4.1. Concepte i ús
Les tècniques de recerca són recursos o eines que, en mans de les persones que investiguen, serveixen per facilitar la comprovació de les hipòtesis definides en el disseny de la recerca o l’obtenció dels objectius fixats en plantejar qualsevol estudi. Al seu torn, la selecció d’aquestes tècniques comporta l’adopció d’una sèrie de passos que, si bé poden ser sempre objecte de petits ajustos, solen ser fruit del consens i de la pràctica dins de la comunitat científica i, per tant, determinen en gran manera el curs de la recerca.
«Investigar implica generar coneixement per mitjà de la utilització de mètodes estandarditzats que permeten la rèplica, gràcies al fet que es basen en l’aplicació de regles sistemàtiques, explicitades, formalitzades i compartides per la comunitat científica.»
Per tant, l’ús de tècniques de recerca implica el coneixement d’una sèrie de normes sobre com emprar-les. Aquestes normes són les que permeten catalogar com a científic un treball de recerca.
Els motius d’aquesta imposició metodològica no es deuen només als capritxos de la comunitat científica, sinó que apunten a la necessitat de rèplica que ha de presidir sempre la recerca: qualsevol persona, aplicant les mateixes tècniques de recerca sobre una mostra d’individus o un repertori seleccionat de textos, ha d’aconseguir resultats idèntics.
A partir de l’obligació que té la ciència de ser replicable, sorgeixen la necessitat de transparència, la rellevància de les tècniques de recerca com a garant que les normes del joc científic s’han respectat en tot moment i, en última instància, la constatació de la naturalesa acumulativa del coneixement. La ciència, al cap i a la fi, no és més que un esforç col·lectiu en el qual han participat i participen milions de persones, de manera que és imprescindible un mínim grau de consens sobre l’ús de les tècniques de recerca per garantir la seva evolució.
L’objectiu d’aquest apartat és que reconegueu els principals instruments i les principals tècniques d’anàlisis que hi ha en la recerca social i documental, amb l’esperança que, si en algun moment heu de posar-les en pràctica, tingueu tant una mínima informació de partida com un lloc on trobar manuals de referència.
No obstant això, sempre serà necessari que recordeu que les tècniques de recerca estan al servei de les persones que investiguen i que, per tant, els equips de recerca no han d’estar mai al servei de les tècniques.
Les tècniques, com qualsevol altra eina de naturalesa eminentment pràctica, requereixen destresa a l’hora d’emprar-les i experiència a l’hora d’aplicar-les. Així, les biblioteques ofereixen molts manuals que, amb més o menys precisió, desglossen un ampli repertori de consells i de trucs perquè l’ús de les tècniques sigui al més productiu possible. Tanmateix, en aquesta assignatura no pretenem proporcionar un receptari alternatiu de pautes, sinó que ens limitarem a presentar algunes de les principals tècniques de recerca que s’empren en el camp de les ciències socials, en general, i en l’àmbit de la documentació, en particular.
Però abans d’optar per una tècnica de recerca o una altra, és imprescindible justificar el seu ús dins d’un disseny metodològic més ample. Les tècniques només poden ser útils en aquest entorn. En canvi, si construïm la nostra recerca a partir de les tècniques, aviat ens adonarem que hem començat la casa per la teulada i que, per tant, el nostre edifici s’enfonsarà. Es tracta de conèixer el nostre objecte d’estudi per poder triar la manera més adequada de tractar-lo.
Un altre aspecte important a tenir en compte és la realitat de la nostra recerca: els recursos que tenim, el coneixement de les diferents tècniques, el temps per desenvolupar l’estudi i altres aspectes pràctics que també s’han de considerar. És a dir, podem tenir entre mans un objecte d’estudi abordable mitjançant diferents tècniques, però hem de ser conscients de la situació en la que ens trobem i no plantejar tècniques que no puguem aplicar per manca de temps o de recursos econòmics i tècnics. En general, els metodòlegs reconeixen que les tècniques que s’empren en la recerca qualitativa presencial són completament vàlides per als estudis relacionats amb les TIC, tant en la recollida d’informació com en la seva anàlisi.
Per tant, la decisió sobre les tècniques de recerca sempre s’ha de produir després de l’elaboració del marc teòric de la recerca i de la presa de posició metodològica per la qual s’inclina l’equip de treball. En aquest sentit, és imprescindible fer una lectura atenta dels dos apartats anteriors d’aquesta assignatura abans de plantejar-se qualsevol exercici.
En apartats posteriors presentem les tècniques classificades segons el resultat que busquen.
Així, distingim entre tècniques que tenen el propòsit de recopilar informació de l’entorn o dels subjectes que són objecte d’estudi i tècniques que tenen el propòsit d’analitzar dades i establir connexions de naturalesa diversa entre factors empírics. Aquestes dues tasques (la recollida de dades i l’anàlisi de la informació) són, al cap i a la fi, les dues fases principals de qualsevol recerca social.
Tècniques de recollida segons el seu propòsit en un projecte de recerca
| Tècniques de recollida | Tècniques d’anàlisi |
| Entrevista |
|
| Grup de discussió | Anàlisi de contingut qualitatiu |
| Observació etnogràfica |
|
| Tècniques que narren la vida (històries de vida, recerca narrativa, narració digital o digital storytelling) | Anàlisi narrativa |
| Recollida de dades documentals | Anàlisi documental |
Recursos
Qualitative Research Glossary.
100 libros gratis sobre metodología de la investigación.
MySciencework. Repositori on científics de tot el món comparteixen les seves recerques. Disponible en sis idiomes.