{"id":357,"date":"2018-03-07T19:09:49","date_gmt":"2018-03-07T17:09:49","guid":{"rendered":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.uoc.edu\/?page_id=357"},"modified":"2020-12-18T11:07:18","modified_gmt":"2020-12-18T09:07:18","slug":"4-5-4-eines-per-a-lanalisi","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/4-5-4-eines-per-a-lanalisi\/","title":{"rendered":"4.5.4. Eines per a l&#8217;an\u00e0lisi"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;an\u00e0lisi dels textos seleccionats \u00e9s el nucli central d&#8217;una recerca qualitativa, de manera que sol ser l&#8217;aspecte en el qual s&#8217;ha fet m\u00e9s inversi\u00f3 econ\u00f2mica i intel\u00b7lectual a l&#8217;hora de dissenyar eines inform\u00e0tiques. La taula seg\u00fcent resumeix els aspectes b\u00e0sics dels principals CAQDAS.<\/p>\n<div class=\"tabletitle\"><p>Repertori (no exhaustiu) de CAQDAS per a l&#8217;an\u00e0lisi de textos<\/p>\n<\/div>\n<table>\n<tbody>\n<tr class=\"table-header\">\n<td width=\"201\">Programa<\/td>\n<td width=\"197\">A\u00f1o<\/td>\n<td width=\"198\">Pa\u00eds<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"http:\/\/www.qualisresearch.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">Ethnograph<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">1984<\/td>\n<td width=\"198\">Estats Units<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"https:\/\/www.qsrinternational.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">NVivo<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">1981<\/td>\n<td width=\"198\">Austr\u00e0lia<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"http:\/\/atlasti.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">ATLAS.ti<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">1991<\/td>\n<td width=\"198\">Alemanya<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"https:\/\/www.maxqda.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">MAXQDA<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">1989<\/td>\n<td width=\"198\">Alemanya<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\">QDA Miner<\/td>\n<td width=\"197\">s.f.<\/td>\n<td width=\"198\">Canad\u00e0<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"http:\/\/www.aquad.de\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">AQUAD<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">s.f.<\/td>\n<td width=\"198\">Alemanya<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"http:\/\/www.researchware.com\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">HyperRESEARCH<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">1990<\/td>\n<td width=\"198\">Estats Units<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\">Qualrus<\/td>\n<td width=\"197\">s.f.<\/td>\n<td width=\"198\">Estats Units<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"201\"><a href=\"http:\/\/tamsys.sourceforge.net\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">TAMS<\/a><\/td>\n<td width=\"197\">s.f.<\/td>\n<td width=\"198\">Estats Units<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>L&#8217;evoluci\u00f3 de molts d&#8217;aquests programes ha estat dispar l&#8217;\u00faltima d\u00e8cada. Mentre que alguns han experimentat un estancament relatiu, d&#8217;altres s&#8217;han convertit en empreses s\u00f2lides amb una gran incid\u00e8ncia al mercat actual de la recerca social, com MAXQDA, Atlas.ti o NVivo.