4.2. Tècniques per recollir dades
4.2.2. Entrevista
És la tècnica qualitativa per excel·lència. Una entrevista és un diàleg entre dues persones en el qual una d’elles pretén obtenir informació de naturalesa diversa sobre l’altra. Es tracta, per tant, d’una situació comuna en la nostra vida quotidiana, de manera que tothom té, com a mínim, una idea aproximada i intuïtiva sobre el significat que té. De fet, l’entrevista com a tècnica d’obtenció de dades s’empra pràcticament en totes les ciències socials (psicologia, sociologia, comunicació, etc.), així com també en altres ciències en les quals l’ésser humà es converteix en objecte d’estudi, com ara la medicina (entrevista clínica). En conseqüència, el desenvolupament científic de l’entrevista s’ha anat especialitzant i diferenciant en funció del context en què ens trobem.
No obstant això, quan ens centrem en l’ús que es dóna al terme entrevista en les ciències socials, les diferències respecte a altres contextos es fan evidents. Així, per exemple, l’aplicació d’un qüestionari per part d’un enquestador no deixa de ser una entrevista en la qual el ventall de preguntes i respostes l’ha establert unilateralment la persona entrevistadora. Hem de ser prudents i no confondre una entrevista estructurada, en la qual preparem un qüestionari amb preguntes tancades, amb una enquesta, que és una de les tècniques quantitatives més utilitzades. Recordem que l’entrevista és un diàleg, mentre que en una enquesta no hi ha oportunitat de conversa, encara que l’enquestat hagi de contestar una pregunta oberta. Tanmateix, el clima de la conversa, les normes socials que s’estableixen per posar-la en pràctica i, més endavant, l’explotació de les dades remeten a un esquema completament diferent.
La classificació més comuna de les entrevistes és:
- Entrevista semiestructurada. Generalment s’utilitza per recollir informació sociodemogràfica. L’entrevistador sol portar un qüestionari preparat, però és possible fer altres preguntes a mesura que avança la conversa.
- Entrevista estructurada. És una entrevista amb un qüestionari de preguntes que no es poden canviar ni ampliar. El marge d’acció de l’entrevistador és molt limitat; aquest tipus d’entrevista es planteja especialment per minimitzar els errors. Per això cal ser molt curosos en el disseny de les preguntes, en l’ús de les paraules i en la preparació de l’entrevistador. En la majoria d’ocasions conté preguntes de resposta tancada.
- Entrevista a fons (o en profunditat). A continuació aprofundirem en aquest tipus d’entrevista, ja que és la que més informació ens pot proporcionar.
Una entrevista oberta a fons implica una sèrie de condicions, que resumim a continuació:
- L’objectiu principal de qualsevol persona que faci una entrevista ha de ser construir una atmosfera tan natural com sigui possible, en la qual la persona entrevistada protagonitzi el diàleg. Per aconseguir-ho, s’ha de presentar el marc general de la recerca, agrair la participació de l’interlocutor i advertir-li de l’ús que es farà de les seves declaracions.
- El grau de profunditat de l’entrevista ha de ser el màxim possible. La persona que faci l’entrevista ha de facilitar l’expressió de la persona entrevistada en tot allò que sigui possible. Sense caure en preguntes malintencionades, també ha de procurar minimitzar els dubtes sobre els temes que són objecte de recerca.
- En conseqüència, no hi ha una durada establerta per a les entrevistes. La persona que entrevista ha d’adonar-se que ha arribat el moment en què tots els temes que ha plantejat ja han estat tractats prou a fons, ja que les noves contribucions no comporten cap modificació de les exposades prèviament. Per tant, hi ha entrevistes que es poden completar en poc més de mitja hora i d’altres que poden allargar-se més d’una hora.
- La funció de l’entrevistador és guiar la conversa i intentar garantir que es tractin tots els temes que l’equip de recerca considera rellevants. Per aconseguir-ho, es facilita un guió que l’entrevistador ha d’emprar de manera merament orientativa, com un full de ruta que eviti que l’entrevista s’encalli en uns temes concrets i es deixin de tractar altres qüestions rellevants.
