense que ells s&#8217;assabentin que les seves xarxes ja han estat visitades.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per a Marshall i Rossman, l&#8217;anonimat \u00e9s, sens dubte, un dels principals reptes als quals es pot enfrontar un investigador. I ressalten que aplicar les t\u00e8cniques etnogr\u00e0fiques a la xarxa implica alguns aspectes \u00e8tics. Entre ells, informar els participants sobre les visites als seus llocs web, blogs, xarxes socials, desc\u00e0rrega de material, etc. Aix\u00ed, Paulus <em>et al<\/em>. (2014) recomanen demanar el consentiment dels amos de tot aquell material que utilitzem en la recerca. Per a aix\u00f2, suggereixen tenir en compte si es tracta d&#8217;un lloc p\u00fablic privat, si es tracta d&#8217;informaci\u00f3 sensible i\/o sobre tem\u00e0tiques que requereixen un tractament especial, el grau d&#8217;interacci\u00f3 que t\u00e9 en el lloc i si es tracta de persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat, com poden ser nens i adolescents, dones maltractades, o altres col\u00b7lectius.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Exemples d&#8217;etnografia virtual<\/strong><\/p>\n<p><strong>Exemple 1<\/strong><\/p>\n<p>Instagram forma part d&#8217;una pr\u00e0ctica digital multimodal, com compartir fotos i v\u00eddeos, publicar hist\u00f2ries i gestionar un perfil. Com l\u2019utilitzen els adolescents? L&#8217;estudi que veurem a continuaci\u00f3 s&#8217;endinsa en aquesta pregunta i, per a ells, investiga els elements ling\u00fc\u00edstics i discursius (i la seva combinaci\u00f3 amb altres recursos semi\u00f2tics) que utilitzen els adolescents per construir la seva identitat. Per a aix\u00f2, es procedeix a un estudi d&#8217;observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica virtual.<\/p>\n<p><strong>Cerca i selecci\u00f3 de la mostra<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Instituts de la prov\u00edncia de Barcelona.<\/li>\n<li>Es contacta amb un dels membres de l&#8217;equip directiu de cada centre escolar adjuntant un full informatiu amb els objectius de la recerca i amb el perfil d&#8217;informant que es buscava (adolescent actiu en xarxes socials).<\/li>\n<li>Els directors, despr\u00e9s de fer un primer sondeig a les seves classes, es van posar en contacte amb els investigadors per facilitar el nom de quatre alumnes amb inter\u00e8s a participar de l&#8217;estudi.<\/li>\n<li>En aquest document s&#8217;inclouen, d&#8217;una banda, q\u00fcestions \u00e8tiques referides a l&#8217;anonimat dels participants i a la confidencialitat de les dades i, d&#8217;altra banda, el comprom\u00eds de l&#8217;informant a permetre que els investigadors el seguissin en els seus entorns virtuals.<\/li>\n<li>Els instituts faciliten espais per fer les primeres entrevistes explorat\u00f2ries.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Despr\u00e9s de les entrevistes se sol\u00b7licita amistat en xarxes socials i es comen\u00e7a a seguir quatre participants:<\/p>\n<table>\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"283\"><strong>Participants<\/strong><\/td>\n<td width=\"283\"><strong>Xarxes socials<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"283\">Aitana<\/td>\n<td width=\"283\">Instagram, Facebook, Musical.ly<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"283\">Erik<\/td>\n<td width=\"283\">Instagram, Twitter, Facebook<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"283\">Carolina<\/td>\n<td width=\"283\">Instagram, Facebook, Musical.ly<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"283\">Olivia<\/td>\n<td width=\"283\">Instagram, Facebook, Twitter, Musical.ly, 21 Buttons, Ask.fm<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><strong>Evoluci\u00f3 de l&#8217;etnografia virtual<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li>Es crea un compte exclusivament en la recerca.