3.3. La proposta de la dansa de Janesick
Valerie Janesick (1994) inicia la seva proposta de disseny de recerca a través d’una pregunta que considera clau: Què vull saber fent l’estudi? Aquesta pregunta pot semblar òbvia, però sovint resulta difícil de contestar o, almenys, de respondre amb claredat i concreció.
La proposta de Janesick (1994) indica que un investigador ha de resoldre certes preguntes abans de dissenyar el seu projecte: què s’ha estudiat sobre l’objecte d’estudi? En quines circumstàncies? Durant quant temps? Amb qui? Això, Janesick ho anomena el període d’escalfament o de presa de decisions abans de començar l’estudi:
- Preguntes que guien la recerca (preguntes de recerca)
- Selecció del lloc i dels participants
- Accés al lloc triat, posada en comú amb els participants i acord amb els participants
- Calendari de l’estudi
- Selecció de l’aproximació teòrica
- Identificació de les tendències i de la ideologia de l’investigador
- Aspectes ètics de la recerca
Quant als dos últims punts, la proposta incideix en el fet que els investigadors qualitatius accepten que l’estudi té una orientació ideològica que prové de la seva experiència, de la seva formació, de la seva història personal i professional, i d’altres factors que influeixen en el punt de vista d’una persona. No obstant això, abans que comenci l’estudi és necessari que les qüestions i els dilemes ètics se solucionin.
Igual que Maxwell, Janesick considera imprescindible tenir en compte les situacions que es presenten durant el desenvolupament de la recerca. El fet d’utilitzar determinades tècniques no és suficient per a la recerca qualitativa. És important la interpretació que es faci de les creences i dels comportaments dels participants. Les troballes de l’investigador han de buscar les perspectives dels participants i els punts de tensió i de conflicte que es presenten.
Un altre aspecte interessant de la proposta de Janesick és que s’ha de saber quan s’acaba el treball de camp i quan es comença l’anàlisi de dades. Est és un punt molt important, perquè generalment som reticents a acabar la recol·lecció d’informació i començar a analitzar-la; pensem que no hi ha suficient informació.
L’autora utilitza la metàfora de la dansa per parlar del disseny de recerca. Diu que, igual que un coreògraf, l’investigador ha de trobar la manera més efectiva d’explicar la història; assegura que la millor manera d’aconseguir-ho és ser fidel a les dades i a les troballes que han resultat de la recerca.