7. Recerca quantitativa en la publicitat i els social media: conceptes per tenir en compte

7.4. Variables de l'estadística descriptiva

7.4.3. Les variables qualitatives

Expressen una propietat no mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra: per exemple, el sexe, l’estat civil de les persones de l’estudi estadístic, etc.

Les variables qualitatives poden ser nominals o ordinals.

La variable qualitativa nominal

És aquella variable la propietat estudiada de la qual només es pot agrupar en categories lògicament exhaustives (que inclogui totes les unitats d’anàlisi o individus que s’investiguin, en les quals «uns altres» és bastant útil, i mútuament excloents (que no puguin estar en una altra categoria ni ser ambigües; per exemple, si preguntem per l’edat, no podem escriure dos intervals, de 15 a 20 i de 20 a25, perquè, on classificaríem la persona de vint anys?) (Igartua, 2006, pàg. 247; Berganza Conde, 2005 (1), pàg. 118).

Poden ser noms o nombres. El fet d’assignar un nombre vol dir que les categories són diferents, però no que una sigui superior a l’altra. Hi ha qui les consideren escales nominals i no variables perquè no es pot fer operacions aritmètiques amb elles: sumes, restes, multiplicacions i divisions.

És una variable qualitativa en què no hi ha un ordre intrínsec: per exemple, sexe de les persones de l’estudi estadístic.

Amb aquest tipus de variables només podem construir la seva taula de freqüències, moda i gràfic de rectangles o de sectors. És molt feixuc obtenir aquests resultats   a mà, per la qual cosa se sol fer ús d’algun programari estadístic, com per exemple l’SPSS, el PSPP (versió gratuïta de l’SPSS), Excel, etc.

La seqüència de menús de l’SPSS és:

Analitzar → Estadístics descriptius → Freqüències… → Variables: ___________;
Mostrar taules de freqüències; Estadístics → Tendència central: moda; gràfics → Barres o circulars.

La variable qualitativa ordinal

S’anomena també «gairebé quantitativa». Es poden ordenar de major a menor. Per exemple, si estudiem l’opinió sobre un tema, les respostes es poden ordenar amb una escala de Likert de la manera següent:

  1. Molt d’acord             3. Poc d’acord
  2. Bastant d’acord        4. Gens d’acord

O si demanem «qualifiqui el nivell d’interacció a la xarxa social Twitter»:

  1. Molt bo                     3. Regular                 5. Molt dolent
  2. Bo                              4. Dolent

És una variable qualitativa en què hi ha un ordre intrínsec: per exemple, els llocs jeràrquics d’una empresa.

Podem mostrar-ne la taula de freqüències. Dels estadístics són moda, mediana, màxim, mínim i quantils, i els gràfics són els mateixos que en el cas anterior.

La seqüència de menús de l’SPSS és:

Analitzar → Estadístics descriptius → Freqüències… → Variables: ________; mostrar taules de freqüències; estadístics → Valors percentils: quartils; dispersió: mínim, màxim, rang; tendència central: mediana, moda; gràfics → Barres o circulars.

  • Les escales

En aquest punt prendrem la classificació de les escales de Berganza i Conde (2005 (1), pàg. 118 i seg.). Les escales mesuren principalment actituds, opinions, preferències, intencions i avaluacions. Aquesta classificació és útil especialment en l’estudi de mercats i en l’anàlisi de mitjans. Les escales més utilitzades són:

– Detallades: el subjecte ha de triar entre una sèrie de nivells sobre una categoria. Un exemple és: «Valori de 0 a 10 segons que estigui d’acord o en desacord, on 0 és desacord i 10 acord màxim, l’afirmació següent: “La publicitat és un àmbit en el qual la persuasió és necessària”».

– Jerarquitzades: s’ordenen d’acord amb les preferències del subjecte. Un exemple és: «Ordeni de més a menys utilitzades les xarxes socials Twitter, Facebook, TikTok, Instagram».

– Jerarquitzades per parells: s’ofereixen dos objectes i es demana que s’ordenin segons les preferències del subjecte. Un exemple és: «En el cas de les xarxes socials següents assenyali quina prefereix en primer lloc, quina en segon lloc i així successivament».

– De suma constant: se sol·licita repartir una quantitat (generalment 100) entre les diferents categories, segons les seves preferències. Un exemple és: «Si hagués de gastar 100 euros per pagar plataformes audiovisuals per internet, quant dedicaria a cadascuna de les que s’anomenen aquí?».

– De Likert: generalitza les de categories detallades i es valoren segons l’acord o desacord, com en l’exemple següent.

«Els anuncis de neteja de la llar tenen un biaix de gènere que no afavoreix la dona.»

  1. Molt d’acord.
  2. D’acord.
  3. De vegades sí, de vegades no.
  4. En desacord.
  5. Molt en desacord.

A cada resposta s’assigna un valor numèric i totes les respostes de l’entrevistat se sumen per donar lloc a una puntuació final de cada individu.

– Diferencials semàntiques (o de classificació bipolar): se serveixen d’adjectius oposats per expressar les qualitats d’un objecte i situar-lo en algun dels trams que es presenten, com en l’exemple següent.

Netflix

Avorrit                /1/2/3/4/5/6/7/          Divertit

Assequible        /1/2/3/4/5/6/7/           Car

Beneficiós        /1/2/3/4/5/6/7/           Perjudicial

– D’associació: s’associen característiques a objectes per verificar si el subjecte entrevistat creu que l’objecte té aquestes qualitats, com en l’exemple següent.

«Assenyali les característiques de la informació que donen els influenciadors a YouTube.»

  • Neutralitat
  • Profunditat en el tractament dels temes
  • Coneixement del producte
  • Veracitat de les informacions