<\/li>\n<li>Despr\u00e9s de mesos d&#8217;observaci\u00f3 es decideix modificar els aspectes de la recerca: la recerca se centra exclusivament a estudiar una \u00fanica xarxa social (Instagram), i es comen\u00e7a a fer les observacions des del compte personal i no des del perfil d&#8217;investigadors.<\/li>\n<li>L&#8217;elecci\u00f3 d&#8217;Instagram es va deure a tres raons: l&#8217;activitat en l\u00ednia dels informants se situava predominantment a Instagram; els informants van comentar a les entrevistes que era la seva xarxa social predilecta, i la revisi\u00f3 bibliogr\u00e0fica d&#8217;estudis sobre l&#8217;\u00fas d&#8217;Instagram pels joves revel\u00e0, a partir de dades recollides l&#8217;any 2015, un possible moviment migratori dels joves espanyols des de Facebook cap a Instagram.<\/li>\n<li>El segon aspecte que va comportar un canvi de disseny va ser seguir els quatre informants des del compte personal d&#8217;Instagram dels investigadors. Es va considerar que es crearia un vincle amb m\u00e9s reciprocitat i confian\u00e7a entre els informants i els investigadors.<\/li>\n<li>La recopilaci\u00f3 d&#8217;artefactes que es consideren en l&#8217;estudi \u00e9s la seg\u00fcent:<\/li>\n<\/ol>\n<table>\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"113\"><strong>Captures<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\"><strong>Aitana<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\"><strong>Erik<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\"><strong>Carolina<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\"><strong>Olivia<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"113\"><strong>Perfils<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\">35<\/td>\n<td width=\"113\">35<\/td>\n<td width=\"113\">35<\/td>\n<td width=\"113\">35<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"113\"><strong>Publicacions i comentaris<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\">54<\/td>\n<td width=\"113\">52<\/td>\n<td width=\"113\">77<\/td>\n<td width=\"113\">32<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"113\"><strong>Hist\u00f2ries<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\">673<\/td>\n<td width=\"113\">176<\/td>\n<td width=\"113\">211<\/td>\n<td width=\"113\">188<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"113\"><strong>Totals<\/strong><\/td>\n<td width=\"113\">762<\/td>\n<td width=\"113\">263<\/td>\n<td width=\"113\">323<\/td>\n<td width=\"113\">255<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p><strong>S\u00edntesi dels primers resultats<\/strong><\/p>\n<p>Les pr\u00e0ctiques que ofereix Instagram es basen en una s\u00e8rie de recursos ling\u00fc\u00edstics i discursius mitjan\u00e7ant els quals els quatre adolescents construeixen diferents aspectes de la seva identitat. S&#8217;identifiquen tres recursos utilitzats amb freq\u00fc\u00e8ncia:<\/p>\n<ol>\n<li>L&#8217;angl\u00e8s en peus de foto.<\/li>\n<li>Can\u00e7ons i poemes.<\/li>\n<li>L&#8217;espai destinat a localitzar les fotos.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Vegeu l&#8217;estudi complet a:<\/p>\n<p><strong>P\u00e9rez, M.; Cassany, D.<\/strong> \u00abEscribir y compartir: pr\u00e1cticas escritas e identidad de los adolescentes en Instagram\u00bb. <em>Aula de Encuentro<\/em> (vol. 20, n\u00fam. 2, p\u00e0g. 75-94). Accessible a <a href=\"https:\/\/revistaselectronicas.ujaen.es\/index.php\/ADE\/article\/view\/3907\/pdf\">https:\/\/revistaselectronicas.ujaen.es\/index.php\/ade\/article\/view\/3907\/pdf<\/a>.