4.2. Tècniques per recollir dades
4.2.5. Tècniques que narren la vida
En recerca qualitativa hi ha algunes tècniques que ens ajuden a conèixer diferents aspectes de la vida d’una persona per mitjà de les seves pròpies paraules. Ens permeten conèixer els seus sentiments i les seves perspectives gairebé sense guiar-les. Es tracta de les històries de vida, la recerca narrativa i la narració digital. Són variants que persegueixen el mateix objectiu: penetrar fins el més profund d’un ésser humà gràcies al seu propi relat. Són mètodes que requereixen un treball previ amb el subjecte, atès que es necessita una gran dosi de confiança mútua quant a la veracitat de la història que explica el participant i quant a la subtilesa en el maneig dels resultats d’aquesta història per part de l’investigador.
Històries de vida
Les històries de vida busquen conèixer una persona d’a prop mitjançant la seva pròpia veu. No acostumen a desenvolupar-se com una entrevista, sinó que és el propi subjecte qui guia la història. És una tècnica molt útil per apropar-se als sentiments, els pensaments i les reaccions personals al voltant d’una experiència difícil i, possiblement, traumàtica. Per exemple, la narració de la pèrdua d’un ésser estimat, d’una ruptura sentimental, del maltractament, de l’assetjament o ciberassetjament, etc. per conèixer les estratègies de la persona per sortir d’una situació crítica. Sovint expliquen com el subjecte s’enfronta a la societat (i l’assumeix) quan ha viscut un fet que l’ha portat al límit. Per a Marshall i Rossman (2016), un dels punts forts d’aquesta tècnica és l’oportunitat de conèixer en profunditat com una persona assumeix una experiència vital extrema. Per exemple, creuar l’oceà en pastera o ser supervivent d’un camp de concentració. Les experiències de supervivents de guerres i dels propis periodistes que cobreixen aquests conflictes també s’exploren mitjançant aquesta tècnica. Generalment, les mostres solen ser molt petites i inclouen pocs aspectes analitzats, ja que se són relats de viva veu.
Podem veure com s’aplica aquesta tècnica a:
Arjona Garrido, A.; Checa Olmos, J. C. (1998). «Las historias de vida como método de acercamiento a la realidad social». Gazeta de Antropología (vol. 10, núm. 14). Accesible a: http://www.gazeta-antropologia.es/?p=3490 i http://hdl.handle.net/10481/7548.
Recerca narrativa
La recerca narrativa està estretament relacionada amb la història de vida, però funciona com una entrevista. Una altra diferència entre aquestes dues tècniques és que la investigació narrativa no fa referència a una única experiència de la persona, sinó que fa referència a tota la seva existència. Es pregunta per tot tipus d’aspectes que han marcat la vida del subjecte. Aquesta tècnica dona molta importància a la narració que la pròpia persona fa de la seva vida per mitjà d’històries, així com a la reconstrucció que fa del seu passat. Aquesta tècnica s’ha emprat molt en el desenvolupament del feminisme i de la teoria crítica.
Es tracta bàsicament de narrar la biografia de cadascú. No obstant això, Marshall i Rossman (2016) criden l’atenció sobre les crítiques que ha rebut aquesta tècnica, com ara el fet que es centri massa en l’individu i no en el seu context.
Recursos
Podem trobar una recerca aplicada sobre Recerca Narrativa a la tesi doctoral (2011) de Leslie Maureen Cavendish a la Universitat d’Iowa, amb el títol Stories of international teachers: a narrative inquiry about culturally responsive teaching. Es recomana especialment el capítol 3, «Methodology». Accessible a: http://ir.uiowa.edu/cgi/viewcontent.cgi?article=2318&context=etd.
Clandinin, J. (2006). «Narrative Inquiry: A Methodology for Studying Lived Experience». Research Studies in Music Education (vol. 27, núm. 1, pàg. 44-54). Accesible a (via Biblioteca de la UOC): https://doi.org/10.1177/1321103X060270010301.
Balderas Gutiérrez, I. (2014). «Propuesta de guion de entrevista para el estudio de la identidad docente». Revista Latinoamericana de Metodología de la Investigación Social (núm. 6, any 3, pàg. 73-87). Argentina. Accesible a: https://dialnet.unirioja.es/descarga/articulo/5275923.pdf.