Exemple d’entrevista
Prendrem com a exemple un estudi interessat a conèixer quin és l’ús de les xarxes socials per part d’empresaris emprenedors. En concret, la recerca es formula la pregunta següent: en quina mesura els emprenedors usen els mitjans socials per gestionar el seu capital social? I planteja dues subpreguntes per explorar detalladament les seves motivacions (per què els emprenedors usen els mitjans socials per gestionar el seu capital social?) i les seves satisfaccions percebudes (com es beneficien dels mitjans socials els emprenedors per gestionar el seu capital social?).
Per respondre a aquestes preguntes, l’estudi va seguir un enfocament inductiu basat en un mètode mixt que va fer possible combinar la percepció dels emprenedors amb la seva xarxa i l’activitat en els mitjans socials. A continuació farem esment de la primera part del mètode, per al qual la recerca es va servir d’entrevistes semiestructurades. En primer lloc, veurem quins criteris es van utilitzar per seleccionar la mostra, quin procés de selecció es va seguir per crear-la i, a partir d’aquests dos punts, com es van dissenyar les entrevistes.
Criteris en la selecció de la mostra
La selecció dels entrevistats va ser determinada per la pregunta de recerca i els elements principals identificats en el marc teòric: 1) característiques de l’empresa, 2) perfil de l’emprenedor i 3) compromís amb les xarxes socials.
1. Característiques de l’empresa. Els criteris de selecció van tenir en compte tres elements principals: la seva naturalesa tecnològica, la seva naturalesa industrial i la seva etapa de maduresa.
- La mostra tenia com a objectiu proporcionar representants en empreses emprenedores basades en oportunitats, amb un enfocament especial en empreses tecnològiques a causa de la seva exposició a entorns molt dinàmics.
- Pel que fa a la indústria de l’empresa, la mostra va tenir com a objectiu mantenir un enfocament ampli per garantir que els resultats no es limitessin a una sola indústria.
- Pel que fa a l’etapa de maduresa de l’empresa, un criteri comú va ser seleccionar casos empresarials en una etapa d’emergència. Això significa que els empresaris seleccionats ja s’haurien involucrat en diverses activitats inicials, com obtenir finançament extern, contractar capital humà, identificar socis comercials, etc. Aquest tret resulta fonamental per obtenir experiències dels emprenedors.
2. El perfil de l’emprenedor. Per garantir l’ajustament del perfil dels empresaris als requisits d’aquesta recerca, es van considerar dues característiques basades en l’edat i antecedents sempre a partir de la literatura del marc teòric.
- D’una banda, quan es tracta de l’estudi de les xarxes socials, s’han trobat algunes diferències en l’impacte de la demografia de l’edat i la capacitat de l’individu per treballar en entorns en línia, especialment entre els mil·lennistes o la generació Y (nascuts entre el 1980 i el 2000) i la generació X (nascuts entre el 1960 i el 1980). La mostra va tenir una perspectiva àmplia en termes de l’edat dels empresaris per garantir que els resultats no es limitessin a una sola categoria demogràfica d’edat, o la seva capacitat per utilitzar aquestes plataformes virtuals.
- D’altra banda, un aspecte important que es va tenir en compte va ser el coneixement previ de l’emprenedor: l’educació formal i la seva experiència professional. A més, els antecedents de l’emprenedor poden ser especialment rellevants en emprenedors de base tecnològica i generar variacions significatives depenent de si el seu perfil està orientat als negocis o a la tecnologia.
- A més dels antecedents educatius i professionals, es considera que els emprenedors amb pares que també són emprenedors poden beneficiar-se de la seva experiència; els emprenedors connectats a universitats o associats a certs tipus d’entitats també poden beneficiar-se de la xarxa social inherent a aquestes comunitats.
3. El compromís amb les xarxes socials. L’últim criteri a tenir en compte en seleccionar els casos va ser la participació dels empresaris en les plataformes de xarxes socials. Més concretament, els casos seleccionats tenien almenys el seu perfil personal en un dels llocs de xarxes socials més populars (LinkedIn, Twitter o Facebook) per garantir que aquests casos estiguessin familiaritzats amb les xarxes socials i amb experiència en aquest mitjà per crear xarxes.