<\/p>\n<p>\n<\/div>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Exemple 2<\/strong><\/p>\n<p>Ara prenem com a exemple un estudi l&#8217;objectiu principal del qual consisteix a identificar estrat\u00e8gies d&#8217;inclusi\u00f3 de les dones en les diferents comunitats de marca i estrat\u00e8gies de br\u00e0nding a partir del disseny funcional dels seus perfils a les xarxes socials generalistes. Per a aquest estudi, es va prestar especial atenci\u00f3 al treball de camp fet des de l&#8217;etnografia virtual (o netnografia). Per recollir la informaci\u00f3, es va elaborar un protocol d&#8217;observaci\u00f3 virtual a partir d&#8217;un treball de camp exploratori previ.<\/p>\n<p><strong>Consideracions per definir la mostra inicial<\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>Es van considerar inicialment cinc xarxes socials (Facebook, Twitter, Tuenti, YouTube i Pinterest).<\/li>\n<li>Despr\u00e9s d&#8217;una fase d&#8217;an\u00e0lisi explorat\u00f2ria es va decidir concentrar la cerca d&#8217;informaci\u00f3 en les tres xarxes socials principals on la majoria de les marques estan presents: Facebook, Twitter i Tuenti.<\/li>\n<li>En alguns casos on era pertinent, es va recopilar informaci\u00f3 sobre els materials disponibles a YouTube i Pinterest.<\/li>\n<li>La recerca es va centrar en les 24 marques, a les quals posteriorment es van agregar 6 marques, per la seva pres\u00e8ncia destacada a les xarxes socials, fins a completar un total de 30 marques estudiades i un total de 66 marques &#8211; xarxes socials.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Fases de l&#8217;etnografia virtual<\/strong><\/p>\n<ol>\n<li><strong>An\u00e0lisi explorat\u00f2ria i disseny preliminar del protocol d&#8217;observaci\u00f3<\/strong>. Despr\u00e9s de sessions de posada en com\u00fa i repartiment de les marques entre l&#8217;equip de recerca, es va dur a terme una an\u00e0lisi explorat\u00f2ria de la seva pres\u00e8ncia a les diferents xarxes socials. Es tractava, per tant, de recollir la primera impressi\u00f3 general que transmet el perfil de la marca o producte a les diferents xarxes socials i identificar les categories clau que en una segona fase permetessin fer una an\u00e0lisi de contingut detallada. Aquesta an\u00e0lisi explorat\u00f2ria va permetre perfilar les categories de l&#8217;eina d&#8217;observaci\u00f3 virtual utilitzada posteriorment en el treball de camp.<\/li>\n<li><strong>Construcci\u00f3 de l&#8217;eina d&#8217;observaci\u00f3 virtual<\/strong>. A partir dels informes preliminars de cada marca es va iniciar el proc\u00e9s de construcci\u00f3 del protocol d&#8217;observaci\u00f3 virtual, que va constituir la principal eina utilitzada per recaptar informaci\u00f3. El proc\u00e9s d&#8217;especificaci\u00f3 de les dimensions va requerir llargues sessions de contrastaci\u00f3 te\u00f2rica i emp\u00edrica de l&#8217;equip de treball. El protocol constava de vint dimensions organitzades en quatre grans blocs, que es reflecteixen a la taula seg\u00fcent:<\/li>\n<\/ol>\n<table style=\"height: 449px;\" width=\"730\">\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>Blocs<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\"><strong>Dimensions considerades<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>Perfil<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\">Objectius de la marca, grau de segmentaci\u00f3 de la marca, perfil d&#8217;usuaris, gestor de comunitats \u00a0(CM).<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>Continguts<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\">Tipus de continguts, sinergies multiplataforma, c\u00e0rrega emocional dels continguts, llenguatge dels usuaris, llenguatge del CM.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>Interacci\u00f3<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\">Estrat\u00e8gies de dinamitzaci\u00f3, tipus de participaci\u00f3 predominant en el canal, activitat del canal, us queixes d&#8217;usuaris, tipus de moderaci\u00f3 del CM.