7.3. La mostra
És un dels subconjunts que hem triat per al nostre estudi i pertany a la població, que al seu torn pertany a l’univers. És el grup d’objectes o subjectes que estudiarem per a la nostra recerca. Per exemple, els alumnes de primària, ESO, batxillerat i formació professional de grau mitjà, triats aleatòriament dins de la província de Barcelona.
En els exemples que veurem a posteriori, les dades que aporten els alumnes seleccionats són relatives al seu sexe, la titularitat del centre on estudien, si l’entorn del centre és urbà o rural (hàbitat), el seu nivell d’estudis, el nivell d’estudis del pare i de la mare, la qualificació mitjana en els estudis, la importància que donen als diners, la setmanada en euros que reben, el nombre de germans, l’edat i, finalment, els mitjans en què veuen publicitat. A més, es fa un altre estudi amb una altra mostra diferent en el qual se li pregunten les mateixes dades, excepte l’última: en lloc dels mitjans en què veuen publicitat, se’ls pregunta per la xarxa social que usen més.
La mostra és un dels aspectes que genera més dubtes quan fem una recerca: saber si és l’adequada o és molt limitada, si donarà validesa al nostre estudi, si podrem manejar-la, etc., són alguns dubtes que ens plantegem a l’hora de triar-la. Per això, és important tenir clar què volem esbrinar del nostre objecte d’estudi. Al subapartat 5.3.2 veurem exemples de com seleccionar la nostra mostra.
De moment tinguem en compte les recomanacions que fa Hernández Sampieri (2006, pàg. 235) per seleccionar una mostra apropiada:
- Definir els casos sobre els quals seleccionarem la mostra.
- Delimitar la població.
- Triar el mètode d’elecció de la mostra (aleatori o no aleatori).
- Precisar la grandària de la mostra.
- Aplicar el mètode d’elecció.
- Obtenir-la.
Recordem que a partir de la mostra hem de deduir tota la informació possible que serà extrapolable a la població (Gil, s. d., pàg. 5) i que les mostres s’utilitzen per la falta de recursos i de temps, ja que és pràcticament impossible obtenir informació de tots i cadascun dels objectes o subjectes. Això es fa quan s’elaboren censos, però, d’altra banda, l’elecció d’una mostra sol ser la millor manera d’abordar un objecte d’estudi.
Quan no tenim recursos per analitzar grans mostres, podem prendre una mostra petita, la qual cosa ens servirà per aprofundir més en allò que volem analitzar de l’individu estudiat.
Vinuesa (2005, pàg. 180 i seg.) assenyala dues fases del disseny de la mostra:
- Decidir la grandària de la mostra.
- Triar els procediments per triar cadascun dels elements a estudiar.
Vinuesa recomana aplicar dues fórmules matemàtiques:
En aquesta fórmula no fa falta conèixer el volum exacte de la població. S’utilitza especialment quan es treballa amb població infinita, és a dir, més de 100.000 unitats.
En aquesta fórmula es requereix saber la població, quan és finita. És a dir, 100.000 o menys de 100.000 unitats.
Els valors a tenir en compte són:
n: és la mostra que obtindrem (nombre total de possibles enquestats).
N: és la grandària de l’univers.
z: és una constant (nivell de confiança o coeficient de probabilitat) Es refereix a les possibilitats d’encertar, és a dir, d’acostar-nos a la realitat. En algunes fórmules la trobem com a t. El nivell de confiança indica la probabilitat que els resultats de la nostra recerca siguin certs: el 95,5 % de confiança és el mateix que dir que ens podem equivocar amb una probabilitat del 4,5 %. El 90 % i el 95 % són els més usats.
Els valors z més utilitzats i els seus nivells de confiança són:
| Z | 1,15 | 1,28 | 1,44 | 1,65 | 1,96 | 2 | 2,58 |
| Nivell de confiança | 75 % | 80 % | 85 % | 90 % | 95 % | 95,5 % | 99 % |
e: és l’error mostral desitjat o la precisió que volem. L’error mostral és la diferència que pot haver-hi entre el resultat que obtenim preguntant a una mostra de la població i el que obtindríem si preguntéssim al total de la mostra.