<\/p>\n<p>Tots aquests programes ofereixen, en els seus llocs web, f\u00f2rums oberts a l&#8217;ensenyament i l&#8217;aprenentatge del maneig del programari, amb llistes de distribuci\u00f3 de correu amb les quals s&#8217;actualitza constantment la informaci\u00f3 disponible. De la mateixa manera, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s freq\u00fcents les reunions cient\u00edfiques centrades en l&#8217;an\u00e0lisi qualitativa amb eines inform\u00e0tiques, i augmenten les publicacions cient\u00edfiques com <em>Forum: Qualitative Social Research<\/em>, <em>International Journal of Qualitative Methods<\/em>, <em>Kwalon<\/em> o <em>Dutch Journal of Qualitative Research<\/em>.<\/p>\n<p>La prud\u00e8ncia aconsella situar-se en un punt intermedi, reconeixent els aven\u00e7os completats les \u00faltimes tres d\u00e8cades, per\u00f2 sent conscients que encara hi ha diversos problemes operatius i manques tecnol\u00f2giques que s&#8217;han de superar per completar la generalitzaci\u00f3 de l&#8217;\u00fas dels CAQDAS. A continuaci\u00f3 presentem algunes dels punts forts i de les febleses que presenten aquestes eines.<\/p>\n<p>Entre les punts forts hi ha:<\/p>\n<ul>\n<li>La mida dels projectes que es poden dur a terme augmenta considerablement si en el seu desenvolupament emprem un programa inform\u00e0tic. Evidentment, fa falta un esfor\u00e7 previ d&#8217;aprenentatge per part de l&#8217;equip de recerca, per\u00f2 la corba de rendiment descriu una millora sensible.<\/li>\n<li>El sistema de codificaci\u00f3 sempre est\u00e0 a la disposici\u00f3 de l&#8217;usuari i es pot aplicar a qualsevol nou document que entri en l&#8217;estudi.<\/li>\n<li>Els CAQDAS s\u00f3n, sobretot, un gran instrument per gestionar projectes de recerca en els quals s&#8217;ofereixen a l&#8217;usuari diverses eines de recerca que permeten localitzar qualsevol element generat al llarg del treball.<\/li>\n<li>El creixement del projecte pot ser contraproduent, ja que obliga a un treball molt m\u00e9s extensiu. No obstant aix\u00f2, la mateixa evoluci\u00f3 tecnol\u00f2gica proporciona solucions a aquests inconvenients, ja que la disponibilitat permanent de totes les dades analitzades proporciona a l&#8217;equip la possibilitat d&#8217;organitzar la seva tasca d&#8217;una manera molt m\u00e9s r\u00e0pida i eficient, accedint a les dades de manera directa i recuperant la informaci\u00f3 necess\u00e0ria a cada moment. Per tant, la construcci\u00f3 de relacions entre els diversos elements que formen part de l&#8217;an\u00e0lisi permeten, d&#8217;una banda, teixir una xarxa que es tradueix, en \u00faltima inst\u00e0ncia, en una representaci\u00f3 gr\u00e0fica que sintetitza el contingut analitzat i, d&#8217;altra banda, garantir la navegaci\u00f3 mitjan\u00e7ant els vincles generats a l&#8217;arxiu, amb graus de desenvolupament diferents segons el programa emprat.<\/li>\n<li>La diversitat de fonts que podem incloure en l&#8217;an\u00e0lisi. L&#8217;evoluci\u00f3 de la inform\u00e0tica i la complementarietat de formats es tradueixen en una necessitat cada vegada m\u00e9s urgent de treballar amb arxius de naturalesa diferent. Aix\u00ed, el germen de la recerca qualitativa \u00e9s el text, un material escrit amb el qual l&#8217;equip de treball es baralla per reconstruir-ne el significat. No obstant aix\u00f2, avui dia, la informaci\u00f3 que pretenem analitzar es pot presentar com una imatge, sigui fixa o en moviment, o com un so. Els programes d&#8217;an\u00e0lisi, per tant, han d&#8217;estar preparats per treballar amb formats multim\u00e8dia que s&#8217;ajustin a la diversitat de fonts disponibles avui dia. Aix\u00ed, ens trobem amb que bona part dels recursos indicats aqu\u00ed permeten el treball directe amb arxius d&#8217;\u00e0udio, de v\u00eddeo i de fotografia.