5.2. Recomanacions
1) Quan iniciem una recerca solem tenir un tema que ens agrada i que pensem pot ser interessant d’analitzar. Aquest és un bon primer pas.
2) Recordem que no podem abastar el coneixement. Per això, és necessari acotar. Aquesta és una de les paraules claus que hem de tenir presents.
3) Cal tenir en compte els nostres recursos i no abastar més del que podem assumir. Aquest és un punt molt important perquè a vegades ens plantegem unes recerques interessants i meravelloses però que no podem realitzar. Per què? A causa d’aspectes com:
- El temps. Si tenim un semestre per desenvolupar un TFM, no podem plantejar una recerca digna d’una tesi doctoral.
- L’accés a la informació. Hem de tenir en compte la importància de tenir fonts accessibles a les quals puguem acudir i que ens proporcionin les dades que necessitem.
- La infraestructura. És un aspecte que poques vegades es té en compte però que cal tenir present. Es tracta de ser conscients de com aplicarem les tècniques tant de recol·lecció com d’anàlisi de dades (equip amb el qual comptem, diners disponibles, etc.). És a dir, si cadascú recull i analitza la informació, ha de ser conscient de les seves limitacions respecte al temps que té per a l’estudi, i en la recol·lecció i anàlisi de la informació.
4) S’ha de plantejar adequadament la pregunta de recerca. Hi ha tres condicions clau que una pregunta inicial ha de complir: ha de ser clara, és a dir, precisa; ha de ser viable, és a dir, ha de ser possible respondre-la; i, finalment, ha de ser pertinent, és a dir, que respongui a un objectiu.
5) Exemples de recerques:
Marta-Lazo, C.; Segura-Anaya, A.; Martínez Oliván, N. (2017). «Variables determinantes en la disposición al pago por contenidos informativos en internet: perspectiva de los profesionales». Revista Latina de comunicación Social (núm. 72, pàg. 165-185). Accesible a: http://www.revistalatinacs.org/072paper/1159/09es.html
6) Estat de la qüestió, marc teòric, marc conceptual? Moltes vegades no sabem la diferència entre aquests conceptes.
Per construir el marc teòric, el millor que podem fer és dividir-lo en branques teòriques o per temes. Segons la recerca, també podem fer-ho cronològicament. D’aquesta manera, es va definint quina és la postura teòrica. Per exemple, si faig un estudi del consum cultural en la gent gran, puc fer-lo des de dues perspectives: l’econòmica i la sociològica. D’aquestes dues, puc incloure-hi un breu resum en l’estat de la qüestió. Però, per al marc teòric, haig de decidir la meva postura: què m’interessa més. Per exemple, trio la sociològica, i així defineixo la meva postura teòrica. Un altre tema en el marc teòric hauria de ser «la cultura i la gent gran», i així vaig explicant els temes teòrics que fonamenten la meva proposta.
Quant al marc conceptual, hi ha treballs que poden incloure’l i d’altres en els quals no és necessari precisar-lo perquè ja ve inclòs dins del marc teòric. Per exemple, quan vull aclarir quina definició del terme x és la que jo vull emprar. Aquesta situació pot ocórrer quan utilitzem conceptes massa amplis i amb moltes arestes. Però l’important és aclarir que, per al cas concret del meu treball, les definicions que utilitzo són aquestes i no unes altres. Això també ajuda a confirmar l’orientació teòrica del meu marc.
Recordeu: en poques paraules i de manera molt senzilla, podem dir que l’estat de la qüestió és tot el que s’ha investigat sobre el tema mitjançant diferents corrents. El marc teòric és la línia teòrica sobre aquest tema que escullo seguir. I, finalment, el marc conceptual reuneix les meves definicions dels termes clau d’una recerca. Què va primer? L’estat de la qüestió, que és el procés en el qual detecto què és el que hi ha sobre el meu tema. En el marc teòric trio la meva postura enfront de tot aquest univers teòric, la que m’interessa seguir.
Exemple de l’estat de la qüestió
Breu estat de la qüestió: problemàtiques entorn del concepte de família.
L’autora explica breument tres branques que abasten l’estat de la qüestió sobre el concepte de família: la perspectiva antropològica, la històrica i la política i ideològica. Aquí resumeix tres perspectives susceptibles de ser seguides. Segurament, el marc teòric serà triar una d’aquestes tres perspectives per aprofundir-hi teòricament i, sobre una d’aquestes perspectives, construirà la seva posició.
Exemple de marc teòric
En aquest exemple veiem com l’autor se centra en la sociologia per analitzar el tema de les xarxes socials. Podia haver triat construir un marc teòric basat en aspectes econòmics o tecnològics, però el seu interès era l’aspecte sociològic.
Exemple de marc conceptual
El visual merchandising com a eina de comunicació de les marques de moda.
En aquest exemple fixeu-vos en els capítols dos i tres, en els quals l’autora presenta les definicions que serveixen per a la seva recerca, la seva postura i referents teòrics. Fixeu-vos que és pràcticament un glossari de definicions en el qual s’explica breument cadascuna d’elles.