4.5. Recursos informàtics per a la recerca
4.5.4. Eines per a l’anàlisi
L’anàlisi dels textos seleccionats és el nucli central d’una recerca qualitativa, de manera que sol ser l’aspecte en el qual s’ha fet més inversió econòmica i intel·lectual a l’hora de dissenyar eines informàtiques. La taula següent resumeix els aspectes bàsics dels principals CAQDAS.
Repertori (no exhaustiu) de CAQDAS per a l’anàlisi de textos
| Programa | Año | País |
| Ethnograph | 1984 | Estats Units |
| NVivo | 1981 | Austràlia |
| ATLAS.ti | 1991 | Alemanya |
| MAXQDA | 1989 | Alemanya |
| QDA Miner | s.f. | Canadà |
| AQUAD | s.f. | Alemanya |
| HyperRESEARCH | 1990 | Estats Units |
| Qualrus | s.f. | Estats Units |
| TAMS | s.f. | Estats Units |
L’evolució de molts d’aquests programes ha estat dispar l’última dècada. Mentre que alguns han experimentat un estancament relatiu, d’altres s’han convertit en empreses sòlides amb una gran incidència al mercat actual de la recerca social, com MAXQDA, Atlas.ti o NVivo.
Tots aquests programes ofereixen, en els seus llocs web, fòrums oberts a l’ensenyament i l’aprenentatge del maneig del programari, amb llistes de distribució de correu amb les quals s’actualitza constantment la informació disponible. De la mateixa manera, cada vegada són més freqüents les reunions científiques centrades en l’anàlisi qualitativa amb eines informàtiques, i augmenten les publicacions científiques com Forum: Qualitative Social Research, International Journal of Qualitative Methods, Kwalon o Dutch Journal of Qualitative Research.
La prudència aconsella situar-se en un punt intermedi, reconeixent els avenços completats les últimes tres dècades, però sent conscients que encara hi ha diversos problemes operatius i manques tecnològiques que s’han de superar per completar la generalització de l’ús dels CAQDAS. A continuació presentem algunes dels punts forts i de les febleses que presenten aquestes eines.
Entre les punts forts hi ha:
- La mida dels projectes que es poden dur a terme augmenta considerablement si en el seu desenvolupament emprem un programa informàtic. Evidentment, fa falta un esforç previ d’aprenentatge per part de l’equip de recerca, però la corba de rendiment descriu una millora sensible.
- El sistema de codificació sempre està a la disposició de l’usuari i es pot aplicar a qualsevol nou document que entri en l’estudi.
- Els CAQDAS són, sobretot, un gran instrument per gestionar projectes de recerca en els quals s’ofereixen a l’usuari diverses eines de recerca que permeten localitzar qualsevol element generat al llarg del treball.
- El creixement del projecte pot ser contraproduent, ja que obliga a un treball molt més extensiu. No obstant això, la mateixa evolució tecnològica proporciona solucions a aquests inconvenients, ja que la disponibilitat permanent de totes les dades analitzades proporciona a l’equip la possibilitat d’organitzar la seva tasca d’una manera molt més ràpida i eficient, accedint a les dades de manera directa i recuperant la informació necessària a cada moment. Per tant, la construcció de relacions entre els diversos elements que formen part de l’anàlisi permeten, d’una banda, teixir una xarxa que es tradueix, en última instància, en una representació gràfica que sintetitza el contingut analitzat i, d’altra banda, garantir la navegació mitjançant els vincles generats a l’arxiu, amb graus de desenvolupament diferents segons el programa emprat.
- La diversitat de fonts que podem incloure en l’anàlisi. L’evolució de la informàtica i la complementarietat de formats es tradueixen en una necessitat cada vegada més urgent de treballar amb arxius de naturalesa diferent. Així, el germen de la recerca qualitativa és el text, un material escrit amb el qual l’equip de treball es baralla per reconstruir-ne el significat. No obstant això, avui dia, la informació que pretenem analitzar es pot presentar com una imatge, sigui fixa o en moviment, o com un so. Els programes d’anàlisi, per tant, han d’estar preparats per treballar amb formats multimèdia que s’ajustin a la diversitat de fonts disponibles avui dia. Així, ens trobem amb que bona part dels recursos indicats aquí permeten el treball directe amb arxius d’àudio, de vídeo i de fotografia.
- Tot i que queda molt per aprofundir en les estratègies metodològiques per abordar l’estudi d’aquests textos, la veritat és que la recerca social no pot continuar donant l’esquena a una realitat que s’expressa cada dia més mitjançant aquest tipus de recursos comunicatius. D’aquesta fonamentació teòrica i pràctica encara feble sorgiran algunes de les crítiques principals, però la veritat és que els interrogants que planteja aquest tipus d’anàlisi són estimulants per a la comunitat d’investigadors qualitatius i s’estan convertint en una de les explicacions de l’espai creixent que han guanyat últimament dins de les ciències socials.