<\/li>\n<li>Tot i que queda molt per aprofundir en les estrat\u00e8gies metodol\u00f2giques per abordar l&#8217;estudi d&#8217;aquests textos, la veritat \u00e9s que la recerca social no pot continuar donant l&#8217;esquena a una realitat que s&#8217;expressa cada dia m\u00e9s mitjan\u00e7ant aquest tipus de recursos comunicatius. D&#8217;aquesta fonamentaci\u00f3 te\u00f2rica i pr\u00e0ctica encara feble sorgiran algunes de les cr\u00edtiques principals, per\u00f2 la veritat \u00e9s que els interrogants que planteja aquest tipus d&#8217;an\u00e0lisi s\u00f3n estimulants per a la comunitat d&#8217;investigadors qualitatius i s&#8217;estan convertint en una de les explicacions de l&#8217;espai creixent que han guanyat \u00faltimament dins de les ci\u00e8ncies socials.<\/li>\n<li>Aquests programes permeten registrar les decisions adoptades per l&#8217;equip de recerca en cada moment, de manera que es pot reconstruir la din\u00e0mica general de l&#8217;an\u00e0lisi, i possibiliten que persones alienes al projecte en facin el contrast i la revisi\u00f3. Per tant, disposar de tots els documents analitzats i de tot el proc\u00e9s de codificaci\u00f3 que es completa m\u00e9s endavant seria un pas endavant per a la recerca qualitativa.<\/li>\n<li>En \u00faltima inst\u00e0ncia, en cas que es duguin a la pr\u00e0ctica els principis de la teoria fonamentada o <em>grounded theory<\/em>, aquest tipus de programes ens permet completar un proc\u00e9s de construcci\u00f3 de teoria social que pot ser b\u00e0sic per al desenvolupament del camp de coneixement. No obstant aix\u00f2, encara que el puguin fer, els CAQDAS no han d&#8217;arribar sempre tan lluny.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Entre les febleses trobem aspectes que apunten al conjunt de la recerca qualitativa:<\/p>\n<ul>\n<li>El biaix de l&#8217;investigador. Aquesta reclamaci\u00f3 es produeix amb independ\u00e8ncia que s&#8217;hagi emprat un programa inform\u00e0tic, ja que es considera que el marge que queda a la disposici\u00f3 de l&#8217;analista \u00e9s massa gran i impossibilita replicar l&#8217;estudi.<\/li>\n<li>El programari qualitatiu no crea metodologia, sin\u00f3 que \u00e9s simplement un recurs a la nostra disposici\u00f3 per fer an\u00e0lisis s\u00f2lides. Aix\u00ed, la utilitat que t\u00e9 dep\u00e8n sempre de les preguntes de recerca que h\u00e0gim formulat pr\u00e8viament i de l&#8217;enfocament te\u00f2ric i metodol\u00f2gic que h\u00e0gim triat com a punt de partida. Nom\u00e9s si som capa\u00e7os de proporcionar a la inform\u00e0tica un lloc coherent en la nostra recerca els resultats seran positius.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En resum, l&#8217;oferta de recursos inform\u00e0tics creix en quantitat i, sobretot, en qualitat, de manera que el desenvolupament de les tasques de recerca, tant qualitativa com a quantitativa, no pot donar l&#8217;esquena a aquesta evoluci\u00f3.