7.4. Variables de l'estadística descriptiva
7.4.2. Les variables quantitatives
Les variables quantitatives són aquelles els valors de les quals són mesurables i es presenten en unitats de mesurament: anys, graus, hores, minuts, etc.
Indiquen una propietat mesurable que permet distingir uns individus d’uns altres en una mostra. Exemples d’aquestes variables són alçada, pes, edat de les persones de l’estudi estadístic, etc.
Atenent al nombre de caràcters quantitatius que observem en cada individu, les variables poden ser unidimensionals, bidimensionals, tridimensionals, etc., segons que s’estudiïn un, dos o tres caràcters respectivament en cada individu de la població o mostra.
No en mostrem la taula de freqüències, ja que hi ha molts valors diferents i no ens portaria a veure res clar. Mostrem tots els valors dels estadístics, els gràfics d’histograma (variable contínua) i les barres d’estil bigoti (variable discreta). Escollim els percentils més comuns. Els quartils 1 i 3 coincideixen amb els percentils 25 i 75 respectivament, i el 50 amb la mediana o quartil 2.
La seqüència de menús de l’SPSS és:
Analitzar → Estadístics descriptius → Freqüències… → Variables: ________; Estadístics → Valors percentils: quartils; percentils; dispersió: desviació típica, variància, rang, mínim, màxim, mitjana d’error estàndard; tendència central: mitjana, mediana, moda, suma; distribució: asimetria, curtosi; Gràfics → Histogrames; mostrar corba normal en l’histograma (si és contínua), barres estil bigoti (si és discreta).
La variable quantitativa discreta
Com assenyala Berganza (2005 (1)), les variables discretes no admeten valors intermedis. Generalment, s’hi inclouen el grau d’acord o desacord, el nivell de satisfacció, la valoració d’algun aspecte, etc.: per exemple, el grau de satisfacció amb la programació d’una emissora (pot anar de baix a alt), el nombre de vegades que es compra el diari en la setmana (0, 1, 2, 3…).
Parlant més tècnicament, és una variable quantitativa que pren valors en un conjunt discret de punts, és a dir, sense punts d’acumulació.
Sigui A un conjunt, un element «a» és un punt d’acumulació de A. Si 
, 
. Sent 
la bola reduïda de centre «a» i radi ε,
.
Dit de manera més col·loquial, és una variable quantitativa, la qual, entre dos valors propers, pot prendre com a màxim un nombre finit de valors: per exemple, el nombre d’empleats d’una empresa que es dedica a la publicitat o les xarxes socials objecte de l’estudi estadístic.
La variable contínua
Aquesta variable pot tenir valors intermedis: per exemple, el temps que una persona passa xatejant amb WhatsApp (es mesura en hores i minuts), l’edat (es pot mesurar en anys i mesos), el nivell d’ingressos (mesurat en euros i cèntims), l’alçada d’una persona, l’edat sense agrupar per intervals, el nombre d’hores de consum del mòbil, els ingressos etc.
Bàsicament, és una variable quantitativa, que no és discreta: per exemple, el pes, l’alçada de les persones de l’estudi estadístic, etc.