3.2. Maxwell i el seu model interactiu
L’any 1996, Joseph Alex Maxwell va plantejar el seu model interactiu, que ha anat revisant i variant amb el pas del temps. Es tracta d’un model obert, flexible i interconnectat que té cinc components principals:
- Propòsits o objectius. Ajuden a concretar allò que volem fer: per què i per a què es realitza l’estudi? Què fa que valgui la pena realitzar-lo? Cap a on es vol orientar la recerca? Quines teories ens guien? Maxwell descriu la importància de tenir clars cinc objectius, que denomina intel·lectuals, i uns altres tres objectius que denomina pràctics. Els intel·lectuals són: comprendre al participant de l’estudi, comprendre el context, identificar quins fenòmens o quines situacions inesperades poden ocórrer en el desenvolupament de la recerca, comprendre el procés que segueix la recerca i desenvolupar una explicació causal de la recerca. Els tres objectius intel·lectuals són: generar resultats prou sustentats, intentar realitzar una avaluació formativa i establir acords de col·laboració amb els investigadors participants per a futurs estudis.
- Marc conceptual. En el marc conceptual explicitem les definicions que guiaran la nostra recerca. Per a alguns autors, forma part del marc teòric. Maxwell recomana no només tenir en compte la teoria, sinó també la pròpia experiència, per la qual cosa considera incloure la subjectivitat.
- Preguntes de recerca. Després d’elaborar un cos teòric ja podem adonar-nos que han sorgit noves incògnites i que és necessari saber plantejar-les. Hem d’intentar no plantejar massa preguntes. En una recerca curta, com ara la d’un treball acadèmic de final de màster, n’hi haurà prou de plantejar una única pregunta. És necessari tenir en compte el temps que tenim per respondre-la.
- Mètodes (tècniques). En aquesta fase, l’investigador ha de triar les tècniques de recol·lecció d’informació que utilitzarà per resoldre les preguntes que ha formulat, és a dir, per desenvolupar la recerca. En aquesta decisió, hem de tenir en compte les tècniques útils per respondre la pregunta de recerca. Hem de ser conscients de la infraestructura necessària, l’equip que ha de participar en la seva aplicació, el cost, etc., així com del procés d’anàlisi que requereix cada pregunta.
- Validesa. Maxwell aconsella tenir en compte les amenaces que poden afectar la recerca (de temps, econòmiques i de personal, però també conceptuals, de falles en el disseny, etc.) i com solucionar-les.
L’any 2003, Maxwell i Loomis van publicar un article en el que van revisar el model i van agregar els factors de context que poden influir en el disseny de la recerca.
En el model interactiu, es defensa el fet que els cinc components principals són els que ja hem esmentat: objectius (propòsits), preguntes de recerca, marc conceptual, mètode i validesa; i els altres elements es mouen al seu al voltant.