<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Exemple d&#8217;eines per a l&#8217;an\u00e0lisi: programari NVivo<\/strong><\/p>\n<p>Una de les eines inform\u00e0tiques m\u00e9s utilitzades per a la recopilaci\u00f3 i l\u2019an\u00e0lisi qualitativa \u00e9s el programari NVivo. Ofereix la possibilitat de treballar amb arxius de diferent naturalesa: format Word o PDF, imatges i v\u00eddeo, \u00e0udio. Permet recopilar, organitzar i treballar en un mateix projecte amb enquestes, entrevistes, grups de discussi\u00f3, xarxes socials o p\u00e0gines web.<\/p>\n<p>Per a la fase de recopilaci\u00f3, es pot utilitzar una eina complement\u00e0ria a NVivo: NCapture. Aquest complement \u00e9s \u00fatil per obtenir contingut de p\u00e0gines web de manera r\u00e0pida i f\u00e0cil. Les seg\u00fcents fonts s\u00f3n les que es poden capturar:<\/p>\n<ul>\n<li>P\u00e0gines web en general i PDF en l\u00ednia.<\/li>\n<li>Comentaris de Facebook i escrits al mur.<\/li>\n<li>Tuits amb paraules particulars o amb etiquetes espec\u00edfiques.<\/li>\n<li>Discussions de grups de LinkedIn.<\/li>\n<li>V\u00eddeos de YouTube i comentaris importants.<\/li>\n<\/ul>\n<p>En finalitzar les indicacions segons cada tipus de font, l&#8217;usuari fa clic al bot\u00f3 Capturar i comen\u00e7a autom\u00e0ticament la captura i desc\u00e0rrega del recurs, que es guarda a la carpeta per defecte que l&#8217;explorador t\u00e9 per allotjar les desc\u00e0rregues.<\/p>\n<p>Per utilitzar NCapture, s\u2019ha d\u2019instal\u00b7lar la seva extensi\u00f3 al navegador (Chrome o Explorer). Per poder fer \u00fas de l&#8217;eina, s&#8217;ha de capturar l&#8217;arxiu al navegador d&#8217;internet per poder importar-lo despr\u00e9s a la interf\u00edcie de NVivo. N&#8217;hi ha prou amb fer clic a la icona d\u2019NCapture i seguir les indicacions que es presenten m\u00e9s endavant segons la font que es vulgui capturar.<\/p>\n<p>En finalitzar la desc\u00e0rrega l&#8217;usuari s\u2019ha de dirigir a la interf\u00edcie d&#8217;usuari d\u2019NVivo. Al m\u00f2dul Dades externes, grup Importar, s&#8217;ha de fer clic a Des d&#8217;altres recursos i seleccionar NCapture al men\u00fa. Acte seguit, apareixer\u00e0 un quadre de di\u00e0leg, en el qual s&#8217;ha de seleccionar Examinar. S\u2019ha de seleccionar la carpeta on els recursos de captura estan allotjats i esperar que NVivo carregui tots els arxius.<\/p>\n<p>Una vegada recopilat l&#8217;arxiu, es podr\u00e0 procedir a l&#8217;an\u00e0lisi. El programa ofereix el m\u00f2dul Analitzar<em>. <\/em>Consta de les eines necess\u00e0ries per fer anotacions, codificacions o vincles dels recursos treballats en el projecte. T\u00e9 cinc grups de funcions:<\/p>\n<ul>\n<li>Codificacions<\/li>\n<li>Descodificacions<\/li>\n<li>Vincles<\/li>\n<li>Anotacions<\/li>\n<li>Matriu de marcs de treball<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per a m\u00e9s informaci\u00f3 sobre l&#8217;\u00fas del programa, vegeu: <strong>Pulido, S., Rodr\u00edguez, J<\/strong>. <em>Manual b\u00e1sico de uso: software NVivo. V9 &amp; 10<\/em>. Accessible a<\/p>\n<p><a href=\"http:\/\/www.fce.unal.edu.co\/media\/files\/UIFCE\/Estadistica_Descriptiva_y_Analisis_Cualitativo\/Manual_de_Uso_Basico_NVivo_9___10.pdf\">http:\/\/www.fce.unal.edu.co\/media\/files\/uifce\/estadistica_descriptiva_y_analisis_cualitativo\/manual_de_uso_basico_nvivo_9___10.pdf<\/a><u>.