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>G\u00e8nere<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\">Orientaci\u00f3 de g\u00e8nere dels continguts, representaci\u00f3 de la dona, representaci\u00f3 de l&#8217;home.<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"123\"><strong>Estrat\u00e8gia<\/strong><\/td>\n<td width=\"443\">Br\u00e0nding, tend\u00e8ncia a la ludificaci\u00f3 i geolocalitzaci\u00f3 amb el m\u00f2bil.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>Al seu torn, en cadascuna de les vint dimensions es va determinar una s\u00e8rie de categories i variables, que es puntuaven per a cada marca i xarxa social analitzada on la marca tingu\u00e9s pres\u00e8ncia (per exemple, Aperol a Facebook, Tuenti o Twitter), utilitzant una escala de 0 a 5 (de m\u00e9s a menys import\u00e0ncia o pres\u00e8ncia).<\/p>\n<ol start=\"3\">\n<li><strong>Contrastaci\u00f3 de puntuacions<\/strong>. Les puntuacions van ser contrastades i sotmeses, de manera pr\u00e8via al seu tractament estad\u00edstic, a un proc\u00e9s de validaci\u00f3 intern a partir del sistema de judici de parells (per part dels investigadors, els ajudants de recerca i una CM experta en xarxes socials) per garantir puntuacions homog\u00e8nies i estandarditzades. Aix\u00ed mateix, \u00e9s important destacar que el disseny del protocol permetia registrar informaci\u00f3 qualitativa per a cada dimensi\u00f3 i variable, b\u00e9 a fora amb exemples concrets o b\u00e9 amb transcripcions literals de comentaris dels usuaris. Una vegada emplenat el protocol d&#8217;observaci\u00f3 per a cadascuna de les marques es va procedir a operacionalitzar les dades com a pas previ a l&#8217;an\u00e0lisi i interpretaci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p><strong>Creaci\u00f3 de variables independents: estrat\u00e8gies principals de comunicaci\u00f3 i m\u00e0rqueting a les xarxes socials <\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>L&#8217;\u00edndex de riquesa de continguts expressa la varietat de continguts (comentaris, fotos, v\u00eddeos, jocs, concursos, etc.) de la marca en una xarxa social. Es va calcular sumant les puntuacions obtingudes en els diferents continguts, ponderades pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex de sinergies multiplataforma indica el grau d&#8217;utilitzaci\u00f3 de refer\u00e8ncies m\u00fatues entre plataformes (aplicacions m\u00f2bils, ginys, blogs, etc.). Es va calcular sumant les puntuacions dels diferents \u00edtems, ponderats pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex multip\u00e0gina o multiperfil recull el grau de segmentaci\u00f3 detectat a les diferents p\u00e0gines o perfils de cada marca i xarxa social. Es va calcular tenint en compte la suma de les puntuacions obtingudes en cadascun dels possibles \u00edtems (segmentaci\u00f3 per p\u00fablic objectiu, producte i funcions\/continguts), ponderades pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex de dinamitzaci\u00f3 del CM fa refer\u00e8ncia al nombre i intensitat de les estrat\u00e8gies de dinamitzaci\u00f3 de la xarxa (fa preguntes, dona informaci\u00f3 de producte, etiquetes, retuits d&#8217;usuaris, etc.) que utilitza el CM. Es va calcular tenint en compte la suma de les puntuacions obtingudes en cadascun dels possibles \u00edtems, ponderades pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex d&#8217;activitat del canal expressa el nivell d&#8217;activitat, tant d&#8217;usuaris com del CM, tenint en compte l&#8217;antiguitat de la marca en aquesta xarxa, de manera que per a les xarxes m\u00e9s joves el nivell d&#8217;activitat t\u00e9 m\u00e9s pes que per a les m\u00e9s antigues. Es va calcular la mitjana entre els nivells d&#8217;activitat dels usuaris i del CM, ponderada per l&#8217;antiguitat del canal.