3. Recerca qualitativa en la publicitat i els social media: el disseny de la recerca qualitativa

3.1. Introducció

3.1.2. Gèneres majors

Aquí s’agrupen les aproximacions etnogràfiques que s’encarreguen d’estudiar les comunitats, els grups, les organitzacions, etc., i que utilitzen especialment els antropòlegs i sociòlegs. Quan es tracta d’analitzar l’experiència individual, parlem d’aproximacions fenomenològiques. Entre els gèneres majors també hi ha l’aproximació sociolingüística, l’hermenèutica i la teoria fonamentada. Ens detindrem breument en aquesta última, atès que és una de les més utilitzades pels sociòlegs.

La teoria fonamentada

La teoria fonamentada (Grounded Theory) és una aproximació desenvolupada per Barney Glasser i Anselm Strauss des de finals dels anys seixanta del segle XX. Els autors es van basar, entre d’altres, en les teories de Blumer i en l’interaccionisme simbòlic. Aquesta teoria pretén construir la teoria a partir de les dades qualitatives.

«[La teoria fonamentada es refereix a] una teoria derivada de dades recopilades de manera sistemàtica i analitzades per mitjà d’un procés de recerca (…). La recol·lecció de dades, l’anàlisi i la teoria que sorgirà d’aquestes dades estan estretament relacionades entre si.»

Algunes de les característiques de la teoria fonamentada són, entre d’ altres:

• Prioritzar el treball de camp com a part ineludible del coneixement de l’objecte d’estudi.
• Fonamentar la teoria en dades.
• Admetre que les persones que s’estudien en una situació determinada són actors que assumeixen un rol.

Per a Flick (2007), el model de la teoria fonamentada promou l’ús simultani dels seus components. Per aquesta raó, la circularitat que això comporta és un dels seus punts forts, atès que promou la reflexió constant de l’investigador sobre els processos de la recerca.

La teoria fonamentada ha estat especialment utilitzada en infermeria i en estudis socials. Per a molts investigadors, també pot usar-se com a tècnica d’anàlisi.