<\/u><\/p>\n<p>Vegeu un exemple d&#8217;estudi elaborat amb el programari NVivo 11 a partir de captures de comentaris de Facebook:<\/p>\n<p><strong>Pudaruth, S.; Moheeputh, S.; Permessur, N.; Chamroo, A. <\/strong>(2018). \u00abSentiment analysis from Facebook comments using automatic coding NVivo 11\u00bb. <em>ADCAIJ: Advances in Distributed Computing and Artificial Intelligence Journal<\/em> (vol. 7, n\u00fam. 1, p\u00e0g. 41-48). Accessible a<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/revistas.usal.es\/index.php\/2255-2863\/article\/view\/ADCAIJ2018714148\/18864\">https:\/\/revistas.usal.es\/index.php\/2255-2863\/article\/view\/adcaij2018714148\/18864<\/a><u>.<\/u><\/p>\n<p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Exemple d&#8217;eines per a l&#8217;an\u00e0lisi: programari ATLAS.ti<\/strong><\/p>\n<p>Un altre dels programes m\u00e9s utilitzats \u00e9s ATLAS.ti. Funciona tamb\u00e9 amb documents primaris de diferent naturalesa, i els textuals s\u00f3n els m\u00e9s utilitzats: transcripcions d&#8217;entrevistes, diaris de camp, documents institucionals, etc. El programa accepta la combinaci\u00f3 de formats. Per exemple, podem utilitzar la transcripci\u00f3 d&#8217;una entrevista al costat del seu registre sonor o audiovisual. Aix\u00f2 permetr\u00e0 disposar de m\u00e9s informaci\u00f3 i, per tant, fer una an\u00e0lisi m\u00e9s precisa.<\/p>\n<p>En aquest programari les fases de treball s\u00f3n les seg\u00fcents:<\/p>\n<ol>\n<li>Assignaci\u00f3 de documents primaris.<\/li>\n<li>Segmentaci\u00f3 i codificaci\u00f3.<\/li>\n<li>Agrupaci\u00f3 i relaci\u00f3.<\/li>\n<\/ol>\n<p>Per con\u00e8ixer el funcionament del programa, consulteu-ne el manual d&#8217;\u00fas a:<\/p>\n<p><strong>Mu\u00f1oz, Juan; Sahag\u00fan, Miguel<\/strong> (2017). <em>Hacer an\u00e1lisis cualitativos con Atlas.ti7. <\/em>Barcelona: UAB. Accessible a <a href=\"https:\/\/manualatlas.psicologiasocial.eu\/atlasti7.pdf\">https:\/\/manualatlas.psicologiasocial.eu\/atlasti7.pdf<\/a><u>.<\/u><\/p>\n<p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Exemple<\/strong><\/p>\n<p>Vegem l&#8217;exemple d&#8217;un estudi que se serveix d&#8217;ATLAS.ti7. El treball pret\u00e9n con\u00e8ixer la percepci\u00f3 d&#8217;un grup d&#8217;estudiants d&#8217;ESO sobre les amenaces que provoca la utilitzaci\u00f3 de les TIC en l&#8217;aprenentatge, tant en la seva experi\u00e8ncia escolar di\u00e0ria com en l&#8217;extraescolar. Despr\u00e9s de fer entrevistes a vint estudiants de segon cicle d&#8217;ESO d&#8217;Arag\u00f3 i de perfil variat (diferents perfils sociodemogr\u00e0fics, paritat i titularitat p\u00fablica i privada), es procedeix a l&#8217;an\u00e0lisi de dades qualitatives assistida per ordinador (CAQDAS) mitjan\u00e7ant ATLAS.ti7.<\/p>\n<p>En l&#8217;entrevista es determinen tres camps generals: les TIC m\u00e9s utilitzades, la seva influ\u00e8ncia en el dia a dia (amb els amics, amb la fam\u00edlia, l col\u00b7legi) i possibles efectes negatius. En cadascun d&#8217;aquests camps es pregunta pels avantatges i desavantatges de les TIC, l\u2019\u00fas (del m\u00f2bil, d&#8217;internet, de les xarxes socials), el dia a dia (amb els amics, la fam\u00edlia i el desenvolupament acad\u00e8mic) i els seus efectes nocius (depend\u00e8ncia, ab\u00fas, frac\u00e0s, reacci\u00f3 davant situacions nocives). La informaci\u00f3 obtinguda amb aquest gui\u00f3 de preguntes semiestructurat permet la seva sistematitzaci\u00f3 per a conducta en analitzar-ne el contingut. L&#8217;examen dels resultats transcrits segueix la l\u00f2gica de l&#8217;an\u00e0lisi de contingut mitjan\u00e7ant la seva categoritzaci\u00f3 segons els camps d&#8217;inter\u00e8s delimitats al gui\u00f3 inicial, i el seu agrupament en diversos nivells de relaci\u00f3 sem\u00e0ntica.