2. Conceptes bàsics

2.1. Metodologia, mètode, tècnica, tècniques

Abans d’aprofundir en la descripció dels principals mètodes i tècniques de la recerca en ciències socials, caldria fer un incís per diferenciar conceptes. Tot i que l’objectiu de l’assignatura és presentar una sèrie de tècniques de recerca i centrar-se en com s’utilitzen, s’ha cregut oportú propiciar una reflexió prèvia sobre el perquè i el per a què d’aquest ús.

Entendre el concepte de metodologia ajudarà a situar les possibles raons i finalitats que es poden atribuir tant a l’observació empírica com a l’anàlisi de la realitat que es vulgui estudiar. És important tractar aquesta qüestió, donada la necessitat d’evitar confondre la dimensió metodològica amb el simple fet de «fer» recerca.

En aquests materials no es pretén desenvolupar els referents teòrics que han d’acompanyar tota recerca. És per això que es considera important que l’estudiant completi la seva formació pràctica amb el coneixement de les principals teories, les diferents perspectives i els diferents paradigmes de recerca. Tanmateix, tot i que des d’aquestes pàgines es prioritza el saber fer, s’ha volgut incidir en la importància del saber pensar. Així, qualsevol elecció d’unes tècniques específiques vindrà acompanyada d’una consciència de per què s’han escollit aquestes eines i no unes altres. L’objectiu és garantir la coherència entre l’ús de les eines i la filosofia que guia tota recerca.

Tot i que l’objectiu de l’assignatura no és aprofundir en els aspectes més propers a la filosofia de la ciència, es creu oportú oferir una definició que ajudarà a situar millor alguns conceptes bàsics. Es tracta de l’explicació que Lincoln i Guba (citats a Valls, 1997, pàg. 49) fan de la noció de paradigma. Segons aquests autors, els paradigmes són sistemes de creences bàsiques sobre tres aspectes de la ciència interrelacionats i inseparables:

• La naturalesa de la realitat investigada (ontologia).
• El model de relació entre l’investigador i allò que s’investiga (epistemologia).
• La forma en què podem obtenir coneixement d’aquesta realitat (metodologia).

La paraula mètode prové del grec meta- (‘en direcció a’, ‘al llarg de’) i -odos (‘camí). Aquest concepte es pot representar, doncs, mitjançant la imatge d’un camí que condueix a una fita. En l’àmbit de la recerca científica, el mètode es defineix com un conjunt de procediments que tenen per objectiu l’explicació de determinats fenòmens, així com la resolució dels problemes que acompanyen aquests fenòmens. Les qüestions de mètode es discuteixen en el marc general de la ciència i, per tant, pertanyen a un nivell de reflexió que supera el marc concret d’un estudi puntual. En el subapartat «Recerca quantitativa i recerca qualitativa» d’aquest material es presentaran dos tipus de mètodes, la distinció dels quals es considera capital: els mètodes quantitatius i els mètodes qualitatius.

La tècnica és el conjunt d’instruments i mitjans per mitjà dels quals es duu a terme el mètode. L’objectiu de la tècnica és l’aportació de les eines necessàries per a l’obtenció i la gestió d’informació sobre l’objecte d’estudi. La tècnica es defineix en el marc d’una recerca concreta, dins d’un determinat àmbit científic o d’un disciplina. Les ciències socials utilitzen, bàsicament, la tècnica documental (el material d’estudi són els documents) i la tècnica de treball de camp (el material d’estudi són les accions de les persones i els contextos en els que es troben).

Com veurem a l’apartat «Tècniques de recerca», les tècniques de recerca són recursos que estan en mans de les persones encarregades de desenvolupar la recerca. En la definició de les tècniques és convenient utilitzar el símil o la imatge de les eines de treball. Per tant, aquestes eines són els instruments específics que s’utilitzen per a l’obtenció d’informació i la seva posterior anàlisi. La finalitat de les tècniques és obtenir les dades amb les que es comprovaran les hipòtesis o es respondran les preguntes que tota recerca es planteja inicialment. La definició de les tècniques s’ha de situar en el marc del cas concret que es pretén estudiar. És a dir, les eines han d’adequar-se a la realitat específica que es vulgui observar i analitzar o han de sorgir d’aquesta realitat.

És important tenir en compte aquesta última qüestió. Tanmateix, l’objectiu d’aquests materials no és aprofundir en els debats que el tema ha generat al llarg de la història de la ciència. En tot cas, val la pena apuntar un parell de preguntes per a la reflexió: és la realitat la que defineix el tipus d’eines que requereix el seu estudi? O bé són les eines emprades en l’estudi les que acaben definint la realitat?

Amb aquesta reflexió subratllem la importància d’aprendre les tècniques com quelcom no independent de la forma d’entendre el món ni de la forma d’entendre’ns a nosaltres mateixos en el món.

La taula següent resumeix la diferència entre els conceptes definits en aquest punt. La finalitat d’aquesta taula no és col·locar cada concepte a la seva respectiva casella, sinó més aviat evidenciar la interdependència de tots aquests conceptes a l’hora de comprendre la recerca. Les tècniques, en resum, són eines que s’escullen en funció d’unes raons. Aquestes raons es debaten dins l’àmbit científic, però no hem de perdre de vista que també reflecteixen (o critiquen) la forma hegemònica d’entendre el món.

	Pregunta	Àmbit	Propòsit	Tipologies
Tècniques	Quines?	Específic (marc concret del cas a estudiar)	Obtenir diferents dades del cas a estudiar i analitzar-les.	Recollida, anàlisi.
Tècnica	Què?	Mitjà (marc, disciplines i línies de recerca)	Definir quin conjunt de tècniques és més adequat per al tipus d’estudi que es planteja.	Documental, empírica, etc.
Mètode	Com?	General (marc de la ciència)	Identificar com es vol observar/mesurar/analitzar la realitat.	Qualitatiu, quantitatiu, combinació qualitatiu/quantitatiu, comparatiu, històric, etc.
Metodologia	Per què? Per a què?	General/mitjà/específic	Vetllar per la coherència entre l’ús de les eines i la filosofia que guia l’estudi.	Positivista, postmoderna, crítica, etc.