6.3. Descriptiva
Analitza i defineix l’objecte d’estudi. També serveix per classificar o conèixer les característiques del fenomen que volem investigar. Amb aquest tipus de recerca podem obtenir descripcions generals o específiques dels objectes que plantegem, segons quina sigui la nostra intenció. Un exemple és l’«estudi dels influenciadors gastronòmics a Espanya», per descriure quins són els influenciadors gastronòmics i les seves característiques. Un altre exemple de recerca descriptiva és l’«anàlisi dels mitjans socials corporatius de les institucions públiques catalanes», en el qual coneixeríem bàsicament com són aquests mitjans socials corporatius, com funcionen, etc. És a dir, n’elaboraríem un estat de la qüestió.
La recerca descriptiva detalla les característiques dels fenòmens que estudiem:
«Els estudis descriptius […] mesuren, avaluen o recopilen dades sobre diversos conceptes (variables), aspectes, dimensions o components del fenomen a investigar. En un estudi descriptiu se selecciona una sèrie de qüestions i es mesura o recol·lecta informació sobre cadascuna, per descriure així (valgui la redundància) el que s’investiga.»
Com el seu nom indica, es tracta d’estudis que descriuen: recullen i proporcionen informació sense buscar relacions entre les diferents variables.
El valor que tenen aquestes recerques és que permeten precisar les diferents complicacions del tema o fenomen que estudiem, definir-les i definir-ne els components i preveure la mostra que hem d’estudiar. Per exemple, si estudiem la dinàmica econòmica dels mitjans de comunicació, segurament haurem de dividir-los en públics, privats o mixtos. És a dir, haurem de triar una o diverses característiques de l’objecte d’estudi.
Per exemple, influència de la publicitat.