En resum, el criteri de selecció dels casos va tenir en compte tres elements principals. Pel que fa a les característiques de l’empresa, els casos es van seleccionar d’empreses emprenedores de base tecnològica de diferents indústries en la seva etapa d’emergència. En segon lloc, pel que fa al perfil de l’emprenedor, la mostra va prestar especial atenció als emprenedors de base tecnològica entre 25 i 50 anys, considerant la variabilitat en els antecedents educatius i professionals de l’individu. Finalment, els criteris de selecció també van assegurar que els casos seleccionats estiguessin familiaritzats amb les xarxes socials per garantir que poguessin proporcionar informació important sobre les seves percepcions i experiències.
Procés de selecció de la mostra
La selecció de la mostra es va fer durant les dues primeres etapes del treball de camp. Primer es va fer una selecció de set casos per desenvolupar un marc preliminar. A continuació es van seleccionar tretze casos addicionals fins a aconseguir el nivell de saturació. Amb la finalitat de proporcionar més informació sobre com s’ajusta la selecció de cada cas als requisits del treball de camp (pel que fa a la pregunta de recerca i la representativitat mitjançant el marc teòric), a continuació s’ofereix una breu discussió del procés de selecció al llarg de les dues etapes.
Etapa 1: casos seleccionats per construir un marc preliminar
Durant la primera etapa de la selecció de la mostra es van triar diversos casos per explicar el context de l’estudi, la qual cosa va conduir a un marc teòric preliminar. Els elements principals capturats en aquesta etapa van ser la variabilitat en la indústria de l’empresa i en el coneixement previ de l’emprenedor. Seguint aquest criteri, es van crear set perfils d’emprenedors prenent les tres variables que es van considerar en la selecció de la mostra.
| Empresa emergent | Experiència empresarial | Coneixement previ industrial | Comentaris addicionals |
| Emprenedor 1 | X | X | – |
| Emprenedor 2 | X | √ | – |
| Emprenedor 3 | √ | X | – |
| Emprenedor 4 | √ | X | – |
| Emprenedor 5 | √ | √ | – |
| Emprenedor 6 | X | √ | Coneixement previ d’empresa familiar |
| Emprenedor 7 | √ | √ | Connectat a la universitat |
Etapa 2: casos seleccionats per ampliar i consolidar el marc emergent
Els set casos empresarials inicials van ser útils per desenvolupar un marc teòric emergent i explicar per què i com els empresaris van utilitzar les xarxes socials per millorar el seu capital social durant el seu procés empresarial. No obstant això, aquests casos d’estudi només van proporcionar un marc preliminar per respondre a la part de recerca, i es van analitzar altres casos fins que es va aconseguir un nivell de saturació que proporcionés un marc teòric consistent. Cada nou cas es va seleccionar després de les entrevistes fetes i analitzades en l’etapa 1, amb la finalitat de garantir que el nou cas seleccionat fos adequat, i així es va proporcionar una certa variabilitat entorn dels antecedents de l’emprenedor o de l’empresa.
D’una banda, per donar llum als diferents perfils de fons, com s’il·lustra a la taula següent, es van seleccionar alguns casos amb una formació acadèmica o professional feble per complementar els perfils E1 i E2 seleccionats en l’etapa anterior. Específicament, els casos seleccionats tenien una experiència professional limitada o una experiència bàsica de la indústria sense educació formal.
| Educació tecnològica /
Sense experiència professional |
«Altres» educacions formals / Experiència industrial | «Altres» educacions formals / Sense experiència professional |
| Emprenedor 13
Emprenedor 20 |
Emprenedor 2
Emprenedor 8 |
Emprenedor 1
|
D’altra banda, en contrast amb els casos anteriors, es van seleccionar alguns emprenedors addicionals per aportar idees d’una formació educativa o professional més sòlida i complementar els emprenedors 3, 4, 5, 6 i 7, seleccionats en l’etapa anterior. Específicament, els casos es van seleccionar en funció de la seva educació formal (graus tecnològics enfront d’administració d’empreses) i la seva experiència professional a la indústria.
| Educació tecnològica | Educació en administració d’empreses | |||
| Tots dos tipus d’experiència | Experiència empresarial | Experiència industrial | Experiència empresarial | Experiència industrial |
| Emprenedor 5
Emprenedor 7 |
Emprenedor 4
Emprenedor 15 Emprenedor 16 |
Emprenedor 9
Emprenedor 12 Emprenedor 17 |
Emprenedor 3
Emprenedor 10 Emprenedor 11 |
Emprenedor 6
Emprenedor 14 |
Estructura de les entrevistes
L’estructura de les entrevistes es va dissenyar per endavant utilitzant com a referència la literatura existent en xarxes socials. Després d’aquesta revisió es va dissenyar un esquema per fer el primer conjunt d’entrevistes semiestructurades.