- Aquests programes permeten registrar les decisions adoptades per l’equip de recerca en cada moment, de manera que es pot reconstruir la dinàmica general de l’anàlisi, i possibiliten que persones alienes al projecte en facin el contrast i la revisió. Per tant, disposar de tots els documents analitzats i de tot el procés de codificació que es completa més endavant seria un pas endavant per a la recerca qualitativa.
- En última instància, en cas que es duguin a la pràctica els principis de la teoria fonamentada o grounded theory, aquest tipus de programes ens permet completar un procés de construcció de teoria social que pot ser bàsic per al desenvolupament del camp de coneixement. No obstant això, encara que el puguin fer, els CAQDAS no han d’arribar sempre tan lluny.
Entre les febleses trobem aspectes que apunten al conjunt de la recerca qualitativa:
- El biaix de l’investigador. Aquesta reclamació es produeix amb independència que s’hagi emprat un programa informàtic, ja que es considera que el marge que queda a la disposició de l’analista és massa gran i impossibilita replicar l’estudi.
- El programari qualitatiu no crea metodologia, sinó que és simplement un recurs a la nostra disposició per fer anàlisis sòlides. Així, la utilitat que té depèn sempre de les preguntes de recerca que hàgim formulat prèviament i de l’enfocament teòric i metodològic que hàgim triat com a punt de partida. Només si som capaços de proporcionar a la informàtica un lloc coherent en la nostra recerca els resultats seran positius.
En resum, l’oferta de recursos informàtics creix en quantitat i, sobretot, en qualitat, de manera que el desenvolupament de les tasques de recerca, tant qualitativa com a quantitativa, no pot donar l’esquena a aquesta evolució.
Exemple d’eines per a l’anàlisi: programari NVivo
Una de les eines informàtiques més utilitzades per a la recopilació i l’anàlisi qualitativa és el programari NVivo. Ofereix la possibilitat de treballar amb arxius de diferent naturalesa: format Word o PDF, imatges i vídeo, àudio. Permet recopilar, organitzar i treballar en un mateix projecte amb enquestes, entrevistes, grups de discussió, xarxes socials o pàgines web.
Per a la fase de recopilació, es pot utilitzar una eina complementària a NVivo: NCapture. Aquest complement és útil per obtenir contingut de pàgines web de manera ràpida i fàcil. Les següents fonts són les que es poden capturar:
- Pàgines web en general i PDF en línia.
- Comentaris de Facebook i escrits al mur.
- Tuits amb paraules particulars o amb etiquetes específiques.
- Discussions de grups de LinkedIn.
- Vídeos de YouTube i comentaris importants.
En finalitzar les indicacions segons cada tipus de font, l’usuari fa clic al botó Capturar i comença automàticament la captura i descàrrega del recurs, que es guarda a la carpeta per defecte que l’explorador té per allotjar les descàrregues.
Per utilitzar NCapture, s’ha d’instal·lar la seva extensió al navegador (Chrome o Explorer). Per poder fer ús de l’eina, s’ha de capturar l’arxiu al navegador d’internet per poder importar-lo després a la interfície de NVivo. N’hi ha prou amb fer clic a la icona d’NCapture i seguir les indicacions que es presenten més endavant segons la font que es vulgui capturar.
En finalitzar la descàrrega l’usuari s’ha de dirigir a la interfície d’usuari d’NVivo. Al mòdul Dades externes, grup Importar, s’ha de fer clic a Des d’altres recursos i seleccionar NCapture al menú. Acte seguit, apareixerà un quadre de diàleg, en el qual s’ha de seleccionar Examinar. S’ha de seleccionar la carpeta on els recursos de captura estan allotjats i esperar que NVivo carregui tots els arxius.
Una vegada recopilat l’arxiu, es podrà procedir a l’anàlisi. El programa ofereix el mòdul Analitzar. Consta de les eines necessàries per fer anotacions, codificacions o vincles dels recursos treballats en el projecte. Té cinc grups de funcions:
- Codificacions
- Descodificacions
- Vincles
- Anotacions
- Matriu de marcs de treball
Per a més informació sobre l’ús del programa, vegeu: Pulido, S., Rodríguez, J. Manual básico de uso: software NVivo. V9 & 10. Accessible a
Vegeu un exemple d’estudi elaborat amb el programari NVivo 11 a partir de captures de comentaris de Facebook:
Pudaruth, S.; Moheeputh, S.; Permessur, N.; Chamroo, A. (2018). «Sentiment analysis from Facebook comments using automatic coding NVivo 11». ADCAIJ: Advances in Distributed Computing and Artificial Intelligence Journal (vol. 7, núm. 1, pàg. 41-48). Accessible a
https://revistas.usal.es/index.php/2255-2863/article/view/adcaij2018714148/18864.