<\/p>\n<p>Posteriorment es procedeix a analitzar les dades mitjan\u00e7ant ATLAS.ti 7. Aix\u00f2 inclou una an\u00e0lisi inicial de la terminologia (amb WordCruncher) per emmarcar la percepci\u00f3 general del tema plantejat i la posterior codificaci\u00f3 dels textos i recompte de freq\u00fc\u00e8ncies de les categories per nivells.<\/p>\n<p>La primera aproximaci\u00f3 a l&#8217;an\u00e0lisi de les dades amb el programa inform\u00e0tic ATLAS.ti 7 consisteix en un recompte de paraules relacionades amb l&#8217;objectiu de l&#8217;article. Es tracta d\u2019observar els termes negatius m\u00e9s referits en les fonts prim\u00e0ries (transcripcions d&#8217;entrevistes). Es van consignar 67.832 paraules en total. Es va procedir a reunificar expressions amb afinitat sem\u00e0ntica, com s&#8217;observa al gr\u00e0fic, excloses les expressions d&#8217;escassa rellev\u00e0ncia (articles, preposicions, etc.) o nul\u00b7la significaci\u00f3 negativa. S&#8217;adverteix que entre els cent termes m\u00e9s freq\u00fcents en les fonts prim\u00e0ries, nom\u00e9s deu tenen una connotaci\u00f3 negativa, i que el primer (<em>problemes<\/em>) ocupa el lloc 34 de la s\u00e8rie total. La percepci\u00f3 adolescent de les TIC sembla fonamentalment positiva. Ho refor\u00e7a el fet que <em>avantatges<\/em> t\u00e9 gaireb\u00e9 el doble d&#8217;incid\u00e8ncies (96) que <em>desavantatges<\/em> (59). Quant al significat, les primeres paraules indiquen una minva de possibilitats (<em>deixar, perdre, prendre<\/em>) i reflecteixen el conflicte entre TIC i activitats en compet\u00e8ncia. Encara que <em>bullying<\/em> i <em>assetjament<\/em> (73 refer\u00e8ncies) no es relacionen amb problemes dels entrevistats, mostren una consci\u00e8ncia de la deterioraci\u00f3 social que comporta aquest mal \u00fas d&#8217;internet; el seg\u00fcent grup \u2014<em>distracci\u00f3, enganxar-te, depend\u00e8ncia, addicci\u00f3 <\/em>i<em> exc\u00e9s<\/em> (en conjunt 126 refer\u00e8ncies)\u2014 implica la necessitat de controlar el temps dedicat a les tecnologies, perqu\u00e8 hi ha activitats importants que se&#8217;n ressenten.<\/p>\n<p><strong>Tipus de riscos al\u00b7ludits a partir de la generalitzaci\u00f3 de les TIC<\/strong><\/p>\n<table style=\"height: 812px;\" width=\"800\">\n<tbody>\n<tr>\n<td width=\"132\"><strong>Subcategoria<\/strong><\/td>\n<td width=\"104\"><strong>Freq\u00fc\u00e8ncia<\/strong><\/td>\n<td width=\"330\"><strong>Text de mostra<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"132\">Deterioraci\u00f3 dels lla\u00e7os socials<\/td>\n<td width=\"104\">36<\/td>\n<td width=\"330\">\u00abL&#8217;altre dia est\u00e0vem prenent alguna cosa i de sobte em vaig adonar que totes les meves amigues estaven amb el m\u00f2bil. I jo vaig comen\u00e7ar: \u201cper\u00f2, hola?, estem aqu\u00ed totes?\u201d. \u00c9s clar, \u00e9s a dir, el t\u00edpic de \u201cm&#8217;acosto a les persones que s\u00f3n lluny, per\u00f2 de les que s\u00f3n a prop m&#8217;allunyo\u201d, saps? \u00c9s a dir, et fiques en el m\u00f2bil, en el m\u00f2bil, en el m\u00f2bil i no t&#8217;adones que est\u00e0s deixant de\u2026 d&#8217;escoltar la conversa.