L’estructura general es va dividir principalment en tres blocs de preguntes. Primer, es va formular un conjunt de preguntes estructurades i semiestructurades per obtenir una visió general de la posada en marxa i el perfil de l’enquestat. L’objectiu principal era obtenir informació sobre l’empresa i una descripció detallada de l’activitat personal i professional de l’emprenedor. A més, aquesta part es va completar amb punts de vista addicionals entorn de l’ús de les xarxes socials: l’objectiu era saber si els enquestats eren usuaris actius de les xarxes socials i l’esforç dedicat a aquestes plataformes.
En segon lloc, es va formular un conjunt de preguntes semiestructurades i obertes per comprendre per què els empresaris van utilitzar les xarxes socials per a qüestions professionals. L’objectiu principal d’aquestes preguntes era conèixer per què els empresaris es van servir de xarxes socials i quin tipus de plataformes van utilitzar. Finalment, es va dissenyar un tercer bloc de preguntes per preguntar els entrevistats sobre les seves opcions estratègiques per usar les xarxes socials, l’impacte d’aquestes estratègies en l’estructura de la seva xarxa social i, al seu torn, l’adquisició de recursos durant les primeres etapes del procés empresarial. Les principals etapes analitzades van ser: oportunitat, creació i intercanvi. Cada entrevista va ser independent i hi havia espai per incloure preguntes addicionals.
Disseny de l’esquema per a les entrevistes
A. L’emprenedor i els problemes generals sobre la posada en marxa
1. Característiques personals de l’emprenedor:
- Podria parlar-nos de vostè? És membre d’organitzacions professionals o socials relacionades amb la seva nova empresa?
2. Antecedents personals de l’emprenedor:
- Podria donar-nos els seus antecedents personals?
- On «va créixer»? Amb qui «va créixer»?
- Quina va ser la principal ocupació dels seus pares?
- Algú treballava per compte propi o era amo d’un negoci? Si és així, quin tipus de negoci?
- Quina actitud té envers la seva empresa comercial?
3. Formació professional de l’emprenedor:
- Podria dir-nos quina és la seva educació? Quins són els seus antecedents de formació?
- Podria dir-nos quina és la seva trajectòria professional?
- Quines qualificacions ha aconseguit que puguin ser rellevants per a la seva carrera professional actual?
4. Tipus de negoci (alta tecnologia):
- Quines qualificacions ha aconseguit que puguin ser rellevants per a la seva carrera professional actual?
- Pot dir-nos quin és el seu negoci?
- Quin tipus de negoci té?
- Què fa la seva empresa?
- Quant temps fa que està en el seu negoci actual?
- Com es dedica a fer diners? Com percep el futur de la seva empresa: (creixent / mantenint-se aproximadament en la mateixa grandària / encongint-se)?
B. Usos i gratificacions de les xarxes socials
1. Usos:
- Està familiaritzat amb les xarxes socials?
- Amb quines plataformes de xarxes socials està més familiaritzat? Per què?
- Per què usa les xarxes socials?
- Quin ús comercial fa de les xarxes socials?
- Per què utilitza les xarxes socials per interactuar amb els seus contactes socials per qüestions comercials?
2. Gratificacions:
- Segons la seva experiència, com creu que les xarxes socials han afectat el seu procés comercial?
- Quins beneficis obté de les xarxes socials?
Aquest esquema es va utilitzar com a plantilla per fer les entrevistes, però no va ser un esquema rígid, això és, els investigadors van ser flexibles per reestructurar o reformular algunes preguntes d’acord amb l’evolució de l’entrevista.
Vegeu l’estudi complet a:
Riverola, C. Do entrepreneurs Link(ed)-In? Exploring enterpreneurs’ usage of social media to manage social capital. Tesi doctoral. Universitat Ramon Llull. Director: Francesc Miralles Torner. Accessible a https://www.tdx.cat/handle/10803/393939#page=78.