Exemple d’eines per a l’anàlisi: programari ATLAS.ti
Un altre dels programes més utilitzats és ATLAS.ti. Funciona també amb documents primaris de diferent naturalesa, i els textuals són els més utilitzats: transcripcions d’entrevistes, diaris de camp, documents institucionals, etc. El programa accepta la combinació de formats. Per exemple, podem utilitzar la transcripció d’una entrevista al costat del seu registre sonor o audiovisual. Això permetrà disposar de més informació i, per tant, fer una anàlisi més precisa.
En aquest programari les fases de treball són les següents:
- Assignació de documents primaris.
- Segmentació i codificació.
- Agrupació i relació.
Per conèixer el funcionament del programa, consulteu-ne el manual d’ús a:
Muñoz, Juan; Sahagún, Miguel (2017). Hacer análisis cualitativos con Atlas.ti7. Barcelona: UAB. Accessible a https://manualatlas.psicologiasocial.eu/atlasti7.pdf.
Exemple
Vegem l’exemple d’un estudi que se serveix d’ATLAS.ti7. El treball pretén conèixer la percepció d’un grup d’estudiants d’ESO sobre les amenaces que provoca la utilització de les TIC en l’aprenentatge, tant en la seva experiència escolar diària com en l’extraescolar. Després de fer entrevistes a vint estudiants de segon cicle d’ESO d’Aragó i de perfil variat (diferents perfils sociodemogràfics, paritat i titularitat pública i privada), es procedeix a l’anàlisi de dades qualitatives assistida per ordinador (CAQDAS) mitjançant ATLAS.ti7.
En l’entrevista es determinen tres camps generals: les TIC més utilitzades, la seva influència en el dia a dia (amb els amics, amb la família, l col·legi) i possibles efectes negatius. En cadascun d’aquests camps es pregunta pels avantatges i desavantatges de les TIC, l’ús (del mòbil, d’internet, de les xarxes socials), el dia a dia (amb els amics, la família i el desenvolupament acadèmic) i els seus efectes nocius (dependència, abús, fracàs, reacció davant situacions nocives). La informació obtinguda amb aquest guió de preguntes semiestructurat permet la seva sistematització per a conducta en analitzar-ne el contingut. L’examen dels resultats transcrits segueix la lògica de l’anàlisi de contingut mitjançant la seva categorització segons els camps d’interès delimitats al guió inicial, i el seu agrupament en diversos nivells de relació semàntica.
Posteriorment es procedeix a analitzar les dades mitjançant ATLAS.ti 7. Això inclou una anàlisi inicial de la terminologia (amb WordCruncher) per emmarcar la percepció general del tema plantejat i la posterior codificació dels textos i recompte de freqüències de les categories per nivells.
La primera aproximació a l’anàlisi de les dades amb el programa informàtic ATLAS.ti 7 consisteix en un recompte de paraules relacionades amb l’objectiu de l’article. Es tracta d’observar els termes negatius més referits en les fonts primàries (transcripcions d’entrevistes). Es van consignar 67.832 paraules en total. Es va procedir a reunificar expressions amb afinitat semàntica, com s’observa al gràfic, excloses les expressions d’escassa rellevància (articles, preposicions, etc.) o nul·la significació negativa. S’adverteix que entre els cent termes més freqüents en les fonts primàries, només deu tenen una connotació negativa, i que el primer (problemes) ocupa el lloc 34 de la sèrie total. La percepció adolescent de les TIC sembla fonamentalment positiva. Ho reforça el fet que avantatges té gairebé el doble d’incidències (96) que desavantatges (59). Quant al significat, les primeres paraules indiquen una minva de possibilitats (deixar, perdre, prendre) i reflecteixen el conflicte entre TIC i activitats en competència. Encara que bullying i assetjament (73 referències) no es relacionen amb problemes dels entrevistats, mostren una consciència de la deterioració social que comporta aquest mal ús d’internet; el següent grup —distracció, enganxar-te, dependència, addicció i excés (en conjunt 126 referències)— implica la necessitat de controlar el temps dedicat a les tecnologies, perquè hi ha activitats importants que se’n ressenten.
