7.4. Variables de l'estadística descriptiva
7.4.3. Les variables qualitatives
Expressen una propietat no mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra: per exemple, el sexe, l’estat civil de les persones de l’estudi estadístic, etc.
Les variables qualitatives poden ser nominals o ordinals.
La variable qualitativa nominal
És aquella variable la propietat estudiada de la qual només es pot agrupar en categories lògicament exhaustives (que inclogui totes les unitats d’anàlisi o individus que s’investiguin, en les quals «uns altres» és bastant útil, i mútuament excloents (que no puguin estar en una altra categoria ni ser ambigües; per exemple, si preguntem per l’edat, no podem escriure dos intervals, de 15 a 20 i de 20 a25, perquè, on classificaríem la persona de vint anys?) (Igartua, 2006, pàg. 247; Berganza Conde, 2005 (1), pàg. 118).
Poden ser noms o nombres. El fet d’assignar un nombre vol dir que les categories són diferents, però no que una sigui superior a l’altra. Hi ha qui les consideren escales nominals i no variables perquè no es pot fer operacions aritmètiques amb elles: sumes, restes, multiplicacions i divisions.
És una variable qualitativa en què no hi ha un ordre intrínsec: per exemple, sexe de les persones de l’estudi estadístic.
Amb aquest tipus de variables només podem construir la seva taula de freqüències, moda i gràfic de rectangles o de sectors. És molt feixuc obtenir aquests resultats a mà, per la qual cosa se sol fer ús d’algun programari estadístic, com per exemple l’SPSS, el PSPP (versió gratuïta de l’SPSS), Excel, etc.
La seqüència de menús de l’SPSS és:
Analitzar → Estadístics descriptius → Freqüències… → Variables: ___________;
Mostrar taules de freqüències; Estadístics → Tendència central: moda; gràfics → Barres o circulars.
La variable qualitativa ordinal
S’anomena també «gairebé quantitativa». Es poden ordenar de major a menor. Per exemple, si estudiem l’opinió sobre un tema, les respostes es poden ordenar amb una escala de Likert de la manera següent:
- Molt d’acord 3. Poc d’acord
- Bastant d’acord 4. Gens d’acord
O si demanem «qualifiqui el nivell d’interacció a la xarxa social Twitter»:
- Molt bo 3. Regular 5. Molt dolent
- Bo 4. Dolent
És una variable qualitativa en què hi ha un ordre intrínsec: per exemple, els llocs jeràrquics d’una empresa.
Podem mostrar-ne la taula de freqüències. Dels estadístics són moda, mediana, màxim, mínim i quantils, i els gràfics són els mateixos que en el cas anterior.
La seqüència de menús de l’SPSS és:
Analitzar → Estadístics descriptius → Freqüències… → Variables: ________; mostrar taules de freqüències; estadístics → Valors percentils: quartils; dispersió: mínim, màxim, rang; tendència central: mediana, moda; gràfics → Barres o circulars.
- Les escales
En aquest punt prendrem la classificació de les escales de Berganza i Conde (2005 (1), pàg. 118 i seg.). Les escales mesuren principalment actituds, opinions, preferències, intencions i avaluacions. Aquesta classificació és útil especialment en l’estudi de mercats i en l’anàlisi de mitjans. Les escales més utilitzades són:
– Detallades: el subjecte ha de triar entre una sèrie de nivells sobre una categoria. Un exemple és: «Valori de 0 a 10 segons que estigui d’acord o en desacord, on 0 és desacord i 10 acord màxim, l’afirmació següent: “La publicitat és un àmbit en el qual la persuasió és necessària”».
– Jerarquitzades: s’ordenen d’acord amb les preferències del subjecte. Un exemple és: «Ordeni de més a menys utilitzades les xarxes socials Twitter, Facebook, TikTok, Instagram».
– Jerarquitzades per parells: s’ofereixen dos objectes i es demana que s’ordenin segons les preferències del subjecte. Un exemple és: «En el cas de les xarxes socials següents assenyali quina prefereix en primer lloc, quina en segon lloc i així successivament».
– De suma constant: se sol·licita repartir una quantitat (generalment 100) entre les diferents categories, segons les seves preferències. Un exemple és: «Si hagués de gastar 100 euros per pagar plataformes audiovisuals per internet, quant dedicaria a cadascuna de les que s’anomenen aquí?».
– De Likert: generalitza les de categories detallades i es valoren segons l’acord o desacord, com en l’exemple següent.
«Els anuncis de neteja de la llar tenen un biaix de gènere que no afavoreix la dona.»
- Molt d’acord.
- D’acord.
- De vegades sí, de vegades no.
- En desacord.
- Molt en desacord.
A cada resposta s’assigna un valor numèric i totes les respostes de l’entrevistat se sumen per donar lloc a una puntuació final de cada individu.
– Diferencials semàntiques (o de classificació bipolar): se serveixen d’adjectius oposats per expressar les qualitats d’un objecte i situar-lo en algun dels trams que es presenten, com en l’exemple següent.
Netflix
Avorrit /1/2/3/4/5/6/7/ Divertit
Assequible /1/2/3/4/5/6/7/ Car
Beneficiós /1/2/3/4/5/6/7/ Perjudicial
– D’associació: s’associen característiques a objectes per verificar si el subjecte entrevistat creu que l’objecte té aquestes qualitats, com en l’exemple següent.
«Assenyali les característiques de la informació que donen els influenciadors a YouTube.»
- Neutralitat
- Profunditat en el tractament dels temes
- Coneixement del producte
- Veracitat de les informacions