8.2. Tècniques per recopilar dades
8.2.2. El qüestionari
És el document en què incloem les preguntes de la recerca, sia per a una enquesta o per a una entrevista. En tant que sigui possible, s’ha de fer una prova pilot per garantir el funcionament de les preguntes. Això vol dir passar el qüestionari a diverses persones a l’atzar per veure si comprenen les preguntes.
En el disseny del qüestionari són importants els aspectes següents:
- Establir una introducció curta en què s’explica la recerca, l’objecte de la recerca i les institucions participants. Aquest punt és molt important quan l’enquesta és autogestionada, perquè no hi ha la possibilitat que el subjecte solucioni els seus dubtes. Si es fa mitjançant un entrevistador, aquest ha d’estar ben informat per contestar a les preguntes de la persona.
- Redactar preguntes curtes, clares, en llenguatge senzill.
- Les preguntes tancades (de selecció múltiple) són més senzilles de codificar i analitzar.
- Dividir el qüestionari en apartats segons el tipus d’informació.
- L’investigador ha de ser creatiu per trobar la manera que el qüestionari sigui suficientment curt, perquè l’entrevistat no es cansi i el deixi a mig contestar, encara que ha d’incloure totes les preguntes necessàries.
Això implica un exercici de reflexió sobre la importància de cadascuna de les preguntes.
Els qüestionaris poden ser autoadministrats (quan els emplena l’enquestat), telefònics, semiautoadministrats (amb l’ajuda d’un enquestador), per correu electrònic, o amb formularis en línia.
Igartua (2006, pàg. 236 i seg.) planteja els objectius dels qüestionaris de tres formes que s’expliquen a continuació. Això no vol dir que hi hagi preguntes especials per a cada qüestionari, sinó que l’orientació de cadascun se circumscriu a un camp determinat.
El qüestionari experimental
És un qüestionari, conegut també com a split ballot, que té diferents versions en les quals un mateix element es presenta de manera diferent: una pregunta en un lloc diferent, una manera de preguntar diferent, etc. Això es fa per veure si la manipulació d’aquest element influeix d’alguna manera en les respostes. És usual quan es pregunta l’opinió sobre un determinat tema. El subjecte entrevistat no sap que hi ha altres versions del qüestionari, perquè és una informació que no té rellevància per a ell.
El qüestionari d’avaluació de programes i intervencions mediàtiques
D’acord amb Igartua (op. cit.), aquest tipus de qüestionaris és útil quan s’analitza, per exemple, l’impacte de les campanyes de salut. Si s’estudien els efectes de les campanyes publicitàries contra el tabaquisme, s’analitza l’exposició del subjecte a un determinat nombre d’anuncis, el coneixement de les conseqüències de fumar, etc. És una classe de qüestionari que s’usa molt en la comunicació per a la salut.
El qüestionari com a instrument d’avaluació de processos i efectes de recepció mediàtica
És un qüestionari que s’usa per estudiar els efectes del consum, l’ús i els efectes mediàtics (incloses les xarxes socials). En psicologia de la comunicació i la publicitat s’utilitza aquest tipus de qüestionaris per conèixer, per exemple, l’impacte i l’opinió dels usuaris, el consum de productes culturals després d’una determinada campanya publicitària, l’opinió sobre una pel·lícula, etc.
El biaix
En cas que la mostra sigui poc representativa de la població global, direm que la mostra és esbiaixada (o que té biaix). Aquest biaix se sol donar quan alguns sectors de la població estan més representats en la mostra que uns altres (Gil, s. d., pàg. 6 i seg.).
El biaix es pot originar, per exemple, perquè s’intenta preveure les respostes dels enquestats i l’investigador ja té una presumpció dels resultats que cal obtenir. També pot ser una falta de claredat en la definició de l’objecte d’estudi.