Tipus de riscos al·ludits a partir de la generalització de les TIC
| Subcategoria | Freqüència | Text de mostra |
| Deterioració dels llaços socials | 36 | «L’altre dia estàvem prenent alguna cosa i de sobte em vaig adonar que totes les meves amigues estaven amb el mòbil. I jo vaig començar: “però, hola?, estem aquí totes?”. És clar, és a dir, el típic de “m’acosto a les persones que són lluny, però de les que són a prop m’allunyo”, saps? És a dir, et fiques en el mòbil, en el mòbil, en el mòbil i no t’adones que estàs deixant de… d’escoltar la conversa.» (P16, Ana, 058) |
| Addicció i dependència | 33 | «Hi ha un professor del meu col·legi… que ens va proposar que, si deixàvem el mòbil aquí fins que comencessin els trimestrals, ens pujaria un punt en la nota del trimestral. I tots… cap de classe va dir que l’hi donaria, cap de classe l’hi va donar, només un, i també estava com boig al cap d’una setmana sense mòbil.» (P7, Javier, 120) |
| Assetjament i ciberassetjament escolar | 24 | «El bullying escolar ara es fa molt per WhatsApp. Insultar una persona per WhatsApp. Que tu t’estàs divertint mentre l’estàs insultant, però potser l’altra persona és aquí plorant a casa seva.» (P2, Óscar, 125) |
| Deterioració dels llaços familiars | 24 | «Sempre som jo a la meva habitació amb el meu ordinador i el meu mòbil, el meu germà a la seva amb el seu mòbil, la meva mare en un costat veient la tele i el meu pare a l’altra habitació veient la tele. És a dir que no, que a causa d’això de les tecnologies hi ha menys comunicació entre nosaltres.» (P11, Marta, 075) |
Després de l’anàlisi assistida per ordinador, s’estableixen quatre problemes:
- Es deterioren els llaços socials, les relacions amb els iguals, perquè s’empobreixen amb les TIC en escena, especialment a causa de l’ús constant del mòbil: les TIC fan perdre habilitats socials i la interacció directa —creen aïllament—; dificulten percebre els sentiments en la comunicació en línia —la deshumanitzen—; paradoxalment, permeten la comunicació a distància amb els absents, però impedeixen l’atenció al grup d’iguals presents; generen malentesos i conflictes entre amics —en no matisar el que es reflecteix per escrit—, i fins i tot fomenten crítiques — principi de l’assetjament escolar — que no s’atrevirien a dir a la cara; finalment, comporten un excés d’exposició que pot ser contraproduent per a una socialització adequada.
- El segon aspecte que preocupa els adolescents és l’addicció i dependència que les TIC generen en ells o els seus coneguts. Perceben que no poden sortir de casa sense el mòbil, han d’apagar-lo per evitar estar pendents, no podrien viure sense estar connectats i no saben què fer quan no tenen el mòbil disponible o se senten aïllats del grup si alguna vegada s’espatlla; en definitiva, és una temptació en la qual cauen fàcilment i que pot arribar a obsessionar-los.
- Esmenten l’assetjament o ciberassetjament escolar, freqüent per WhatsApp; també que a internet hi ha tot tipus de persones, algunes amb intenció de fer mal; i tres estudiants refereixen casos coneguts d’assetjament per les xarxes. Alguns problemes que esmenten són propers a l’assetjament, encara que sense arribar a adquirir la persistència i focalització que implica l’assetjament escolar.
- Perceben una deterioració de les relacions familiars per l’ús immoderat de TIC, amb un protagonisme especial del mòbil. En aquest cas narren de primera mà la pèrdua de comunicació entre membres de la família —tres entrevistats responsabilitzen els pares tant com als fills—; es descuiden tasques de la llar o s’enrareixen els àpats o les sobretaules —que és motiu d’empipament—; paradoxalment, augmenta la relació amb els de fora —en línia— però disminueix la interacció amb els de casa; i diversos entrevistats veuen les TIC tan negatives per a l’ambient familiar que, «de vegades, si no existissin seria millor» (P16, Ana, 078).
Vegeu l’estudi complet a:
Plaza, J. (2018). «Riesgos percibidos por estudiantes adolescentes en el uso de las nuevas tecnologías y cómo reaccionan ante ellos». Bordón (vol. 70, núm. 2, pàg. 105-120).
Recursos
Qualitative Data Analysis Software Resource Centre. Sage.
Using Software in Qualitative Research. Sage.
«Methods of data collection in quantitative, qualitative and mixed research». https://us.sagepub.com/sites/default/files/upm-assets/106363_book_item_106363.pdf
«A review of software tools for quantitative data analysis». https://www.thoughtco.com/quantitative-analysis-software-review-3026539