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex de promoci\u00f3 del br\u00e0nding sintetitza el nivell de pres\u00e8ncia de la marca (logotip, nom, etc.) en les seves comunicacions a les xarxes socials analitzades. Es va calcular sumant les puntuacions atorgades en cada \u00edtem (els usuaris venen la marca, la marca s&#8217;anuncia amb jocs, campanyes, etc.), ponderades pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<li>L&#8217;\u00edndex de ludificaci\u00f3 condensa la tend\u00e8ncia de la marca cap a l&#8217;\u00fas de jocs, concursos i altres t\u00e8cniques de naturalesa l\u00fadica. Es va calcular sumant els valors obtinguts en els diferents \u00edtems considerats, ponderats pel nombre d&#8217;\u00edtems v\u00e0lids.<\/li>\n<\/ul>\n<p><strong>Creaci\u00f3 de la variable dependent: nivell d&#8217;inclusi\u00f3 de g\u00e8nere de les marques a les xarxes socials <\/strong><\/p>\n<ul>\n<li>El nivell d&#8217;inclusi\u00f3 de g\u00e8nere (variable dependent) de les diferents marques i la marca-xarxa va ser operacionalitzat amb dos \u00edndexs interrelacionats. El primer es va denominar \u00ab\u00edndex d&#8217;inclusi\u00f3 de g\u00e8nere en els continguts de la xarxa social\u00bb i expressava el grau de pres\u00e8ncia de tots dos g\u00e8neres detectat en els diferents continguts de la xarxa social (comentaris, fotos, v\u00eddeos, jocs, concursos, esdeveniments, etc.) i el seu nivell d&#8217;inclusi\u00f3 de g\u00e8nere (m\u00e9s o menys estereotipat). Es va calcular sumant les puntuacions dels continguts inclusius i restant les puntuacions dels continguts estereotipats, i dividint a continuaci\u00f3 pel nombre d&#8217;\u00edtems no nuls per calcular la mitjana.<\/li>\n<li>D&#8217;altra banda, l&#8217;\u00edndex de posicionament de g\u00e8nere identificava les principals representacions de g\u00e8nere, en particular les relacionades amb la dona, en cada marca i xarxa social. Les puntuacions d&#8217;aquest segon \u00edndex, representat com un cont\u00ednuum que va des de l&#8217;omissi\u00f3 de la dona fins a la seva inclusi\u00f3 no estereotipada, es van assignar per valoraci\u00f3 qualitativa directa despr\u00e9s d&#8217;haver fet una detallada observaci\u00f3 etnogr\u00e0fica virtual i an\u00e0lisi qualitativa dels continguts de les fitxes tem\u00e0tiques, com detallarem m\u00e9s endavant.<\/li>\n<li>Per a aquest \u00edndex es van adoptar les sis categories seg\u00fcents: la dona com a subjecte (quasi) om\u00e8s, la diferenciaci\u00f3 de g\u00e8nere com a objecte de desig, la diferenciaci\u00f3 estereotipada b\u00e0sica, la diferenciaci\u00f3 estereotipada ambigua amb desdoblament o entrecreuament de g\u00e8nere, la inclusi\u00f3 no estereotipada b\u00e0sica de la dona, i la inclusi\u00f3 no estereotipada de la dona amb sensibilitat social.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Vegeu l&#8217;article complet a:<\/p>\n<p><strong>Finkel, L.; Gros, A. J.<\/strong> (2019). \u00abRedes sociales, mujeres y marcas. Una aproximaci\u00f3n Netnogr\u00e1fica\u00bb. <em>Espacio Abierto. Cuaderno Venezolano de Sociolog\u00eda <\/em>(vol. 28, n\u00fam. 3, p\u00e0g. 25-46). Accessible a <a href=\"https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servet\/articulo?codigo=7051677\">https:\/\/dialnet.unirioja.es\/servet\/articulo?codigo=7051677<\/a><u>.<\/u><\/p>\n<p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><p><strong>Recursos<\/strong><\/p>\n<p><em>Why Is It Important to Merge Academic Practice and Social Media?.<\/em> [enregistrament de v\u00eddeo amb comentaris de Sierra Williams, directora de comunicaci\u00f3 d&#8217;Open Knowledge International]. Methodspace. Accesible a: <a href=\"http:\/\/www.methodspace.com\/important-merge-academic-practice-social-media\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.methodspace.com\/important-merge-academic-practice-social-media\/<\/a>.