1.2. Els orígens de la recerca en comunicació
1.2.2. Els inicis
La maduresa de qualsevol àrea de coneixement es mesura per l’activitat de recerca que genera. La quantitat d’estudis que es duen a terme no és la única cosa important; també cal tenir en compte la diversitat de temes de recerca que s’obren i que es consoliden com a línies a seguir.
D’aquesta manera, l’abast científic d’un estudi no només es mesura pel nombre de treballs que ha generat, sinó també per la fortalesa dels equips investigadors que s’han dedicat a això, així com per la rellevància social dels temes tractats.
A Catalunya, la recerca generada entorn dels mitjans de comunicació és relativament recent. La recerca en aquest àmbit comença a guanyar solidesa cap als anys vuitanta, quan es consolida definitivament la institucionalització de les ciències de la informació a les facultats universitàries, a més dels centres públics i privats de recerca. Per a Jordi Berrio (1998), l’eclosió de la recerca en comunicació es va originar en «un ambient intel·lectual» que recollia les següents condicions:
- L’existència d’una massa crítica d’especialistes.
- L’existència d’unes condicions de treball que facin que dedicar-se a la recerca sigui plausible.
- L’existència de comunicació entre els especialistes i els seus col·legues estrangers (intercanvis, coautoria, estades de recerca, congressos, etc.).
- L’existència de revistes especialitzades, col·leccions de llibres i bones biblioteques que contenien tota la producció nacional i internacional.
- L’existència de bases de dades i de documentació.
- L’existència de fonts de finançament.
Miquel de Moragas (2011) situa aquest moment en el context històric de la fi de l’autarquia acadèmica viscuda durant la dictadura de Franco. La reconstitució del camp de la comunicació entorn de les facultats creades a mitjan anys setanta suposa, doncs, la ruptura amb els plantejaments autoritaris que havien guiat els estudis duts a terme a les escoles de periodisme durant el franquisme. El procés de democratització de la societat es va reflectir, d’aquesta manera, en la instauració de la llibertat de càtedra dins de les institucions acadèmiques i en l’obertura cap als models teòrics de la comunicació desenvolupats en altres països amb democràcies llargament instaurades.
El treball d’explicar el fenomen de la comunicació a Catalunya en aquest «ambient intel·lectual» va comportar, d’una banda, el replantejament del perquè i del per a què de la recerca i, d’altra banda, l’adequació dels estudis a les demandes d’una realitat nova quant al paisatge comunicatiu català (l’aparició dels nous espais de comunicació locals i autonòmics, la transformació tecnològica, la redefinició de la indústria mediàtica, l’ampliació del mercat comunicatiu, etc.).