Narració digital
En la mateixa línia que les dues tècniques anteriors, la narració digital (digital storytelling) reconstrueix diferents etapes de la vida d’una persona. La diferència rau en el suport que s’usa, que sol ser el vídeo. Avui dia s’utilitza especialment el mòbil. És molt comú veure exemples de narració digital a les xarxes socials. Molts usuaris assidus de les xarxes es graven en un restaurant i narren tota la seva experiència gastronòmica. Els youtubers solen fer aquest tipus de narracions, i potser el fet de veure aquestes vides en directe és el que els fa guanyar milions de seguidors. Tradicionalment, aquesta tècnica s’ha utilitzat en la recerca en salut i en entorns educatius, en els quals és especialment útil, ja que utilitza suports tecnològics que desperten més curiositat i promouen una actitud més positiva a l’hora de participar. Les narracions digitals han de ser curtes: entre cinc i deu minuts. Actualment comença a utilitzar-se en el món de la comunicació i el màrqueting.
Recursos
Gupta-Carlson, H. (2016). «Re-Imagining the Nation: Storytelling and Social Media in the Obama Campaigns». PS, Political Science & Politics (vol. 49, núm. 1, pàg. 71-75). Accesible a ProQuest via Biblioteca de la UOC.
De Fina, A.; Perrino, S. (ed.) (2017). «Storytelling in the Digital Age. New challenges. Special issue». Narrative Inquiry (vol. 27, núm. 2). John Benjamins Publishing Company.
Monogràfic de la revista Narrative Inquiry (accesible via Biblioteca de la UOC). Es recomanen especialment els següents articles:
- «“My life has changed forever!”: Narrative identities in parodies of Amazon reviews», Camilla Vásquez.
- «Online retellings and the viral transformation of a twitter breakup story», Anna De Fina i Brittany Toscano Gore.
- «Recontextualizing racialized stories on YouTube», Sabina Perrino.
- «“We are going to our Portuguese homeland!”: French Luso-descendants’ diasporic Facebook conarrations of vacation return trips to Portugal», Isabelle Simões Marques i Michèle Koven.
- «Sharing the moment as small stories: The interplay between practices & affordances in the social media-curation of lives», Alexandra Georgakopoulou.
Exemple de tècniques que narren la vida
Vegem el cas d’una recerca narrativa. Es tracta d’un estudi que s’endinsa en els diferents perfils professionals de publicitat per explicar la teoria des de l’experiència dels treballadors; això és, la narració de la seva vida professional serveix per respondre a les preguntes que es formula l’estudi al subtítol de la monografia: «què vull ser?; què vull fer?; per a què tinc talent?». En concret, la recerca es dirigeix a estudiants que busquen o necessiten orientació, o a llicenciats que encara no han trobat el seu camí professional. Es desenvolupa mitjançant entrevistes a deu professionals que corresponen a deu perfils fonamentals de la publicitat i el màrqueting. A continuació adjuntem la llista dels entrevistats, amb el seu perfil professional i l’empresa de la qual eren responsables al moment en què es va fer el projecte:
- Direcció general d’una agència de publicitat
David Coral (Contrapunto)
- Direcció de màrqueting
Joan Miquel Malagelada (Audi)
- Direcció de comunicació
Magda de los Santos (Pronovias)
- Direcció de comptes
Laura Abascal (Ogilvy Interactive)
- Direcció de planificació estratègica
Antonio Monerris (I&R)
- Direcció creativa
Toni Segarra (SCPF)
- Redacció publicitària
Anna Roca (Orbital)
- Direcció d’art
Dani Zomeño (Tiempo BBDO)
- Direcció de planificació de mitjans
Philipp Fürst (Zenithmedia)
- Becari
Raquel Rosa (Orbital)
Estructura de les entrevistes
- Quina ha estat la teva formació acadèmica?
- Quina ha estat la teva evolució professional des que vas començar fins ara?
- Com definiries el perfil professional de director general / director de màrqueting / director de comunicació / …?
- Com és el teu dia a dia, setmana a setmana, mes a mes, any a any?
- Quins punts forts i quins punts febles veus en el teu perfil?
- Quines oportunitats hi veus?
- Tens algun èxit o èxits a destacar?
- Has tingut algun fracàs?
- Quina formació, experiència i qualitats creus que ha de tenir qui aspiri a desenvolupar el teu perfil professional?
- Quins consells donaries a algú que vulgui ser director general / director de màrqueting / director de comunicació / …?
Vegeu l’estudi complet a:
Castellblanque, M. (2006). Perfiles profesionales de publicidad y ámbitos afines. ¿Qué quiero ser? ¿Qué quiero hacer? ¿Para qué tengo talento? Barcelona: Editorial UOC.