8.2. Tècniques per recopilar dades
8.2.1. L’enquesta
L’enquesta és la tècnica quantitativa per excel·lència. És una de les més utilitzades en tot tipus de recerques. A pesar que alguns teòrics la inclouen en els qüestionaris com a part de les tècniques d’autoinforme, situarem els qüestionaris en una altra categoria seguint la classificació d’Igartua (2006). Així i tot, tindrem en compte que l’enquesta parteix d’un qüestionari.
L’enquesta s’utilitza en una diversitat de temes en totes les àrees del coneixement. En l’àrea de la comunicació és útil per abordar qualsevol tipus d’objectes d’estudi i ens ajuda a conèixer el perfil sociodemogràfic, l’opinió sobre un tema, les percepcions, les actituds, l’impacte emocional, etc.
Un dels camps que l’enquesta ha utilitzat més és l’estudi de mercats. D’acord amb Vinuesa (2005, pàg. 179), les enquestes es van començar a utilitzar per analitzar la intenció de vot el 1936, i van marcar l’inici de l’ús dels estudis de mercat en els sondejos d’opinió. Des de llavors els estudis sobre aquest tema van començar a formar part de la recerca en ciències socials i es van anar publicant en la revista científica The Public Opinion Quaterly. A Europa els primers països a utilitzar aquest mètode van ser Anglaterra, el 1938, i França, el 1941.
L’enquesta també es coneix com a «entrevista estandarditzada» o estructurada perquè les preguntes són tancades.
Hi ha diferents criteris de classificació d’enquestes. Depenent del criteri considerat, la classificació és diferent.
Enquestes exhaustives i parcials. Una enquesta és exhaustiva quan es pregunta a totes les unitats estadístiques que formen part del conjunt estudiat. El problema d’aquest tipus d’enquestes és quin mètode usar per assegurar-se de preguntar a totes les unitats que componen el conjunt que cal estudiar.
Una enquesta es denomina parcial quan no és exhaustiva. Per tant, en les enquestes parcials es pregunta a les unitats estadístiques que formen part de la mostra triada del conjunt total que s’estudiarà. Aquesta mostra triada hauria de satisfer les condicions d’aleatorietat i representativitat que es comentaran més endavant.
Enquestes directes i indirectes. Una enquesta és directa quan es dissenya per a l’estudi estadístic en què treballem, i cadascuna de les unitats estadístiques que formen part del qüestionari respon a aquesta enquesta específica, que s’ha elaborat per a l’estudi concret considerat. En canvi, una enquesta és indirecta quan la seva elaboració correspon a un altre estudi o recerca anterior diferent de l’actual, i arriba a tenir fins i tot diferents objectius.
Enquestes sobre fets i enquestes d’opinió. Les enquestes d’opinió tenen com a objectiu recollir l’opinió de les unitats estadístiques sobre un tema o sobre com actuarien en una situació concreta que no s’ha produït: per exemple, per a estudis de mercat, temes polítics, etc.
En canvi, les enquestes sobre fets es pregunten sobre l’opinió d’un succés o una situació que ha passat abans.
Com que l’univers, la població o el conjunt a estudiar pot ser de molt gran, es recorre a les tècniques de mostreig per triar una mostra i aconseguir així un estalvi econòmic i en temps de recollida de dades, i finalment es fa una extrapolació a tot el conjunt d’estudi recorrent a les tècniques de l’estadística inferencial.
Les enquestes d’opinió tenen els inconvenients següents:
- No indiquen necessàriament el que el públic pensa, sinó el que pensa en la situació o cas hipotètic, i de vegades allò que un pensa sobre una situació que no s’ha donat no és el mateix que el que pensa quan ja s’ha donat.
- De vegades les respostes de les persones són diferents en funció del context en què se’ls fa la pregunta.
- Les persones poden mentir per diverses raons en donar la seva opinió.
Es diferencien les modalitats d’enquestes següents:
- Entrevista personal
- Qüestionari per emplenar (per correu, internet, etc.)
- Entrevista telefònica
Tota enquesta necessita un qüestionari o llista de preguntes confeccionades prèviament amb l’objectiu que ens proporcioni la informació desitjada.
La diferència entre els diferents tipus d’enquesta està en la major o menor presència de l’entrevistador.
Avantatges i inconvenients dels diferents tipus d’enquestes
| Tipus d’enquestes | Avantatges | Inconvenients |
| Entrevista personal | L’entrevistador pot orientar, informar, etc. | L’entrevistador pot influir en les respostes. |
| Qüestionari per emplenar | No hi ha influències de l’entrevistador.
És més barat. |
Una part important de les respostes pot ser que no remeti al qüestionari.
No pot ser orientat. |
| Entrevista telefònica | És ràpida. | Ha de ser breus. |