4. Recerca qualitativa en la publicitat i els social media: tècniques de recerca

4.5. Recursos informàtics per a la recerca

4.5.4. Eines per a l’anàlisi

L’anàlisi dels textos seleccionats és el nucli central d’una recerca qualitativa, de manera que sol ser l’aspecte en el qual s’ha fet més inversió econòmica i intel·lectual a l’hora de dissenyar eines informàtiques. La taula següent resumeix els aspectes bàsics dels principals CAQDAS.

Repertori (no exhaustiu) de CAQDAS per a l’anàlisi de textos

Programa Año País
Ethnograph 1984 Estats Units
NVivo 1981 Austràlia
ATLAS.ti 1991 Alemanya
MAXQDA 1989 Alemanya
QDA Miner s.f. Canadà
AQUAD s.f. Alemanya
HyperRESEARCH 1990 Estats Units
Qualrus s.f. Estats Units
TAMS s.f. Estats Units

L’evolució de molts d’aquests programes ha estat dispar l’última dècada. Mentre que alguns han experimentat un estancament relatiu, d’altres s’han convertit en empreses sòlides amb una gran incidència al mercat actual de la recerca social, com MAXQDA, Atlas.ti o NVivo.

Tots aquests programes ofereixen, en els seus llocs web, fòrums oberts a l’ensenyament i l’aprenentatge del maneig del programari, amb llistes de distribució de correu amb les quals s’actualitza constantment la informació disponible. De la mateixa manera, cada vegada són més freqüents les reunions científiques centrades en l’anàlisi qualitativa amb eines informàtiques, i augmenten les publicacions científiques com Forum: Qualitative Social Research, International Journal of Qualitative Methods, Kwalon o Dutch Journal of Qualitative Research.

La prudència aconsella situar-se en un punt intermedi, reconeixent els avenços completats les últimes tres dècades, però sent conscients que encara hi ha diversos problemes operatius i manques tecnològiques que s’han de superar per completar la generalització de l’ús dels CAQDAS. A continuació presentem algunes dels punts forts i de les febleses que presenten aquestes eines.

Entre les punts forts hi ha:

  • La mida dels projectes que es poden dur a terme augmenta considerablement si en el seu desenvolupament emprem un programa informàtic. Evidentment, fa falta un esforç previ d’aprenentatge per part de l’equip de recerca, però la corba de rendiment descriu una millora sensible.
  • El sistema de codificació sempre està a la disposició de l’usuari i es pot aplicar a qualsevol nou document que entri en l’estudi.
  • Els CAQDAS són, sobretot, un gran instrument per gestionar projectes de recerca en els quals s’ofereixen a l’usuari diverses eines de recerca que permeten localitzar qualsevol element generat al llarg del treball.
  • El creixement del projecte pot ser contraproduent, ja que obliga a un treball molt més extensiu. No obstant això, la mateixa evolució tecnològica proporciona solucions a aquests inconvenients, ja que la disponibilitat permanent de totes les dades analitzades proporciona a l’equip la possibilitat d’organitzar la seva tasca d’una manera molt més ràpida i eficient, accedint a les dades de manera directa i recuperant la informació necessària a cada moment. Per tant, la construcció de relacions entre els diversos elements que formen part de l’anàlisi permeten, d’una banda, teixir una xarxa que es tradueix, en última instància, en una representació gràfica que sintetitza el contingut analitzat i, d’altra banda, garantir la navegació mitjançant els vincles generats a l’arxiu, amb graus de desenvolupament diferents segons el programa emprat.
  • La diversitat de fonts que podem incloure en l’anàlisi. L’evolució de la informàtica i la complementarietat de formats es tradueixen en una necessitat cada vegada més urgent de treballar amb arxius de naturalesa diferent. Així, el germen de la recerca qualitativa és el text, un material escrit amb el qual l’equip de treball es baralla per reconstruir-ne el significat. No obstant això, avui dia, la informació que pretenem analitzar es pot presentar com una imatge, sigui fixa o en moviment, o com un so. Els programes d’anàlisi, per tant, han d’estar preparats per treballar amb formats multimèdia que s’ajustin a la diversitat de fonts disponibles avui dia. Així, ens trobem amb que bona part dels recursos indicats aquí permeten el treball directe amb arxius d’àudio, de vídeo i de fotografia.
  • Tot i que queda molt per aprofundir en les estratègies metodològiques per abordar l’estudi d’aquests textos, la veritat és que la recerca social no pot continuar donant l’esquena a una realitat que s’expressa cada dia més mitjançant aquest tipus de recursos comunicatius. D’aquesta fonamentació teòrica i pràctica encara feble sorgiran algunes de les crítiques principals, però la veritat és que els interrogants que planteja aquest tipus d’anàlisi són estimulants per a la comunitat d’investigadors qualitatius i s’estan convertint en una de les explicacions de l’espai creixent que han guanyat últimament dins de les ciències socials.
  • Aquests programes permeten registrar les decisions adoptades per l’equip de recerca en cada moment, de manera que es pot reconstruir la dinàmica general de l’anàlisi, i possibiliten que persones alienes al projecte en facin el contrast i la revisió. Per tant, disposar de tots els documents analitzats i de tot el procés de codificació que es completa més endavant seria un pas endavant per a la recerca qualitativa.
  • En última instància, en cas que es duguin a la pràctica els principis de la teoria fonamentada o grounded theory, aquest tipus de programes ens permet completar un procés de construcció de teoria social que pot ser bàsic per al desenvolupament del camp de coneixement. No obstant això, encara que el puguin fer, els CAQDAS no han d’arribar sempre tan lluny.

Entre les febleses trobem aspectes que apunten al conjunt de la recerca qualitativa:

  • El biaix de l’investigador. Aquesta reclamació es produeix amb independència que s’hagi emprat un programa informàtic, ja que es considera que el marge que queda a la disposició de l’analista és massa gran i impossibilita replicar l’estudi.
  • El programari qualitatiu no crea metodologia, sinó que és simplement un recurs a la nostra disposició per fer anàlisis sòlides. Així, la utilitat que té depèn sempre de les preguntes de recerca que hàgim formulat prèviament i de l’enfocament teòric i metodològic que hàgim triat com a punt de partida. Només si som capaços de proporcionar a la informàtica un lloc coherent en la nostra recerca els resultats seran positius.

En resum, l’oferta de recursos informàtics creix en quantitat i, sobretot, en qualitat, de manera que el desenvolupament de les tasques de recerca, tant qualitativa com a quantitativa, no pot donar l’esquena a aquesta evolució.