2. Conceptes bàsics

2.3 Diferències entre recerca quantitativa i recerca qualitativa

La distinció entre recerca qualitativa i quantitativa és antiga en el camp de les ciències socials. De fet, aquesta diferenciació ens remet als orígens de la sociologia contemporània i al debat obert entre Durkheim i Weber sobre l’aproximació metodològica als fenòmens socials.

Émile Durkheim (1858-1917) va utilitzar el concepte de fet social per descriure les formes amb les que els éssers humans actuem, pensem i sentim; amb la peculiaritat que existeixen i, per tant, poden ser observades fora de la consciència de cada individu (exterioritat). A més, aquestes formes acaben obligant i condicionant els comportaments individuals (coerció), fins al punt de ser compartides per gran part d’una població (generalitat).

La sociologia de Durkheim parteix del següent principi: estudiar els fets com si fossin coses. De fet, aquest plantejament (hereu del positivisme de Comte) s’ha convertit en hegemònic en el desenvolupament posterior de les ciències socials. No obstant això, Durkheim reconeixia que els fets socials eren fruit d’un context històric i cultural determinat. L’autor es va interessar particularment per la significació sociomoral del fet social. Així, Durkheim defensava que, metodològicament, els fets poden ser estudiats amb el mateix rigor que els objectes o els fenòmens de la naturalesa, però això no vol dir que aquests fets no tinguin una forta càrrega de subjectivitat. El relativisme moral que caracteritza l’obra de Durkheim vol dir precisament això: el fet social és relatiu a la societat que el genera i el reprodueix, i no pot ser entès independentment d’aquesta societat.

«Quan duc a terme la meva tasca de germà, d’espòs o de ciutadà, o quan responc als compromisos que he contret, compleixo amb deures que estan definits, fora de mi i dels meus actes, en el dret i en els costums. Fins i tot en els casos en què els meus deures estan d’acord amb els meus propis sentiments, en realitat aquests no deixen de ser objectius; ja que no sóc jo qui els ha fet, sinó que els he rebut per mitjà de l’educació (…). De la mateixa manera, el fidel s’ha trobat en néixer les creences i les pràctiques de la seva vida religiosa; si aquestes existien abans d’ell, és que existeixen fora d’ell.»

Durkheim entenia que els fets socials poden ser observats al marge dels pensaments individuals. Per tant, creia que era possible dur a terme mesuraments per conèixer millor el teixit social i establir relacions causals entre fenòmens socials. Així, el sociòleg francès apostava per la possibilitat que la sociologia es convertís en una ciència objectiva, a imatge de les ciències pures (física, química, biologia, etc.), capaç de complir amb criteris de rigor i de sistematització similars. En aquest sentit, els processaments estadístics serien una eina bàsica que fixa com a fita l’obtenció d’un mesurament exacte i fiable de la realitat social.

D’aquesta manera, la prioritat per als enfocaments qualitatius s’orientarà cap a un millor coneixement de les vivències subjectives de les persones que són objecte d’estudi. Per tant, es posarà especial èmfasi en el relat profund sobre el significat que aquestes persones atribueixen als seus comportaments en societat. En aquest sentit, la prioritat no és l’anàlisi de fets externs a l’individu, sinó que el nucli de la recerca remet a l’experiència del subjecte investigat.

La distància que separava a aquests dos pares de la sociologia a principis del segle XX s’ha ampliat amb el pas dels anys, fins arribar, de vegades, molt més allà de les posicions formulades pels propis investigadors. Així, la distinció entre la recerca quantitativa i la qualitativa es va ser estenent en la pràctica investigadora.

En la seva anàlisi sobre els mètodes de recerca en comunicació, Humanes i Igartua (2004) estableixen quatre grans aspectes en els que es poden contraposar l’enfocament qualitatiu i el quantitatiu:

1. Els objectius de la recerca quantitativa són el mesurament objectiu de la realitat, la demostració de la relació de causalitat entre dues variables i, en última instància, la generalització dels resultats a una població de grans dimensions. Per la seva banda, la recerca qualitativa persegueix la descripció de l’acció humana per aconseguir, posteriorment, la seva comprensió i interpretació profunda per part dels individus.
2. La recollida de la informació mitjançant tècniques quantitatives obeeix a un procés sistemàtic i estructurat en el qual no es poden introduir modificacions després que l’aplicació de l’instrument d’anàlisi (qüestionari, protocol d’anàlisi…) hagi començat. Per contra, les tècniques qualitatives operen amb patrons molt més flexibles, degut en part a la necessària interacció de l’investigador amb l’investigat.
3. L’anàlisi de la informació obtinguda en l’enfocament quantitatiu és de tipus estadístic, mentre que la perspectiva qualitativa condueix cap a una anàlisi interpretativa.
4. Els estudis quantitatius tenen com a horitzó la formulació de lleis generals sobre el comportament dels éssers humans, mentre que les recerques qualitatives produeixen coneixement sobre els significats de l’acció humana. L’objectiu dels estudis qualitatius és conèixer l’objecte d’estudi en profunditat, més que no pas produir generalitzacions sobre aquest tema.

	Estudis quantitatius	Estudis qualitatius
Objectius	Mesurament objectiu de la realitat Demostració de la relació causal entre variables Generalització dels resultats	Descripció de l’acció humana per aconseguir, posteriorment, la seva comprensió i interpretació profunda per part dels individus
Tècniques aplicades per a la recollida de dades	Tècniques emprades que segueixen un procés sistemàtic i estructurat, sense modificacions al llarg de la recollida	Tècniques que segueixen patrons molt més flexibles degut, en part, a la interacció necessària de la persona que investiga amb el subjecte investigat
Anàlisi de les dades	Estadística	Interpretació
Finalitat	Formulació de lleis generals sobre el comportament dels éssers humans	Conèixer l’objecte d’estudi en profunditat

Flick (2002) recull i amplia les propostes de Silverman, Marshall i Rossman per classificar les perspectives teòriques de la recerca qualitativa segons tres elements: aproximació a punts de vista subjectius, descripció de les situacions socials i anàlisi hermenèutica de les estructures.

	Aproximació a punts de vista subjectius	Descripció de la manera de construir les relacions socials	Anàlisi hermenèutica de les estructures subjacents
Posició teòrica	Interaccionisme simbòlic Fenomenologia	Etnometodologia Constructivisme	Psicoanàlisi Estructuralisme
Mètode de recollida de dades	Entrevistes semiestructurades Entrevistes narratives	Grups focals Etnografia Observació del participant Enregistrament d’interaccions Recollida de documents	Enregistrament d’interaccions Fotografia Cinema
Mètode  d’interpretació	Codis teòrics Anàlisi de contingut Anàlisi narrativa Mètodes hermenèutics	Anàlisi de converses Anàlisi del discurs Anàlisi de gènere Anàlisi documental	Hermenèutica objectiva Hermenèutica profunda Sociologia del coneixement
Camps d’aplicació	Investigació biogràfica Anàlisi del coneixement quotidià	Anàlisi del món de la vida i de les organitzacions Avaluació Estudis culturals	Investigació familiar Investigació biogràfica Investigació generacional