\u00bb (P16, Ana, 058)<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"132\">Addicci\u00f3 i depend\u00e8ncia<\/td>\n<td width=\"104\">33<\/td>\n<td width=\"330\">\u00abHi ha un professor del meu col\u00b7legi\u2026 que ens va proposar que, si deix\u00e0vem el m\u00f2bil aqu\u00ed fins que comencessin els trimestrals, ens pujaria un punt en la nota del trimestral. I tots\u2026 cap de classe va dir que l&#8217;hi donaria, cap de classe l&#8217;hi va donar, nom\u00e9s un, i tamb\u00e9 estava com boig al cap d&#8217;una setmana sense m\u00f2bil.\u00bb (P7, Javier, 120)<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"132\">Assetjament i ciberassetjament escolar<\/td>\n<td width=\"104\">24<\/td>\n<td width=\"330\">\u00abEl <em>bullying <\/em>escolar ara es fa molt per WhatsApp. Insultar una persona per WhatsApp. Que tu t&#8217;est\u00e0s divertint mentre l&#8217;est\u00e0s insultant, per\u00f2 potser l&#8217;altra persona \u00e9s aqu\u00ed plorant a casa seva.\u00bb (P2, \u00d3scar, 125)<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td width=\"132\">Deterioraci\u00f3 dels lla\u00e7os familiars<\/td>\n<td width=\"104\">24<\/td>\n<td width=\"330\">\u00abSempre som jo a la meva habitaci\u00f3 amb el meu ordinador i el meu m\u00f2bil, el meu germ\u00e0 a la seva amb el seu m\u00f2bil, la meva mare en un costat veient la tele i el meu pare a l&#8217;altra habitaci\u00f3 veient la tele. \u00c9s a dir que no, que a causa d&#8217;aix\u00f2 de les tecnologies hi ha menys comunicaci\u00f3 entre nosaltres.\u00bb (P11, Marta, 075)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>Despr\u00e9s de l&#8217;an\u00e0lisi assistida per ordinador, s&#8217;estableixen quatre problemes:<\/p>\n<ol>\n<li>Es deterioren els lla\u00e7os socials, les relacions amb els iguals, perqu\u00e8 s&#8217;empobreixen amb les TIC en escena, especialment a causa de l&#8217;\u00fas constant del m\u00f2bil: les TIC fan perdre habilitats socials i la interacci\u00f3 directa \u2014creen a\u00efllament\u2014; dificulten percebre els sentiments en la comunicaci\u00f3 en l\u00ednia \u2014la deshumanitzen\u2014; paradoxalment, permeten la comunicaci\u00f3 a dist\u00e0ncia amb els absents, per\u00f2 impedeixen l&#8217;atenci\u00f3 al grup d&#8217;iguals presents; generen malentesos i conflictes entre amics \u2014en no matisar el que es reflecteix per escrit\u2014, i fins i tot fomenten cr\u00edtiques \u2014 principi de l\u2019assetjament escolar \u2014 que no s&#8217;atrevirien a dir a la cara; finalment, comporten un exc\u00e9s d&#8217;exposici\u00f3 que pot ser contraproduent per a una socialitzaci\u00f3 adequada.<\/li>\n<li>El segon aspecte que preocupa els adolescents \u00e9s l&#8217;addicci\u00f3 i depend\u00e8ncia que les TIC generen en ells o els seus coneguts. Perceben que no poden sortir de casa sense el m\u00f2bil, han d&#8217;apagar-lo per evitar estar pendents, no podrien viure sense estar connectats i no saben qu\u00e8 fer quan no tenen el m\u00f2bil disponible o se senten a\u00efllats del grup si alguna vegada s&#8217;espatlla; en definitiva, \u00e9s una temptaci\u00f3 en la qual cauen f\u00e0cilment i que pot arribar a obsessionar-los.