4.4. Recollir informació i analitzar-la en l'àmbit de la publicitat i els mitjans socials
4.4.1. Introducció
L’aparició de les TIC i la seva ràpida evolució han fet que els investigadors qualitatius no només busquin els recursos tecnològics per utilitzar-los com a eines sinó també com a objecte d’estudi. Així ho reconeixen Marshall i Rossman (2016), que plantegen que l’àmbit de les TIC en la recerca qualitativa pot utilitzar-se des de tres punts de vista:
- L’ús d’internet com a mitjà de suport per a la recol·lecció de dades.
- L’ús de programari per transcriure i analitzar la informació.
- Internet com a objecte d’estudi.
Tant aquestes autores com altres teòrics (Borra i Rieder, Highfield) estan d’acord que les tècniques tradicionals, tant de recol·lecció d’informació com d’anàlisi d’aquesta informació, són absolutament vàlides i útils per a l’anàlisi dels social media.
Lomborg (2014, pàg. 87-88), proposa l’arxiu web (web archiving) com a tècnica que pot reemplaçar l’observació participant com a tècnica de recol·lecció. La raó és que permet mantenir la distància entre l’investigador i l’objecte d’estudi. Aquest tipus d’eina és particularment útil per estudiar els usuaris, les seves pràctiques i patrons comunicatius en els social media.
Un altre ús important que adjudica l’autor a aquesta eina és la preservació de la informació digital com a part del patrimoni cultural. No obstant això, per a la seva anàlisi, recomana utilitzar l’anàlisi textual i l’etnografia, amb la qual cosa confirma la utilitat de les tècniques tradicionals.
Avui dia, l’ús del mòbil com a mitjà per recollir informació s’ha anat estenent, la qual cosa pot marcar una manera diferent no solament d’accedir a la informació sinó també de processar-la. De fet, hi ha diverses aplicacions que ajuden a processar i emmagatzemar la informació en el mòbil quan fem un projecte de recerca, com és el cas d’Ethnographic Observation System (ETHOS), que permeten organitzar la informació recol·lectada, categoritzar-la, i compartir-la amb diferents usuaris. Com aquesta, han sorgit desenes de companyies que desenvolupen aplicacions especialitzades en la recol·lecció d’informació. Per això, també s’ha de ser acurat i no deixar-se portar per l’entusiasme en el fet que el format superi la utilitat real de l’eina.
Altres autors, com Wogan (2014), defensen, per exemple, l’ús de les tauletes davant els mitjans tradicionals perquè considera que aquestes redueixen els errors tant en la recol·lecció de dades com en l’anàlisi d’aquestes dades. Evita que s’incloguin dobles entrades i que es realitzin, per exemple, enquestes falses. En els aspectes pràctics, ajuden a reduir els costos i la despesa de paper.