4.2. Tècniques per recollir dades
4.2.3. Grup de discussió
El grup de discussió (focus group) és una tècnica de recerca iniciada pel sociòleg nord-americà Robert Merton i que s’utilitza per valorar l’opinió d’un grup sobre un determinat tema.
En el grup de discussió es reuneix un grup de persones (de set a dotze, segons els manuals) perquè conversin sobre els temes que ha fixat la persona que modera la reunió. Com hem esmentat, l’objectiu d’aquesta tècnica és conèixer els arguments que empren les persones participants per justificar les seves posicions, amb l’objectiu que, cap al final de la reunió, el grup arribi a un cert grau de consens.
Es tracta d’una tècnica de recerca que sol emprar-se en els estudis de mercat, així com en l’anàlisi de les percepcions i les actituds de la ciutadania. No obstant això, actualment és bastant freqüent en tot tipus de recerques, especialment en aquelles que analitzen objectes d’estudi que afecten un grup de la població. Per exemple, si es realitza una recerca sobre l’accés als equipaments culturals d’una ciutat.
Estructura de la mostra teòrica
Una vegada decidida la composició dels grups de discussió que hem d’aplicar en la nostra recerca, hem d’elaborar un guió que la persona que exerceixi de moderador usarà per controlar la posada en escena de la tècnica.
Exemple de grup de discussió
En aquest cas veurem com a exemple una recerca que té per objectiu analitzar les xarxes socials digitals com a espais de sociabilitat dels adolescents estudiant el cas del col·legi Escuelas Pías d’Aluche (Madrid). El treball marca els objectius següents: indagar sobre la sociabilitat dels adolescents en els entorns en línia i fora de línia; comprendre el que significa per als adolescents formar part d’una xarxa social virtual; explorar com entenen i gestionen la seva identitat a les xarxes socials; rastrejar qui integren la xarxa personal i les relacions que mantenen, i esbrinar quins són les principals pràctiques de sociabilitat que duen a terme a l’entorn de les xarxes socials. Per tant, la recerca s’ocupa d’explorar com s’apropien els adolescents de les xarxes socials per a la seva sociabilitat i com evolucionen les seves pràctiques des de la seva iniciació fins que aconsegueixen sentir-s’hi experts.
Per a això, es van fer quatre grups de discussió (GD) amb adolescents d’onze a divuit anys. Els investigadors defensen que s’escull aquesta tècnica perquè permet configurar marcs de discussió amplis i estructurats dialècticament. Enfront de la tècnica de la discussió de grup (focus group), més enfocada a la comprensió de la identitat individual en un context d’influència, el GD permet comprendre la identitat dels adolescents com a grup social. Al llarg de la seva realització no es van fer preguntes directes, sinó qüestions a tractar estructurades en tres blocs temàtics:
- Activitats més habituals a internet.
- Actituds i motivacions envers les xarxes socials.
- Iniciació a les xarxes socials i formes de participació i interacció.
Elaboració de la mostra: variables per considerar
- Edat. És 11-18 anys, amb diferenciació de quatre segments: 11-12, 13-14, 15-16 i 17-18. Aquesta segmentació es deu tant al fet que l’adolescència representa un període d’edats amb moltes transformacions, com a la necessitat de conèixer els canvis que pateixen els comportaments socials dels adolescents des que s’inicien a les xarxes socials fins que hi adquireixen una independència total.
- Estudis i nivell sociocultural. S’han considerat tots els que s’imparteixen en el col·legi: 6è. de primària; 1r., 2n., 3r. i 4t. d’ESO, i 1r. i 2n. d’FPB. En tractar d’un centre de línia 3, va ser possible escollir alumnes de diferents classes socials per cada nivell educatiu.
- Perfil mitjà i alt en l’ús de noves tecnologies.
La captació dels participants es va fer amb els professors del centre, que van triar els alumnes que complien aquestes característiques per formalitzar cada grup. Se’ls va convidar a participar voluntàriament i es va sol·licitar el permís parental dels alumnes menors.
Es van fer quatre grups de discussió aplicant el criteri homogeneïtat/heterogeneïtat, tots mixts i segmentats en intervals d’edat homogenis, en els quals van participar entre sis i vuit adolescents en cada grup. La composició final va ser la següent:
- GD1: 11-12 anys (6è. de primària i 1r. d’ESO). Hi assisteixen vuit adolescents: 50 % de 6è. de primària i 50 % de 1r. d’ESO, 50 % noies i 50 % nois. Aquest grup és rellevant perquè són fonamentalment usuaris de YouTube i encara no han donat el salt a les xarxes socials més orientades a la socialització, com Instagram o Facebook. Si bé les coneixen, no tenen el consentiment dels pares per utilitzar-les.
- GD2: 13-14 anys (2n. i 3r. d’ESO). Hi va haver set assistents: quatre alumnes de 2n. d’ESO (dues noies i dos nois) i tres de 3r. d’ESO (dues noies i un noi). Aquest grup representa els adolescents que ja s’inicien en xarxes com Instagram, fonamentalment per estar connectats amb el seu entorn proper. També tenen perfils en altres xarxes socials considerades més infantils, com Snapchat o Musical.ly.
- GD3: 15-16 anys (4t. d’ESO i 1r. d’FPB). Hi assisteixen vuit adolescents: 50 % de 4t. d’ESO i 50 % de 1r. d’FPB, 50 % noies i 50 % nois. Aquest grup el componen adolescents ja iniciats a les xarxes socials del tipus Instagram, que usen per pujar contingut al seu perfil personal i per seguir gent del seu entorn i de fora.
- GD4: 17-18 anys (4t. d’ESO i 2n. d’FPB). Hi assisteixen sis estudiants: 50 % de 4t. d’ESO i 50 % de 2n. d’FPB, quatre nois i dues noies. Són adolescents ja experimentats en l’ús de les xarxes socials, alguns dels quals es manegen amb més d’un perfil, un de públic i un altre de privat.
Primeres observacions després dels GD
- La composició mostral permet comprendre com evolucionen les pràctiques de sociabilitat dels adolescents a les xarxes socials.
- S’observa com passen d’unes pràctiques molt enfocades en el consum de vídeos a YouTube i el seu entorn personal a altres més interessades a conèixer gent nova i ampliar el seu cercle d’amistat.
- S’observa com evolucionen del control parental a l’autogestió del seu propi perfil.
- S’observa com van aconseguint ampliar les seves xarxes personals i el sentit de pertinença a comunitats virtuals.
Altres observacions
- Les dinàmiques es van dur a terme entre els mesos d’abril i juny de 2018 en un espai propi del col·legi i van tenir una durada aproximada de 90 minuts cadascuna; totes van ser gravades en àudio per transcriure-les i analitzar-les posteriorment.
- Malgrat les limitacions de la mostra, ja que tots els adolescents es coneixen, aquest biaix també va afavorir l’expressió dels significats de les seves pràctiques quotidianes de sociabilitat i es van suscitar dinàmiques grupals molt espontànies i participatives.
Vegeu l’article complet a:
Rubio-Romero, J.; Jiménez, J. M., i Baró-Dolç, G. (2019). «Las redes sociales digitales como espacios de sociabilidad de los adolescentes. El caso del colegio Escolapios de Aluche». Revista Mediterránea de Comunicación = Mediterranean Journal of Communication (vol. 10, núm. 2, pàg. 85-99). Accessible a https://www.doi.org/10.14198/medcom2019.10.2.19.