<\/li>\n<li>Esmenten l&#8217;assetjament o ciberassetjament escolar, freq\u00fcent per WhatsApp; tamb\u00e9 que a internet hi ha tot tipus de persones, algunes amb intenci\u00f3 de fer mal; i tres estudiants refereixen casos coneguts d&#8217;assetjament per les xarxes. Alguns problemes que esmenten s\u00f3n propers a l&#8217;assetjament, encara que sense arribar a adquirir la persist\u00e8ncia i focalitzaci\u00f3 que implica l\u2019assetjament escolar.<\/li>\n<li>Perceben una deterioraci\u00f3 de les relacions familiars per l&#8217;\u00fas immoderat de TIC, amb un protagonisme especial del m\u00f2bil. En aquest cas narren de primera m\u00e0 la p\u00e8rdua de comunicaci\u00f3 entre membres de la fam\u00edlia \u2014tres entrevistats responsabilitzen els pares tant com als fills\u2014; es descuiden tasques de la llar o s&#8217;enrareixen els \u00e0pats o les sobretaules \u2014que \u00e9s motiu d&#8217;empipament\u2014; paradoxalment, augmenta la relaci\u00f3 amb els de fora \u2014en l\u00ednia\u2014 per\u00f2 disminueix la interacci\u00f3 amb els de casa; i diversos entrevistats veuen les TIC tan negatives per a l&#8217;ambient familiar que, \u00abde vegades, si no existissin seria millor\u00bb (P16, Ana, 078).<\/li>\n<\/ol>\n<p>Vegeu l&#8217;estudi complet a:<\/p>\n<p><strong>Plaza, J.<\/strong> (2018). \u00abRiesgos percibidos por estudiantes adolescentes en el uso de las nuevas tecnolog\u00edas y c\u00f3mo reaccionan ante ellos\u00bb. <em>Bord\u00f3n<\/em> (vol. 70, n\u00fam. 2, p\u00e0g. 105-120).<\/p>\n<p>\n<\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div class=\"featured featured-grey\"><\/p>\n<p><strong>Recursos<\/strong><\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/studysites.sagepub.com\/qdas\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Qualitative Data Analysis Software Resource Centre<\/em><\/a>. Sage.<\/p>\n<p><a href=\"https:\/\/study.sagepub.com\/using-software-in-qualitative-research\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><em>Using Software in Qualitative Research<\/em>. Sage<\/a>.<\/p>\n<p>\u00abMethods of data collection in quantitative, qualitative and mixed research\u00bb. https:\/\/us.sagepub.com\/sites\/default\/files\/upm-assets\/106363_book_item_106363.pdf<\/p>\n<p>\u00abA review of software tools for quantitative data analysis\u00bb. https:\/\/www.thoughtco.com\/quantitative-analysis-software-review-3026539<\/p>\n<p>\n<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;an\u00e0lisi dels textos seleccionats \u00e9s el nucli central d&#8217;una recerca qualitativa, de manera que sol ser l&#8217;aspecte en el qual s&#8217;ha fet m\u00e9s inversi\u00f3 econ\u00f2mica i intel\u00b7lectual a l&#8217;hora de dissenyar eines inform\u00e0tiques. La taula seg\u00fcent resumeix els aspectes b\u00e0sics dels principals CAQDAS. Programa A\u00f1o Pa\u00eds Ethnograph 1984 Estats Units NVivo 1981 Austr\u00e0lia ATLAS.ti 1991 [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":[],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357"}],"collection":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=357"}],"version-history":[{"count":6,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1374,"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/357\/revisions\/1374"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/tecniques-metodes-recerca.recursos.uoc.edu\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=357"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}