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/wiki.digitalmethods.net\/Dmi\/WebHome\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Digital Method Initiative (DMI)<\/em><\/a>.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/www.ethosapp.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Ethnographic Observation System. Mobile ethnography and beyond<\/em><\/a>.<\/p>\n<p><strong>Borra, E.; Reider, B.<\/strong> (2014). \u00abProgrammed method: Developing Toolset for Capturing and Analyzing Tweets\u00bb. <em>Aslib Journal of Information Management<\/em> (vol. 66, n\u00fam. 3, p\u00e0g. 262-278).<\/p>\n<p><strong>Branthwaite, A.; Patterson, S.<\/strong> (2011). \u00abThe power of qualitative research in the era of social media\u00bb. <em>Qualitative Market Research: An International Journal<\/em> (vol. 14, n\u00fam. 4, p\u00e0g. 430-440). Accesible a: <a href=\"http:\/\/www.emeraldinsight.com\/1352-2752.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.emeraldinsight.com\/1352-2752.htm<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Brown, L.; Durrheim, K.<\/strong> (2009). \u00abDifferent Kinds of Knowing Generating Qualitative Data Through Mobile Interviewing\u00bb. <em>Qualitative Inquiry<\/em> (vol. 15, n\u00fam. 5, p\u00e0g. 911-930). Accesible via la Biblioteca de la UOC.<\/p>\n<p><strong>Estalella, A.; Ard\u00e9vol, E.<\/strong> (2007). \u00ab\u00c9tica de campo: hacia una \u00e9tica situada para la investigaci\u00f3n etnogr\u00e1fica de internet\u00bb. <em>Forum Qualitative Research (FQS)<\/em> (vol. 8, n\u00fam. 3). Accesible a: <a href=\"http:\/\/www.qualitative-research.net\/index.php\/fqs\/article\/view\/277\/609\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.qualitative-research.net\/index.php\/fqs\/article\/view\/277\/609<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Dom\u00ednguez, D.; Beaulieu, A.; Estalella, A.; G\u00f3mez, E.; Schnettler, B.; Read, R.<\/strong> (2007). \u00abEtnograf\u00eda virtual\u00bb. <em>Forum Qualitative Research (FQS)<\/em> (vol. 8, n\u00fam. 3). Accesible a: <a href=\"http:\/\/www.qualitative-research.net\/index.php\/fqs\/article\/view\/274\/603\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.qualitative-research.net\/index.php\/fqs\/article\/view\/274\/603<\/a>.<\/p>\n<p><strong>Powell, P. W.; Gray, G.; Reese, M. K.<\/strong> (2013). \u00abConnecting with Others: A Qualitative Study of Online Social Networking Site Usage\u00bb. <em>The Practitioner Scholar: Journal of Counseling and Professional Psychology<\/em> (vol. 2, p\u00e0g. 52-67).<\/p>\n<p><strong>Wogan, D.<\/strong> (2014). \u00abResearch Data Collection Methods: Paper vs. Tablets\u00bb. Accesible a: <a href=\"http:\/\/www.quicktapsurvey.com\/blog\/research-data-collection-methods-paper-vs-tablets\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">http:\/\/www.quicktapsurvey.com\/blog\/research-data-collection-methods-paper-vs-tablets\/<\/a>.<\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;etnografia virtual, netnograf\u00eda o etnografia per internet es basa en els principis de l&#8217;etnografia tradicional. Internet es veu no nom\u00e9s com a eina sin\u00f3 tamb\u00e9 com a mitj\u00e0, com el lloc ideal per fer recerca qualitativa (Markham, 2004). Aix\u00f2 permet als investigadors estudiar els canvis que es produeixen en l&#8217;\u00e0mbit social i que s&#8217;evidencien a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/349"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=349"}],"version-history":[{"count":5,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/349\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1373,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/349\/revisions\/1373"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=349"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}