1.1. Introducció
Avui dia, un professional de la comunicació ha d’exercir els seus dots en vàries situacions. Les pàgines que segueixen són de contingut merament docent i han estat pensades perquè els estudiants dels primers cicles formatius puguin adquirir unes mínimes nocions sobre el tipus de procediments i tècniques que poden aplicar-se a l’estudi de qualsevol fenomen vinculat a la comunicació. Tenim a les mans, doncs, un material bàsic sense més pretensions que oferir una aproximació als processos de recerca i als instruments més utilitzats en els estudis d’aquest àmbit del coneixement.
Partim de la idea que, si bé és cert que la recerca ha estat una activitat típicament científica (és a dir, limitada a la producció de coneixement de les institucions acadèmiques), la nostra comprensió del fet de fer recerca ha d’anar més enllà. Vivim en un món on, tant dins com fora del món acadèmic, hi ha poc espai per a la contemplació. Les presses, la cursa per augmentar la productivitat i la competitivitat, i la precarització de les condicions de treball semblen guanyar terreny en detriment de la pràctica de la reflexió. Això, al nostre entendre, fa més necessària que mai la constatació de la importància del mètode i del rigor professional (ja sigui en l’exercici de les tasques del comunicador com en l’exercici de les tasques del comunicòleg).
Més que una simple recopilació d’eines tradicionalment emprades en la recerca sobre comunicació, pretenem oferir un grapat de motius per aturar-nos a pensar sobre la naturalesa de la tasca de produir informacions i/o coneixements. Per a què serveix el saber? Per a què és necessari el saber fer? I per a què és necessari el fer saber o donar a conèixer el que sabem? Aquestes tres preguntes són d’obligada formulació per a tot futur professional de l’àmbit de la comunicació (tant si parlem del perfil del professional dels mitjans com si parlem del perfil del professional de la recerca).
La nostra proposta és, doncs, introduir l’estudiant al món d’una cultura científica que sembla veure’s irremeiablement abocada al perill d’extinció. Està a les nostres mans (i considerem que és el nostre deure com a docents) reivindicar aquest espai dins dels currículums acadèmics de l’ensenyament universitari de la comunicació. En cap cas creiem que l’orientació professionalizadora i eminentment pràctica dels futurs comunicadors hagi d’estar renyida amb l’adquisició de coneixements bàsics que aportin valor afegit a l’experiència de la formació. D’altra banda, la introducció del món de la recerca pot obrir nous horitzons professionals possibles en relació al fenomen de la comunicació.
Hem intentat que aquest material docent no reprodueixi esquemes típics a l’hora de presentar els mètodes i les tècniques de recerca. Així, per exemple, hem evitat esmentar les teories de la comunicació, ja que considerem que són continguts que són a l’abast dels estudiants en altres assignatures. L’inconvenient d’això és que la nostra descripció manca els marcs teòrics que necessàriament acompanyen tot procés de recerca. L’avantatge és que no s’ofereixen continguts redundants. Relacionar les teories i els mètodes serà una tasca que els estudiants hauran de complir en el transcurs de la seva formació universitària.
Una altra manera d’evitar els tòpics a l’hora de plantejar els mètodes i les tècniques de recerca ha estat el nostre compromís de trencar la dicotomia entre la recerca qualitativa i quantitativa. D’aquesta manera, si bé expliquem quines implicacions té cadascuna d’aquestes dues perspectives, hem evitat reproduir (ja des de l’estructura del text que proposem) la classificació de les tècniques en, d’una banda, quantitatives i, d’altra banda, qualitatives.
També hem considerat important iniciar aquest text amb una introducció a la comunicació com a camp de recerca, així com amb una breu descripció de la recerca en comunicació a Catalunya. Aquesta primera exploració del camp de recerca ens pot oferir pautes per a la interpretació contextualitzada de les tasques relacionades amb l’estudi de la comunicació al nostre país. Al nostre entendre, el coneixement situat és un coneixement amb poder transformatiu. En segon lloc, ens hem ocupat de definir una sèrie de conceptes generals bàsics (com ara mètode, metodologia, tècnica o tècniques) que és imprescindible conèixer per tal d’enfocar les tècniques específiques utilitzades en la recerca dels fenòmens comunicatius. Finalment, es descriuen quines són aquestes tècniques específiques i només es mencionen les més comuns.