4. Recerca qualitativa en la publicitat i els social media: tècniques de recerca

4.2. Tècniques per recollir dades

4.2.6. Recollida de dades documentals

A l’hora de començar la cerca bibliogràfica que ens permetrà fonamentar la nostra recerca, hem de distingir entre dos tipus d’informació:

  • Font primària: és la que representa el nostre objecte d’estudi. Per exemple, si fem un estudi sobre el concepte de llibertat en l’obra de García Márquez, la font primària són els seus llibres.
  • Font secundària: és la que ens apropa al nostre objecte d’estudi i ens ajuda a estudiar-lo. En l’exemple anterior sobre García Márquez, les fonts secundàries són tots aquells textos que ajuden a comprendre el concepte de llibertat i l’obra de García Márquez.

Les fonts també poden classificar-se segons la seva procedència (si són institucionals, privades, individuals, etc.) i segons la manera en què hi accedim (si són de transmissió oral o són documents).

Quan utilitzem aquest tipus de fonts cal que diferenciem l’ús que hem de fer-ne. És a dir, si seguim amb l’exemple de García Márquez, si utilitzo l’anàlisi de contingut per arribar a conèixer el concepte de llibertat en la seva obra, no n’analitzaré les fonts secundàries, sinó els llibres; les fonts primàries.

Les fonts documentals que provenen del món acadèmic o tècnic i que no estan en el circuit comercial es coneixen com a literatura grisa. És el cas, per exemple, de les actes de congressos o les tesis doctorals.

 Exemple de recollida de dades documentals

Vegem un exemple de recollida de dades documentals. L’estudi en qüestió s’endinsa en l’aparició d’una nova figura de narrador en l’entorn digital: el consumidor proactiu (prosumer) mediàtic (prosumer: acrònim format a partir dels termes proactive i consumer). En paraules de l’investigador, el propòsit del treball és «plantejar una nova línia de recerca quant a les narratives de mitjans socials entenent-les com una dinàmica comunicacional en què es creen discursos per als mitjans socials, especialment de les xarxes socials». Què són les narratives de mitjans socials? Quina importància té el consumidor proactiu mediàtic en aquest context discursiu? Quines dinàmiques comunicacionals convergeixen en les xarxes socials i permeten que tant usuaris com mitjans massius generin relats que es creen d’acord amb les possibilitats discursives que cada xarxa ofereix? Quina és la progressió dels relats d’acord amb les seves intencions i amb l’evolució de les tecnologies que els han fet possible?

Per respondre a aquestes preguntes, es consulta bibliografia referida a eixos temàtics com narrativa, narrativa transmèdia, xarxes socials, mitjans massius i convergència digital.

Narrativa

  • Fernández, C. i Galguera, L. (2009). Teorías de la comunicación. Ciutat de Mèxic: McGraw-Hill.
  • Fisher, W. (1987). Human communications as narrations: toward a philosophy of reason, value and action. Colúmbia: University of South Carolina Press.
  • Karbaum, G. (2017). La narración y los relatos, las historias como partes constitutivas de la humanidad. Accessible a http://repositorio.ucal.edu.pe/bitstream/handle/ ucal/205/Arti%CC%81culo%20Karbaum.pdf?sequence=4&isAllowed=y.
  • Rodríguez, M. (1989). Manual de creatividad: los procesos psíquicos y el desarrollo. Ciutat de Mèxic: Trillas.
  • TEDx Talks

Xarxes socials

  • Querol, R. de (9 de gener de 2016). «Zygmunt Bauman: las redes sociales son una trampa». El País. Accessible a https://elpais.com/cultura/2015/12/30/ babelia/1451504427_675885.html.
  • Qualman, E. (2015). Socialnomics. Ciutat de Mèxic: Grupo Editorial Patria.
  • Sanjurjo, B. (2015). «Periodismo y redes sociales». A: B. Andueza (ed.). Periodismo digital y televisivo (pàg. 47-64). Madrid: Dykinson.

Mitjans massius

  • Gutiérrez, B. (2006). Teoría de la narración audiovisual. Madrid: Ediciones Cátedra.
  • Gutiérrez, M. (2003). Géneros informativos en televisión. Lima: Universidad de Lima.
  • Karbaum, G. (2016). «Campaña “Atletas Olímpicos del Perú”. Narrativa audiovisual en la publicidad social». Correspondencias & Análisis (vol. 6, pàg. 101-120). Accesible a http://www.correspondenciasyanalisis.com/es/pdf/v6/pub/campana-atletas-olimpicos-del-peru.pdf.
  • McLuhan, M. (2009). Comprender los medios de comunicación, las extensiones del ser humano. Barcelona: Paidós.
  • Rincón, O. (2006). Narrativas mediáticas, o cómo se cuenta la sociedad del entretenimiento. Barcelona: Gedisa.

Convergència digital

Consumidor proactiu mediàtic

  • Islas, O. (2018). «La sociedad de la ubicuidad, los prosumidores y un modelo de comunicación para comprender la complejidad de las comunicaciones digitales». Razón y Palabra (vol. 65, pàg. 68-77). Accessible a http://www.razonypalabra.org.mx/N/n65/varia/oislas.html.
  • Marín, A. (2015). La audiencia en los nuevos escenarios comunicativos: el prosumidor mediático en el centro. Accessible a https://idus.us.es/xmlui/bitstream/.
  • Marketing Mobile (2018). Características del prosumidor en la era de la publicidad digital. Accessible a http://marketingmobileperu.com/preguntas-frecuentes/ caracteristicas-del-prosumidor-en-la-era-publicidad-digital/.

Vegeu l’article complet a:

Karbaum, G. (2018). «Narrativas social media y el prosumidor mediático». Correspondencias & Análisis (vol. 8, gener-desembre, pàg. 219-238).

Recursos

Rose, G. (2016). Visual Methodologies. An Introduction to Researching with Visual Materials (4.ª ed.). Los Angeles: Sage.

Blanco, M. (2011). «Investigación narrativa: una forma de generación de conocimientos». Argumentos (núm. 24 (67), pàg. 135-156). Ciutat de Mèxic: Universidad Autónoma Metropolitana Unidad Xochimilco. Accesible a: http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=59521370007.

Guallar, J. (2003). «Mètodes i tècniques de recerca en els articles de documentació periodística a Espanya (1997-2002) / Methods and techniques of research articles journalistic information science in Spain (1997-2002)». Accesible a: http://eprints.rclis.org/8581/.

La investigación en redes sociales. El enfoque cualitativo. [enregistrament de vídeo sobre l’experiment «Desconectados», en el que dues persones estan desconnectades de les xarxes socials durant dues setmanes]. Medialab-Prado. Accesible a: http://medialab-prado.es/article/lainvestigacionenredessociales.