2.2. El procés de recerca
Els professionals de la informació i de la comunicació poden actuar com a investigadors o com a personal de suport a la recerca (col·laborant amb altres investigadors, professors, doctorands, estudiants, etc.). Per això és important que, d’entrada, sapiguem què vol dir fer recerca. Tant si el rol professional és el de realitzar un estudi com si és el de recolzar a altres investigadors, cal que coneguem els passos que guien el procés de recerca. El procés de recerca es pot resumir en quatre passos essencials: el disseny (preparació), el treball de camp (realització), l’anàlisi (tractament) i la presentació de resultats (difusió).
Els quatre passos del procés de recerca
| 1) Disseny | Formulació del problema i preparació de les estratègies d’obtenció de respostes |
| 2) Obtenció de dades (treball de camp) | Observació i recollida d’informació |
| 3) Anàlisi | Interpretació d’allò observat i gravat |
| 4) Presentació de resultats | Difusió del coneixement obtingut |
Exemple de recerca qualitativa en l’àmbit de la documentació
Identificació de les tècniques de recerca, la tècnica emprada, el mètode i la metodologia.
N. Ferran; M. Pérez-Montoro (2009). «Gestión de la información personal en usuarios avanzados en TIC». El profesional de la información (vol. 18, núm. 4, pàg. 365-373).
Resum de l’article: es presenta un model d’anàlisi del comportament informacional global d’un col·lectiu d’individus (estudiants de la Universitat Oberta de Catalunya) que tenen una percepció positiva sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, i realitzen un ús intensiu d’aquestes tecnologies. A partir d’una aproximació qualitativa, mitjançant vint-i-quatre entrevistes i una posterior anàlisi del contingut, s’identifiquen quatre perfils diferents de gestió de la informació personal (reactiu, passiu, exhaustiu i proactiu) sobre la base de deu variables subjacents (accés, gestió i usos de la informació, competències informacionals, perfil cognitiu, actitud, percepció de les TIC, àmbit acadèmic, professional i de la vida diària) i es posen en relleu les diferències de comportament informacional segons l’àmbit en el que es troben. La identificació dels perfils és un estadi bàsic del disseny centrat en els usuaris que facilita la realització d’intervencions específiques per a cada tipus d’usuari, respectant requeriments d’eines i processos perquè puguin desenvolupar el seu comportament informacional de forma eficient i eficaç.
- Tècniques de recollida: entrevista
- Tècniques d’anàlisi: anàlisi del contingut
- Tècnica: empírica
- Mètode: combinació de qualitatiu i quantitatiu
- Metodologia: l’article presenta un model d’anàlisi del comportament informacional. És a dir, aporta una eina per poder analitzar la cerca d’informació i l’ús que les persones fan d’aquesta informació. Aquesta eina pot realitzar aportacions pràctiques a l’hora de dissenyar entorns virtuals. Però la proposta de l’article també contribueix a l’àmbit de la informació i la documentació amb una aportació teòrica que complementa el marc existent.
La recerca té com a finalitat l’obtenció de coneixement. Les definicions tradicionals del concepte destaquen el caràcter «sistemàtic» d’aquesta cerca de coneixement, ja que implica l’ús (més o menys) consensuat d’uns mètodes científics, així com el seguiment d’una planificació.
En el cas de la recerca de caràcter qualitatiu, la «sistematització» de la recerca no comporta que calgui dur-la a terme de manera lineal ni unidireccional. En aquest sentit, el procés de recerca no s’identifica tant amb una línia recta, sinó amb una espiral: quan s’investiga no s’avança cap a un punt fix, sinó que s’avança zigzaguejant (és a dir, mirant enrere per fer un pas endavant, sense quedar-nos en el punt d’inici). Això vol dir que al llarg d’una recerca farem i desfarem els passos donats tantes vegades com calgui. Per aquesta raó, hem d’estar capacitats per reflexionar durant tot el procés: malgrat el disseny inicial, fa falta que siguem capaços de renunciar a decisions preses i d’inventar-nos-en altres de noves.
El procés de cerca de coneixement no és un recorregut lineal, sinó un «anar i venir» que finalment ens porta uns passos més enllà del lloc de partida. La principal característica d’aquest procés és, doncs, la reflexivitat.
Segons Lamo de Espinosa:
«[la reflexivitat] només és un distanciament d’una persona de si mateixa, que li permet veure’s des de fora (…). Aquest “veure’s” significa que el subjecte es distancia de l’acció i l’observa com si fos una persona aliena. No veu només una parcel·la de la realitat, sinó que també es veu a si mateix veient i, per això, sap què veu i sap que veu. Això és el resultat d’una doble ruptura interna: d’una banda, de la pròpia identitat, que es trenca entre el subjecte que veu i el subjecte que sap que està veient; i, d’altra banda, entre allò que veu i allò que, d’alguna manera, espera veure».
És a dir, la tasca d’un investigador qualitatiu està constantment sotmesa a les anades i vingudes de la teoria a la pràctica, de la situació que es pretén investigar a la realitat que descriuen les dades que s’obtenen. Això implica que tant els conceptes teòrics emprats en la definició de l’objecte d’estudi com l’adequació de les eines metodològiques utilitzades es poden qüestionar i fins i tot reformular a mesura que avança la recerca.
La següent imatge ens pot ajudar a entendre millor aquesta idea. Es tracta d’una representació de la recerca com una illa. No ens trobem davant d’una illa aïllada, sinó davant d’una illa amb accessos oberts. Tanmateix, moltes vegades els itineraris interns ens poden dur a donar massa voltes a una qüestió important, a perdre’ns en la «jungla de l’anàlisi de dades» o a fer i desfer el disseny de la recerca. El títol de la imatge és el següent: «L’illa de la recerca. Una regla: no bloquegeu el camí de la recerca».