5.3. Errorteca
1) No hem d’obsessionar-nos amb la nostra idea inicial. Sovint, a mesura que coneixem el nostre objecte d’estudi i que aprofundim en el marc teòric i conceptual, la nostra primera idea canvia. No passa res. És normal en la recerca i hem de tenir la ment oberta per a aquests casos.
2) No cal començar la casa per la teulada. Abans de començar les entrevistes, observacions, etc., hem d’analitzar molt bé què fem, amb quines objectiu i quina és la tècnica més indicada en la nostra recerca.
3) Cal evitar alguns errors a l’hora de proposar un tema. El més usual és voler abastar més del que podem treballar. Això ens porta a plantejar temes generals que no podem desenvolupar ni tan sols en una tesi doctoral. El millor és acotar. Aquesta ha de ser nostra paraula clau quan plantegem un tema. Sempre comencem amb temàtiques que ens són properes, que ens interessen o que algú ens proposa; per exemple, un professor o una institució que ens pagarà la recerca. En qualsevol dels casos, és necessari donar voltes al tema, buscar un aspecte que no estigui molt treballat.
4) Una de les maneres d’acotar el tema és anar d’allò general a allò particular. Per exemple, si m’interessa conèixer quin ús fan els joves de les xarxes socials, aquí tinc un macrotema. Fem-lo més accessible per treballar-hi. Quins joves? Diguem que els adolescents. Però quins adolescents? Entre quines edats? Resulta que com que sóc professora d’institut, m’interessa treballar amb els adolescents d’entre catorze i setze anys. Aquí ja acoto l’edat. Decideixo que puc treballar amb els meus alumnes, la qual cosa acota el tipus de joves: els joves d’entre catorze i setze anys de l’institut x.
5) No cal plantejar massa preguntes ni massa objectius. Aquest error és molt comú. Quan iniciem una recerca com el TFM o un estudi curt, és necessari que plantegem una pregunta inicial, un objectiu principal i tres d’específics. No tindrem temps per a res més.
6) Cal evitar els errors a l’hora de plantejar una pregunta de recerca. No podem plantejar preguntes sobre fets passats, ja que seria una especulació. Tampoc podem plantejar preguntes massa genèriques, ni preguntes en què necessitaríem la bola de cristall d’un endeví.
Vegem un exemple:
Què és el que fa que hi hagi cert sentiment de rebuig cap als nous llenguatges de la música culta contemporània per part dels oïdors de música culta?
Aquesta pregunta, a més de tenir problemes de redacció, inclou un judici de valor. Des d’aquest punt de vista, no és una pregunta de recerca adequada.
Seria més convenient preguntar-ho de la manera següent:
Quina opinió tenen els oïdors de música culta de la música culta contemporània?
Aquí no incloem cap judici de valor. Simplement volem saber quina és la percepció de la música culta contemporània.
És una pregunta clara (precisa: vull conèixer l’opinió dels oïdors de música culta sobre la música culta contemporània), viable (realista: puc obtenir respostes) i pertinent (respon al meu objectiu de conèixer aquesta opinió).