2.4. La recerca com a bricolatge
Aquesta assignatura fa una aposta clara per la definició de l’activitat investigadora dins del marc de la recerca qualitativa. Per entendre què és la recerca qualitativa (més enllà de l’ús d’un cert tipus de tècniques de recerca) resulta útil pensar en el concepte de bricolatge.
És important destacar que el bricolatge no només és les múltiples eines que fem servir per construir alguna cosa. En la nostra definició també hem d’incloure els materials que emprem, l’ordre en què fem encaixar les peces, així com la consciència de les nostres habilitats i limitacions com a llauners/paletes/fusters/creatius «tot en un».
Així, per exemple, un estudi que dediqui el treball de camp al desenvolupament d’entrevistes en profunditat no té per què ser qualitatiu només pel fet d’utilitzar una tècnica considerada qualitativa. Investigar qualitativament significa molt més que això. Tal com indiquen Denzin i Lincoln:
«[l’investigador qualitatiu ha de ser capaç de dur a terme] un gran nombre de tasques, des de fer entrevistes fins a desenvolupar intensivament l’autoreflexió i la introspecció».
«If the only tool you have is a hammer, you tend to see every problem as a nail.»
De fet, allò que diferencia la recerca qualitativa de la quantitativa no és tant una qüestió d’ús d’unes determinades tècniques, sinó més aviat una posició epistemològica, és a dir, un plantejament de la relació entre la teoria i la pràctica.
L’investigador qualitatiu parteix del convenciment que la realitat social és una construcció a la qual la cultura i l’acció de les persones donen diferents significats. Des d’aquesta posició es plantegen preguntes com les següents:
- Quina és la relació entre el subjecte que duu a terme la recerca i l’objecte estudiat?
- Quins factors contextuals intervenen en el procés de recerca?
- Com contribueix la recerca a construir la realitat que s’estudia?
La recerca quantitativa, en canvi, es caracteritza per la defensa d’una ciència on els sistemes de valors de l’investigador no interfereixen en la seva tasca. Seguint aquesta idea, les tècniques de recerca es centren en la tasca de mesurar la realitat a partir de l’enumeració i l’anàlisi d’una sèrie de variables observables.
Arribats a aquest punt, ens podem preguntar si una recerca qualitativa deixa de ser-ho pel sol fet d’incorporar un sondeig o una enquesta a la seva metodologia. La resposta és no. Per contra, podem dubtar que aquesta mateixa recerca sigui qualitativa quan, d’entrada, no es plantegi la realitat estudiada com un procés de significació en el qual té lloc la pròpia activitat de l’investigador.
«La recerca qualitativa és una activitat situada que localitza l’observador al món. Consisteix en una sèrie de pràctiques interpretatives i materials que fan visible el món i el poden transformar.»
Com ja s’ha esmentat, l’investigador qualitatiu no estudia els fenòmens en si mateixos, sinó els significats que la gent atorga a aquests fenòmens. El mateix treball d’observar i analitzar la realitat es basa en una compilació de material simbòlic que inclou notes de camp, entrevistes, converses, fotografies, enregistraments de vídeo, etc.
Si tornem al símil del bricolatge, l’investigador que treballa qualitativament es caracteritza per saber emprar diverses eines i combinar diferents tasques. Pot fer entrevistes amb o sense gravadora, o a través d’internet. També pot dibuixar, fotografiar o enregistrar, prendre notes sobre la marxa o abocar les sensacions obtingudes en una sessió de camp després que la sessió hagi finalitzat. També pot analitzar les dades obtingudes mitjançant una codificació manual o digital. Sap que la qualitat d’allò que ha obtingut és més important que el nombre de persones que pugui entrevistar, enquestar o observar.
Sense limitar-se a veure, l’investigador es nodreix de formes de mirar i d’explicar allò que ha vist o allò que els altres volen explicar. De tot això en pot sorgir un llibre, una pel·lícula, un informe acadèmic o un plec de recomanacions per a l’administració. L’investigador que fa recerca qualitativa no es limita a observar, recollir i analitzar els fenòmens que estudia, sinó que pretén provocar una acció que d’alguna manera transformi la realitat estudiada. Aquesta transformació pot venir tant de la pròpia intervenció en el treball de camp com de les accions recomanades als organismes que han encarregat l’estudi o en formen part.